Cal aprofitar-ho tot

Pla estratègic

Tanmateix, cal efectuar un diagnòstic sobre totes les baules de la cadena alimentària. Aquest 2025 i el 2026, el departament té previst “desenvolupar un pla estratègic de diagnosi sobre tota la cadena alimentària que aportarà dades de pèrdues, per productes i baules, que permetran definir accions concretes per a tots els agents de la cadena com ara, per posar-ne un exemple, crear una plataforma, un marketplace, per a la redistribució d’excedents alimentaris, on les empreses es puguin posar directament en contacte amb centres de distribució gratuïta d’aliments i viceversa”. Una estratègia que condueix la llei catalana 3/2020 de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari, que en la jerarquia de prioritats situa al capdamunt de tot la prevenció: “Sabem que és difícil, però és una eina útil perquè les empreses facin la seva anàlisi dels seus processos productius i hi apliquin millores d’eficiència. Hem posat guies a disposició de les empreses, els hem ofert assessorament i hem pogut constatar que moltes empreses de sectors diversos estan treballant en aquesta planificació, plenament conscients que cal fer front al problema.” En els darrers anys, el departament ha elaborat diverses guies per a la prevenció, adreçades a diversos sectors, com les empreses agroalimentàries, els menjadors escolars, els hospitals i les residències per a la gent gran i per a la restauració i cuines centrals. La lluita contra el malbaratament alimentari ha estat una preocupació fonamental de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (Aecoc), que aplega la indústria, la distribució i els operadors intermedis. Del 2012 ençà, ha estat posant en pràctica la campanya L’alimentació no té pèrdua, amb l’objectiu de fixar pràctiques de prevenció al llarg de tota la cadena alimentària per maximitzar l’aprofitament de l’excedent, redistribuint, reutilitzant i reciclant. La iniciativa, amb 700 empreses adherides, ha obtingut resultats prou destacables en la gran distribució, on s’ha passat d’un 1,78% de malbaratament alimentari, el 2014, a un 0,47%, l’any passat. “Quan vam començar el projecte no hi havia tanta sensibilitat, però la progressió ha estat important, sobretot en la donació d’aliments, tot garantint un tracte digne per al consumidor final. Hem treballat molt amb l’altre costat, les entitats del tercer sector, per assegurar una manipulació adequada dels productes i que el transport i l’emmagatzematge es fes tot respectant la cadena de fred”, recorda Núria de Pedraza, directora de Comunicació i Relacions Institucionals d’Aecoc. Des d’Aecoc, s’ha seguit amb atenció la tramitació de la llei estatal, que, tot i que fa del pla preventiu el primer deure d’industrials i cadenes de distribució, també dona protagonisme a la donació. En aquest sentit, “caldrà treballar a fons per evitar problemes logístics amb les entitats socials, sobretot pel que fa a les pimes, que s’hauran d’organitzar per muntar un circuit de recollida amb les entitats del tercer sector, que hauran de ser capaces de fer repartiments àgils per no superar dates de caducitat”. Industrials i distribuïdors també demanen al legislador, ja sigui català o estatal, “una certa flexibilitat: s’avenen al deure de donar aliments per atorgar-los una segona vida, però també al dret a poder obtenir algun rèdit econòmic del producte que no pot ser comercialitzat, com ara fruites i verdures que no reuneixen unes determinades condicions estètiques, i que podrien ser destinades a sucs o cremes”. Així mateix, segons vaticina, “no serà pas senzill, sobretot per a les pimes, elaborar indicadors, tenir un sistema de mesura, sobre què no es comercialitza, què es dona a consum humà i a consum animal, o valorització energètica”. En els darrers temps, ha emergit un sector d’empreses mitjanceres entre les cadenes de supermercats i entitats d’ajuda alimentària. Hi ha noms com Talkual, Impact Foods, Naria, Too Good to Go i Comerso, firma que, com explica el seu director general, Juan Ángel Martín, el 2024 va superar els 220 milions d’àpats distribuïts a ONG i va assolir els 300 milions d’euros en estalvis acumulats per als seus clients. Martín explica que en el servei B2B que ofereixen es tracta que “l’empresa es despreocupi de tota la gestió, ja sigui l’administrativa, la de garantir les condicions sanitàries o els acords amb les associacions del tercer sector”. Entre les gestions de què s’encarreguen, n’hi ha de tan transcendentals com les desgravacions fiscals de què són mereixedores per la donació d’aliments, dins del marc legal de mecenatge en espècie, pel qual, per cada 100 euros donats, hi ha un 40% de desgravació en l’impost de societats. Comerso també estudia si els processos de cada empresa compleixen amb la regulació vigent i ha fet operativa una interfície digital adreçada a les associacions que, entre altres funcionalitats, permet declarar els productes que han de ser descartats de les donacions. Martín creu que aquest sector B2B creixerà, ja que “a les empreses, tota la gestió administrativa de les donacions, que inclou formalitzar contractes, definir la traçabilitat dels productes i tota la qüestió legal, se’ls fa feixuga”. “Nosaltres som l’últim recurs; per damunt de tot, com fixen les lleis, hi ha la prevenció: la llei parla primer de prevenir, i a les cadenes els diem que no augmentin el volum de compres, i per això els fem un seguiment. Si vas al súper a les set de la tarda i ja hi falten la meitat dels productes al lineal, és que s’ha imposat una dinàmica de no malbaratar”, vol fer avinent Juan Ángel Martín. Una tasca d’eficiència en què tindran un paper clau les noves tecnologies: “La IA ens permet saber què es ven més, quan i quant, és a dir, veure quins productes es malbaraten més i quins no. Els podem dir, per exemple: «Deixa de comprar tants iogurts de coco, que no es venen prou.»”

Fer xarxa

Veritas, la cadena de supermercats ecològics, ja fa una bona colla d’anys que desplega una estratègia pròpia contra el malbaratament alimentari. “Lluitar contra el malbaratament és un punt sensible de la nostra activitat, i des del 2016 estem teixint una xarxa d’entitats socials per fer-los donacions”, diu Sophie Pagnon, cap de màrqueting. Veritas treballa actualment amb 70 associacions, “des de les més grans fins a petites entitats de barri que fan bona feina”. Veritas forma part de la iniciativa Pont Alimentari del Banc de Recursos per vincular les associacions amb els seus establiments, tasca no gens senzilla: “Cal que cada botiga treballi amb unes quantes associacions, perquè funcionen amb voluntaris, i venen quan poden.” Però la donació és el darrer pas: “Abans animem els clients a endur-se productes a punt de caducar amb descomptes del 30%, amb el benentès que els nostres sistemes de proveïment hi són per no tenir ni sobreestocs ni mancances.” Un programari que parametritza en funció de l’històric de vendes, quant s’incrementen les vendes amb promoció, l’estacionalitat i altres variables. Així mateix, pel que fa a fruites i verdures, mitjançant un sistema de logística inversa, Veritas recupera productes tocats per destinar-los a la seva cuina central i elaborar cremes de verdures, gaspatxos i tota mena de plats preparats. “Tot i el cost, ho fem perquè hi creiem”, afirma Sophie Pagnon.

Rezero, entitat que promou iniciatives per avançar en la cultura de la reducció i aprofitament dels residus, ha estat, amb la Fundació Banc de Recursos, darrere de la campanya Remenja’mmm, que des de l’àmbit de la restauració sensibilitza les persones consumidores en la prevenció del malbaratament alimentari, des de la difusió d’accions alternatives. I és que, com explica la directora general de Rezero, Rosa García, “la prioritat en la norma ha de ser la prevenció si volem realment reduir excedents. I per això cal quantificar en cada baula de la cadena, perquè només així podrem aplicar mesures i sensibilitzar cada sector”. Rezero ha format part del col·lectiu Ley Sin Desperdicio, que ha pressionat perquè la llei estatal no quedés aigualida amb algunes esmenes que finalment el PP no ha pogut incloure. El col·lectiu destaca com a “històric” que es reconegui finalment l’espigolament com a estratègia de prevenció de les pèrdues, així com que la llei hagi adoptat aquest enfocament de prevenció, tot obligant els agents de la cadena alimentària a tenir un pla de prevenció del malbaratament. També destaca que la norma comprometi l’administració amb la recerca i recopilació de dades. Com remarca Rosa García, és important que, ara que hi ha una norma estatal, “es desenvolupi el reglament de la llei catalana, que no s’ha concretat en espera de l’estatal, i així hem viscut quatre anys d’inacció”. Com diu, “la llei pot ser innovadora, però a les empreses, tot i les guies que hi ha, els costa d’aplicar, i per això cal definir un reglament, amb un règim sancionador, tot evitant carregar de paperassa els petits agents en totes les baules de la cadena”.

Gaby Susanna, directora de la plataforma Aprofitem els Aliments, que treballa en xarxa amb persones i entitats, també roman expectant davant la definició final del reglament de la llei catalana: “Quan entri definitivament en vigor, qui hi haurà al darrere de supervisar i controlar el compliment de la llei? Hi haurà prou pressupost?” Per a la directora d’Aprofitem els Aliments, es fa difícil tenir una fotografia del malbaratament d’aliments, saber si recula o s’incrementa. En la diagnosi que va fer l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) el 2011, es parlava de 35 kg per persona i any, tot comptant-hi llars, comerços i restauració; la dada més recent parla de 21 kg, i “potser realment eren 100 si tinguéssim en compte el sector primari”, i la UE indica que la mitjana a tot l’arc comunitari és de 135 kg per persona i any. En aquest sentit, relativitza que les llars siguin les responsables d’entre el 40% i el 50% de les pèrdues: “Nosaltres, que espigolem, hem comprovat que molt aliment acaba restant al camp, sense ús final. El camp és l’autèntic desconegut, el veritable punt calent on es donen les pèrdues. Si canviéssim la metodologia de mesura, el malbaratament a les llars l’hauríem de rebaixar al 20%.” És per això que, d’acord amb la llei, “l’obligació fonamental és que tothom tingui un pla de prevenció, que tothom sigui transparent”. Gaby Susanna assegura: “El sector primari té por que tothom se li posi en contra, o que se li assigni més burocràcia de la que ja té, però cal convèncer-lo que el volem protegir, i que si al camp hi ha pèrdues és perquè hi ha ineficiència en altres baules: si jo, consumidora, rebutjo a la parada una patata perquè és massa grossa o un tomàquet perquè és lleig, indirectament faig sobreproduir el pagès, que deixa de recollir l’hortalissa o la fruita amb defectes.” Raquel Díaz, directora de la Fundació Espigoladors, creu que realment “en aquests moments les empreses estan fent accions per reduir el malbaratament, i moltes tenen plans de prevenció aplicant les guies que periòdicament publica la Generalitat, però fora útil desplegar el reglament de la llei del 2020 per donar més embranzida a la prevenció, perquè, per molt que facis, si no tens un pla, no podràs mesurar les millores”. Espigoladors, amb l’experiència de deu anys recollint les restes del camp, pot donar fe que “el malbaratament en el sector primari està poc estudiat, s’ha infravalorat el que s’hi malbarata”, però cal esbrinar-ne les causes: “Si al camp hi resta entre un 15% i un 50% de la collita, es pot deure en part al model de gestió de la finca, però també a qüestions de l’estètica del producte, a la caiguda de preus per la volatilitat del mercat o a altres factors. Tot això cal confrontar-ho amb els distribuïdors i consumidors finals, els quals, al capdavall, es veuen condicionats pels seus hàbits de consum o els seus horaris laborals a l’hora d’optimitzar el seu consum d’aliments.” Díaz també creu que, en el foment de la cultura de la prevenció en els propers anys, hi haurien de tenir protagonisme els plans sectorials: “Agrupar diversos majoristes. Hem fet plans per a la Federació de Cooperatives Agrícoles en Fruita de Llavor i Os i ha anat molt bé per descarregar de burocràcia sectors ja per se molt carregats.”