Dins el sector turístic, el segment dels càmpings ha trobat camp per córrer i a les comarques gironines, pioneres en una pràctica importada del continent, ahir van trobar el moment per fer balanç d’una aventura que ja arriba als 70 anys d’història. El primer càmping, encara que ja inactiu, va obrir portes el 1954 a la Fosca, a Palamós, però va posar les bases d’una activitat que avui engloba 357 negocis al conjunt del país, amb 266.000 places de pernoctació que en van acumular gairebé 20 milions en el total del darrer exercici tancat. Un 30% pel que fa al total de l’activitat turística catalana amb un impacte econòmic que des del sector s’estima en uns 2.500 milions d’euros cada any.

Donen feina a unes 16.000 persones de manera directa. I aquí hi continua pesant força la internacionalització. Una fórmula en aquest cas inversa, perquè es tracta d’estrangers que cada any visiten els espais dels càmpings catalans in situ i en gaudeixen: més del 50% de pernoctacions són d’hostes de fora de Catalunya i de l’Estat espanyol. Són uns diners que reverteixen en cada negoci, però –com va remarcar Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings gironins i de la federació catalana– amb un 70% de la despesa que es reparteix en altres negocis i activitats

En l’acte d’ahir, a la Casa de Cultura de Girona, el sector va retre homenatge als pioners –amb un llibre de Dolors Vidal i Lluís Corominas (UdG) i un documental– i a una tradició que continua vigent i han sabut reinventar. Gotanegra va defensar l’“aposta per la sostenibilitat, innovació, desestacionalització i millora constant”, amb uns allotjaments que en molts casos s’han sofisticat i fins i tot amb comoditats i dissenys propis de cambra d’hotel, però que mantenen des de l’esperit de “la temporalitat i la itinerància, la fidelitat, l’amistat i l’arrelament” a la terra, en paraules del rector de la UdG, Quim Salvi, que des de negocis familiars del ram hi va dedicar diversos estius en l’adolescència.

El càmping enganxa, i ho va argumentar l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, amb el testimoni de les seves filles maldant per tornar-hi aviat, ara que aquests dies ja s’ensuma la primavera. I el sector va aprofitar per reivindicar-se, després de setmanes d’un hivern que se’ls ha fet llarg també als passadissos de les administracions. Van reclamar, per exemple, una taxa turística que inclogui l’esforç que fan per mantenir els negocis oberts en temporada baixa, lluny dels cànons de Barcelona ciutat. I el president de la Diputació, Miquel Noguer, va defensar aquesta proactivitat un “plus per a la promoció turística”, un esperit que ha obert nous camins dins del Patronat de Turisme Costa Brava - Girona, malgrat les dificultats que –tampoc no obviava– han suposat la pandèmia i la sequera dels darrers anys.