Roser Roca-Tohà
Directora general i CEO d’Airbus GeoTech
“Airbus innova en observació de la Terra des de Barcelona”
“Aviat començarà la venda dels sistemes de sensors i càmeres dels HAPS, uns pseudosatèl·lits que hem desenvolupat aquí”
“Europa ha gastat molt en tecnologia de defensa de fora i s’ha adonat que cal apostar pel ‘made in EU’; és un canvi de paradigma”
Em vaig criar entre Tremp i els Masos de Llimiana, al Pallars Jussà, on vivien els meus padrins
Prenc les regnes d’Airbus GeoTech el 2022 amb l’encàrrec d’especialitzar-la i fer-la créixer
Vaig fer una ponència a l’OTAN el dia que esclatava el conflicte a Ucraïna: els mòbils no paraven de sonar
Roser Roca-Tohà va formar part de l’equip encarregat del desenvolupament de l’A380, l’avió comercial d’Airbus més gran de món; després va convèncer aerolínies estatunidenques que havien de comprar l’innovador A350 en comptes del seu competidor de Boeing, i ara comanda la pionera unitat de drons que el consorci aeronàutic europeu té a Barcelona. La carrera professional d’aquesta enginyera de telecomunicacions de Tremp està plena de reptes i oportunitats –allò que ella prefereix anomenar happy accidents– que ha sabut entomar amb valentia. Per això s’ha convertit en un referent del talent femení en carreres tecnològiques a casa nostra i Roca-Tohà, lluny d’eludir aquesta responsabilitat, l’assumeix perquè sap que per despertar vocacions cal que les nenes visualitzin professionals destacades com ella.
Les seves arrels són al Pallars?
Efectivament, vaig néixer a Tremp però em vaig criar entre Tremp i els Masos de Llimiana, al Pallars Jussà, on vivien els meus padrins. Llimiana és un poble medieval preciós situat a sobre d’una roca amb vistes al llac de Cellers (embassament de Terradets) i a la serra del Montsec, i Masos és un nucli separat on encara hi viuen tres famílies. Els meus avantpassats s’han dedicat durant generacions al camp i la ramaderia i em sento pallaresa de naixement i de cor.
Venint d’aquest entorn, com acaba estudiant enginyeria de telecomunicacions?
Des de petita he estat molt bona estudiant i he tingut el suport de la família. Com que tenia especial facilitat per a les matemàtiques, els professors em van començar a fer veure que podia estudiar una enginyeria. Però com que no sabia ben bé què volia dir això, em vaig començar a acostar als pocs enginyers que hi havia llavors al Pallars Jussà, que eren sobretot industrials, però els veia molt físics, sempre parlant d’engranatges, plans inclinats, etc. En canvi, les telecomunicacions eren un camp gens material que va despertar el meu interès, que potser és una curiositat per allò desconegut. El fet és que vaig anar a Barcelona a estudiar a la UPC.
I com arriba a Airbus?
Com dic, vaig fer telecomunicacions a la UPC, però vaig acabar la carrera a Tolosa de Llenguadoc, una de les capitals europees del sector espacial i aeronàutic. Aleshores em va sorgir la primera oportunitat de fer el projecte de final de carrera a l’agència espacial francesa, CNES. Un cop a dins, treballant en alguns projectes amb Airbus, em va acabar proposant integrar-me a l’equip d’enginyers.
I hi aterra just quan s’està treballant en l’A380. Això és arribar i moldre.
Efectivament, entro al departament de desenvolupament d’avions comercials i, en concret, de l’A380, l’avió comercial més gran de la història, per desenvolupar i certificar el primer sistema de comunicacions de banda ampla d’un avió. Van ser anys molt especials per a una jove enginyera que acaba d’entrar en una gran empresa i que es trobava treballant en productes molt capdavanters. A més, va coincidir amb l’entrada en servei del primer A380, de manera que el meu equip va desenvolupar la tecnologia però també va donar suport a les operacions del primer client a utilitzar els sistemes, que va ser Singapur Airlines.
En certa manera, és una experiència que l’acosta més al vessant comercial del negoci, en el sentit que coneix de primera mà les necessitats del client?
Sí, em comencen a demanar participar cada cop més en reunions amb clients i allà descobreixo que no només tinc facilitat per tractar amb els clients sinó que també m’agrada, i em permet fer el salt a l’oficina de programes de l’A350. L’A350 és el nou avió que s’estava desenvolupant, el primer avió nadiu digital d’Airbus, i amb un concepte revolucionari perquè és el primer fabricat amb fibra de carboni, amb un 25% menys d’emissions. Jo tenia la missió d’integrar l’equip que fa la definició de l’avió amb les companyies aèries. Quan una aerolínia fa la comanda, cal definir la configuració tecnològica de l’avió. Doncs bé, jo estava a càrrec dels sistemes d’aviònica, de comunicacions i d’operacions digitals de l’avió.
A poc a poc, es transforma en una comercial qualificada?
És així. Els equips de venda d’Airbus demanen professionals que tinguin el coneixement necessari per explicar les capacitats de l’avió a les aerolínies. Per això em conviden a participar en la campanya de venda de l’avió als Estats Units. I arran d’aquesta experiència, m’ofereixen un lloc a Washington DC, i faig les maletes i em mudo a Airbus Americas.
No deu ser fàcil vendre Airbus al bressol de Boeing.
Els Estats Units és un mercat molt important per a Airbus, i històricament hi hem tingut clients molt bons i fidels. Hi ha companyies com ara JetBlue i Spirit Airlines que des del seu naixement tenen flotes 100% Airbus. Però és un mercat molt competitiu i és cert que té aquest punt especial d’haver de vendre avions al costat del teu competidor. Però Airbus continua creixent als Estats Units.
Hi ha ingerència política en aquestes negociacions?
Les campanyes de venda en què jo vaig participar no tenien un angle polític; estaven molt centrades en el posicionament econòmic i de producte. Una companyia aèria dissenya la seva flota en funció de les rutes que té i la compra dels avions és una decisió molt important per ser competitiu.
Com passa de vendre avions a Amèrica a dirigir la unitat de drons a Barcelona?
Doncs és un dels happy accidents que he tingut al llarg de la meva carrera. L’equip de Defensa i Espai d’Airbus es va acostar per oferir-me tornar a Europa, concretament a Múnic, que és on té la seu, per crear un equip de màrqueting tècnic de drons. La idea era aprofitar el coneixement de màrqueting tècnic, que funciona tan bé en la venda d’avions comercials, en els drons. Per a mi significa descobrir mercats diferents i una gran diversitat de productes. Quan ets a avions comercials, tens cinc avions en el catàleg amb una gran quantitat de configuracions. A Defensa i Espai hi ha solucions que van des dels avions militars fins a satèl·lits, sistemes de connectivitat, sistemes d’observació de la Terra o de ciberseguretat, etc.
Quina missió té a Defensa i Espai la unitat de Barcelona que vostè dirigeix?
La unitat de Barcelona, Airbus GeoTech, existeix des de fa quinze anys i jo n’agafo les regnes el 2022 amb l’encàrrec d’especialitzar-la i fer-la créixer. Dins d’Airbus Defensa i Espai hi ha una línia de negoci que s’encarrega dels productes digitals de la companyia. Nosaltres pertanyem a aquesta línia i, en particular, a serveis digitals per al sector aeroespacial. Desenvolupem, d’una banda, productes relacionats amb la cartografia en dues i tres dimensions, basada en imatges per satèl·lit. Apliquem un seguit de processos tecnològics amb intel·ligència artificial per extreure informació i crear allò que en anglès es coneix com a actionable data, o dades processables. D’altra banda, la part emergent de la unitat és el desenvolupament d’una tecnologia d’observació de la Terra des de l’estratosfera. Aquí treballem en col·laboració amb una altra filial d’Airbus que està centrada a desenvolupar una plataforma HAPS, que s’anomena Zephyr.
Què és el HAPS?
És una plataforma que vola en l’estratosfera. Algunes persones ho consideren un pseudosatèl·lit (high altitude pseudo-satellite). El HAPS d’Airbus és una plataforma d’ala fixa, 100% solar, és a dir, no té emissions, i té una suite de sensors i de càmeres d’observació de la Terra, que és la tecnologia que es desenvolupa a Airbus GeoTech.
Les aplicacions són moltes?
Sí, correcte. Amb la informació que hem recuperat d’aquestes imatges, les aplicacions poden ser moltíssimes. Per exemple, podem donar suport a la lluita contra incendis.
La unitat està centrada en el desenvolupament de la tecnologia o en la comercialització de la informació que es genera?
En les dues coses. Fem la tecnologia i també, d’alguna manera, som els fotògrafs que capten les imatges. Tenim una estació de control terrestre des de la qual es piloten els sensors i es fan les operacions per encàrrec dels usuaris finals. Ben aviat començarà la industrialització i assemblatge d’aquesta tecnologia; després, la part d’oferir el servei als clients.
Quan començarà?
Estem en el moment engrescador d’enllestir una tecnologia que fa molts anys que està en desenvolupament i iniciem la comercialització.
En la banda de les aplicacions hi ha, òbviament, la militar. En quina mesura el rearmament de la Unió Europea suposa un canvi de prioritats a la unitat?
Bé, nosaltres seguim com fins ara la nostra tasca de desenvolupar tecnologia. Sabem que pot tenir molts usos, entre els quals el de seguretat i defensa i, en aquest sentit, la missió d’Airbus és sempre donar suport als usuaris i a la indústria europea i desenvolupar tecnologia feta a Europa. Però no ha canviat el nostre focus.
Ha participat en alguna reunió de l’OTAN per parlar de sistemes aeris no tripulats. Com va ser?
Sí, vaig fer una ponència per presentar les capacitats que s’estaven desenvolupant, precisament el mateix dia que començava el conflicte a Ucraïna. A la sala van començar a sonar els telèfons mòbils dels assistents i hi havia gent que es va aixecar i va marxar.
La incomoda que la tecnologia que està desenvolupant tingui usos militars?
No, la tecnologia sempre s’ha aplicat en el camp de la defensa i ha estat al servei dels estats quan l’han necessitat. Això no suposa cap novetat. Ara bé, és veritat que a Europa aquest coneixement potser ha tingut menys visibilitat i hem invertit molts diners en tecnologia de defensa desenvolupada en altres parts del món. En aquest sentit, sí que s’està produint un canvi de paradigma: ara sabem que és molt important desenvolupar aquesta tecnologia aquí i que estigui al servei dels països europeus.
Es reivindica com a pallaresa, però professionalment viu amb una perspectiva global. Com gestiona aquestes dues escales?
No són dues escales que competeixin. La reconciliació entre la meva part local i la global és natural en el meu cas. És cert que a partir de les experiències amb Airbus a escala internacional en certa manera et converteixes en un ciutadà del món. Al cap i a la fi, Airbus és un referent present en tots els països del món i aquest ADN l’he anat adquirint jo també. Aleshores per a mi tornar als orígens és, d’alguna manera, poder conciliar aquests dos mons.
Ha obert un establiment de turisme rural a la masia familiar de Masos. És una manera de tancar el cercle?
El Pallars Jussà és un territori encara força desconegut i amb un potencial natural i d’activitats increïble. Torno a la meva terra per donar visibilitat a aquesta riquesa a més gent.
La tecnologia que Airbus desenvolupa a Barcelona pot ajudar a millorar la vida al Pallars?
A Masos de Llimiana aquest any tindrem accés a fibra òptica; per tant, s’està anant en la bona direcció. Però és cert: un dels usos que té el Zephyr d’Airbus, a més d’observació de la Terra, és actuar com a nus de telecomunicacions, amb una antena 5G que pot donar un servei de connectivitat directa al mòbil.
Perfil
“Calen referents tecnològics femenins: no pots somiar ser allò que no has vist”
Roser Roca-Tohà té un màster en enginyeria de sistemes de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i va completar els seus estudis a l’Enseeiht de Tolosa de Llenguadoc en electrònica i telecomunicacions. També s’ha format en finances i comptabilitat a l’Escola de Negocis de Colúmbia, a Nova York. Acumula més de vint anys d’experiència en la indústria de l’aviació i l’espai.
De manera altruista, ha impulsat la iniciativa She Tech Jussà, per fomentar les vocacions tecnològiques entre les nenes de la seva comarca natal: “Neix de la convicció més profunda. Soc una gran defensora de la necessitat que hi hagi referents tecnològics femenins i m’he adonat que hi ha un potencial de dones molt fort a la meva terra. El món anglosaxó té una expressió que m’agrada molt; allà diuen «You can not aspire to be something you can’t see», i és cert que només si les noves generacions de pallareses saben que existeix un model de referència, s’atreviran a somiar fer una carrera tecnològica”, assegura.
Roca explica que She Tech Jussà consta de diverses parts, i la mentoria tecnològica n’és una. Ha consistit a convidar líders tecnològiques femenines de l’ecosistema català, espanyol i internacional que s’han prestat a fer de mentores d’un grup de noies del Pallars. “Ara estem treballant en un seguit de taules rodones amb referents més joves, que encara estan a la universitat, per acostar la seva experiència a grups d’alumnes”, diu.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.