Amb l’economia mundial literalment contenint l’alè arran de les decisions que ja ha pres, o pugui prendre, el president nord-americà Donald Trump en matèria aranzelària, l’alcalde de la capital catalana Jaume Collboni ha presentat aquest matí el pla Barcelona Impulsa, el que pretén ser el gran full de ruta de la política econòmica del consistori fins el 2035. En un acte al Saló de Cent amb representants d’institucions o empreses, el cap de govern local ha desgranat els eixos d’aquesta iniciativa marc —i molt genèrica— que, ja d’entrada, es proposa com a objectiu crear al voltant de 180.000 llocs de feina a tot l’entorn de la capital en la propera dècada. Per assolir-ho l’Ajuntament mobilitzarà una quantitat ingent de recursos —prop de 900 milions d’euros entre 2024 i 2027— per, entre d’altres actuacions, transformar fins a 1,8 milions de metres quadrats de sòl a tota l’àrea metropolitana per generar nova activitat o, en el seu defecte, enfortir tota aquella que ara pugui necessitar un cop de mà.

Partint de la premissa que el context mundial està presidit per un sentiment d’incertesa —“la guerra aranzelària que ha començat els Estats Units tindrà un efecte sobre les nostres vides i les decisions que haurem de prendre les institucions. I del que es tracta, ara, és de convertir-ho en una gran oportunitat” ha manifestat Collboni—, l’aposta de l’executiu municipal és que l’economia local sigui “el màxim robusta” possible i, per tant, diversificada. En aquest sentit, el pla busca enfortir la competitivitat de les empreses de deu sectors que s’han definit com a estratègics, i que són: comerç i restauració, salut, economia de les cures, ciència i innovació, economia social i solidària, economia del visitant, tecnologia i digital, indústries creatives, el sector agroalimentari i el de la dita economia blava. Per que totes aquests branques d’activitat agafin múscul, el pla esbossa, més que concreta, una seguit d’accions com ara impulsar programes de contractació i formació ocupacional, programes de captació i desenvolupament científic com el Deep Tech que es fa conjuntament amb Barcelona Activa, o línies de subvencions per a la creació de noves empreses. Igualment, i com ja era més que conegut i sabut, el consistori vol que algunes àrees de la ciutat es converteixin en pols d’activitat econòmica singular. El cas més paradigmàtic és el de la Diagonal, on es vol consolidar un gran àmbit dedicat a la salut amb la construcció del nou Clínic o del Caixa Research Institute.

Durant la presentació avui del pla, també ha surat dues idees que graviten entre el pla econòmic i el polític. Una és que el govern de Collboni entén l’ampliació com una decisió clau en termes estratègics, i per això, la defensarà sense massa complexes i manies. A partir d’aquí, que faci el govern de Salvador Illa ja és cosa. I la segona qüestió: L’aplicació de la taxa turística no pot ser un tòtem monolític, sinó que s’ha de poder modular en funció de l’època de l’any. Per dir-ho més clar, ara que s’ha de negociar això al Parlament, l’Ajuntament defensarà que en aquelles èpoques que no coincideixi en puntes d’activitat turística, però que en canvi sol haver-hi més turisme de congressos, aquest tribut no piqui tant.

1