Les 65 hores, l'hora de la veritat

Aquest dimecres és un dia clau que marcarà l'accent de l'Europa dels pròxims anys. Social o liberal, aquesta és la qüestió. Treballadors o "esclaus", diuen els sindicats. I és que aquest dimecres, a Estrasburg, es debat una directiva que pot marcar un punt i a part en la curta, però intensa, història comunitària. Se sabrà si tira endavant la directiva que preveu ampliar la jornada laboral a 65 hores setmanals, en cas que així ho acordin treballador i empresari.

Els sindicats d'arreu d'Europa són conscients de la importància del moment. I és per això que aquest dimarts van assistir en massa a la marxa organitzada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) i van omplir els carrers de la ciutat francesa per mostrar la seva oposició a veure ferit de mort el model de protecció social vigent fins ara.

Quan es va crear l'Organització Internacional del Treball (OIT), el 1919, la jornada laboral va quedar establerta en un màxim de vuit hores diàries, això és, 48 hores setmanals. Si prosperen les tesis que ha impulsat el Regne Unit de la mà del premier laborista Gordon Brown i els seus aliats, majoritàriament els països de l'antic bloc comunista, s'imposarà la "llibertat d'opció", és a dir, la durada de la jornada la pactaran lliurement empresari i treballador, que podran fixar-la, en segons quins casos, en 60 hores o 65. I, de passada, s'acabarà amb la negociació col·lectiva.

"És un retrocés al segle XIX i, a més, és una cosa absurda en un moment que s'està destruint ocupació a nivell europeu", es va lamentar en plena marxa el secretari general de la UGT, Cándido Méndez. El sindicalista, que va qualificar la directiva de "barbàrie" i "esclavitud", va afegir que si avui l'Eurocambra l'aprova, serà "un atropellament contra els drets dels treballadors". "Estic convençut que si demà el Parlament no és capaç de parar democràticament aquesta barbaritat, l'opinió pública europea prendrà bona nota de com la Comissió Europea i els països europeus protegeixen els banquers davant la crisi i, tanmateix, deixen la classe treballadora indefensa davant els empresaris", va proclamar Méndez, que es va mostrar convençut que una llei en aquest sentit donarà "el cop de gràcia al projecte d'integració europea, precisament quan més necessitem Europa".

Majoria absoluta per frenar-la
El ple del Parlament té l'última paraula. Un bon nombre de diputats -a Espanya tots els partits van votar al Congrés dues proposicions no de llei contra la llibertat d'opció- s'oposen a aquesta directiva. I es preveu que hi haurà divisions a les files dels grups socialista i popular europeus, ja que els eurodiputats votaran més en clau de país que no atenent el color polític. El resultat entre partidaris i detractors es preveu ajustat. I no serà fins a l'últim moment que se sabrà si la directiva obté carta blanca o bé se sotmet a revisió. Per frenar la llei i forçar una nova negociació amb els governs, cal que la majoria absoluta de l'Eurocambra, 393 diputats, votin a favor de les esmenes presentades pel socialista Alejandro Cercas. Avui se sabrà el camí que pren Europa.