Del tèxtil al fuet i al plàstic
La revolució industrial agroalimentària va ajudar a superar la crisi del tèxtil garrotxí
El sector industrial de la Garrotxa és un dels més potents de l’economia gironina
Representa quasi la meitat del global de l’economia de la comarca; en concret, un 42%
Quan es parla de tèxtil olotí i garrotxí, un dels de més pes del país durant l’última segona meitat del segle XX, només es tenen en compte les grans estadístiques, les xifres de guanys, els mercats, etc. Hi ha, però, un aspecte molt destacat, sovint, per no dir sempre, que és l’aportació femenina a aquest èxit.
Les dones van ser fonamentals per sostenir l’economia familiar de moltes famílies olotines entre la meitat dels anys seixanta del segle passat i fins al tombant d’aquest segle. No només van haver de tenir cura de la família i de la llar, sinó que, a més, la seva aportació econòmica treballant a hores a les fàbriques tèxtils de la ciutat va ser clau per complementar els sous dels marits. Una aportació mai no reconeguda, abnegada i silenciosa, que no només va tenir rellevància en l’àmbit familiar, sinó també perquè el sector industrial olotí i per extensió el de tota la Garrotxa ocupés un lloc preeminent en el global de l’economia de les comarques gironines.
La majoria de governs municipals de la ciutat d’Olot de l’actual etapa democràtica han coincidit a reclamar una millora de les condicions laborals de les treballadores i dels treballadors olotins. Ho han fet tant els presidits pel centredreta com els presidits pel centreesquerre tradicionals. És una petició que contrasta, doncs, amb les dades que corroboren que Olot i la comarca de la Garrotxa han tingut sempre un pes específic molt rellevant, capdavanter segons les dècades, en el global de l’economia de les comarques gironines.
Demanar millors condicions laborals no és un brindis a l’aire. Està estretament relacionat amb el gruix de l’anomenada o mal anomenada mà d’obra barata, que ha estat fonamental perquè la indústria garrotxina ocupi un lloc preeminent, fins a principi de l’actual segle pel tèxtil i, paral·lelament, tot i que amb un pes específic que ha anat creixent, l’agroalimentària, en l’actualitat, clau en l’economia garrotxina.
Tèxtil
La decadència del tèxtil du el sector al 2006, quan la vintena de fàbriques olotines es van anar tancant. De fet, a mitjan dècada dels anys seixanta del segle passat, el tèxtil garrotxí sumava més de 6.000 treballadores i treballadors, tant de la confecció com de la filatura. Aquest volum de treballadors suposava el 60% dels assalariats garrotxins. Als anys vuitanta del mateix segle, la quantitat de treballadors es va reduir quasi a la meitat, fins als 3.500, i, a principi de l’actual segle, van pràcticament desaparèixer a causa de la deslocalització, primer al nord d’Àfrica i, posteriorment, al sud-est asiàtic.
Es van quedar sense clients, perquè no tenien relleu generacional i per la inviabilitat dels negocis, tot i treballar a preus rebentats. Crear clients de qualitat ha estat la solució per a unes empreses del sector residuals, que han aconseguit sobreviure, apostant per la singularitat, la qualitat i, sobretot, per l’estima a una tradició que no volen que es perdi.
L’empresa Tèxtil Volcànic ha apostat per crear clients de qualitat, ensenyant com es fa un jersei, com es cus, com fer un escandall... agafant joves que surten dels cicles de moda i confecció de l’institut La Garrotxa i que han volgut emprendre l’aventura de convertir-se en empresaris. Tèxtil Volcànic ajuda, doncs, els alumnes que s’hi volen sumar i, a més, du a terme investigació i recerca –de fet, és l’únic del sector que aposta per l’R+D. Fruit d’aquesta R+D, per exemple, n’ha sortit un jersei fet a Olot sense químics ni plàstics que el pot vestir el conductor d’una moto a l’hivern i no notar l’aire. L’empresa no aplica el cost de l’R+D, sinó que només vol tenir fil per deixar-ne a les seves alumnes, per estalviar-los els elevats costos d’aquest producte al mercat.
Un altre exemple d’èxit de subsistència de l’espantada del tèxtil és l’empresa Marcelinus, els inicis socials de la qual la converteixen en única. Hi havia un grup de dones a qui faltava poc per jubilar-se i que treballaven en un fàbrica d’Olot que venia el seu producte a Galícia i que es va deslocalitzar i es va crear Marcelinus per ajudar-les a arribar a l’edat de jubilació. En l’actualitat, ja no en queda cap, però l’empresa manté l’aposta per l’economia circular, que, de fet, és el que sempre s’ha fet en el tèxtil olotí. El procés de producció de Marcelinus és, doncs, totalment local, fa el que sempre s’ha fet a Olot, el jersei de regenerat.
Els retalls resultants de la confecció s’envien a triturar i a fer fil a una empresa del polígon proper de Begudà de Sant Joan les Fons i el teixeix Tèxtil Volcànic. L’economia circular, durant aquests últims anys tan de moda, a Olot és una cosa de sempre.
Motor gironí
El sector industrial garrotxí és el que té més pes específic en l’economia gironina, segons les dades de la Cambra de Comerç de Girona. El conjunt de l’empresariat garrotxí factura 2.610 milions d’euros, un 68% dels qual són del sector industrial. La bona salut de l’economia de la comarca s’atribueix a la revolució industrial per superar la baixa del tèxtil i que es va concentrar en gran mesura en el sector agroalimentari.
El pòdium dels sectors econòmics garrotxins, el completen per ordre de major a menor el dels productes alimentaris i de les begudes, amb un total de 902 milions d’euros anuals; el de les indústries del cautxú i del plàstic, amb 162 milions d’euros, i el sector del comerç a l’engròs, amb 143 milions d’euros. Respectivament, representen el 34%, el 6% i el 5%.
En general i segons un informe de la Cambra de Comerç de Girona, l’empresariat garrotxí és molt tradicional, amb un 3% d’empreses creades abans de l’any 1975, i una mica menys de la meitat han nascut després del 2005. A més i segons el mateix informe, les grans empreses hi tenen un pes molt rellevant. Es tracta sobretot de societats anònimes. Sigui com sigui, l’economia gironina continua essent un dels motors de la general a les comarques gironines, gràcies a la revolució industrial per superar la crisi del tèxtil.
