“Del Baix Ter, l’acord no en diu ni una paraula”

Resoldre els dèficits als pantans de Guiamets –amb una captació de l’Ebre fins al Priorat que estarà al juny–, o connectar l’embassament de Margalef amb el canal Garrigues Sud, o accelerar els tràmits per fer arribar aigua al de Riudecanyes –se’n dedueix que restant pressió al riu Siurana, com es reivindica des del Priorat–. Però, “del Baix Ter, l’acord inicial no en diu ni una paraula i els regants d’aquí ens hem sentit una mica ofesos”, lamenta el productor d’arròs a l’Empordà i president de la Comunitat de Regants del Molí de Pals, on ara l’única esperança és aclarir la revisió del pla de sequera per part de l’ACA.

Grassot i els regants de la zona reclamen “que les restriccions siguin proporcionals amb la resta de sectors”, des de la indústria fins al turisme, i defensa que “des del setembre del 2024 els pagesos no han gastat ni un sol litre, mentre que les indústries han anat fent com si no passés res”.

Ara mateix, les reserves a l’embassament de Susqueda són superiors a les d’un any enrere, però si no plou a la primavera temen que les restriccions es puguin repetir a l’estiu. Molts productors no gosen ara mateix adquirir llavor, en la tercera temporada d’“incertesa”. L’any passat, els arrossaires van sembrar més tard, un cop esvaïda aquesta incògnita. Però el conreu a destemps, a més de les tècniques de sembra en sec per estalviar el màxim de reg, van deixar una collita migrada: “Un 50% respecte al que seria habitual.”

A l’Alt Empordà, l’escenari és encara pitjor. El coordinador comarcal d’UP, Xavier Frigola, critica que tot el que es diu que es farà, com ara la dessaladora per abastir Roses i altres poblacions a partir del 2030, és “només per complaure el sector turístic”. Dijous passat, el fins aleshores coordinador general del sindicat, Joan Caball, feia broma seriosament sobre si la reducció de cabana ramadera prevista en cas d’emergència no es podria aplicar també als llits hotelers. O explicar a vaques i xais que beguessin la meitat, o tancar un 50% de l’oferta hotelera –en resum– perquè igualment es posa en risc que les aixetes dels habitants continuïn rajant. És per això que Frigola creu que la prioritat és gestionar les reserves minses de Darnius-Boadella i preservar els aqüífers de la desembocadura dels rius Fluvià i Muga de la salinització. La majoria de pagesos a la zona, ara mateix, tenen descartat el conreu del blat de moro, el més rendible, tot i que saben que difícilment se’n sortirien. Però l’objectiu, “si es tornen a emplenar els embassaments, és discutir com es torna a repartir l’aigua entre tothom” i, sobretot, molt abans que no es torni a decretar l’estat d’emergència.