La crisi cura les 'indisposicions' laborals dels divendres
Les trucades de primera hora de divendres o dilluns avisant el nostre cap que ens assetja un maldecap insuportable, les gestions personals “ineludibles” a mig matí o les mil excuses que en temps de vaques grasses funcionaven força bé, han caigut en desús. Els expedients de regulació, els tancaments d’empreses, l’increment de l’atur i la negativitat de qualsevol dada econòmica en són els responsables. Pocs gosen faltar a la feina sense un bon motiu que deixi sense arguments els seus superiors.
En el darrer trimestre del 2008, l’absentisme no justificat va ser un 40% menor que en el mateix període del 2007. Cada català va escapolir-se una mitjana de 0,3 hores sense donar cap explicació, segons el departament de Treball. Per sectors, la indústria és la més afectada, amb 0,5 hores, seguida de la construcció, amb 0,4 hores, i els serveis, amb 0,3 hores.
Top Cable, un grup d’empreses amb seu a Rubí fabricant de cables elèctrics, registrava uns nivells d’absentisme força elevats abans que la crisi econòmica es visualitzés plenament. Però en els darrers mesos ha vist com les faltes injustificades o les escapades d’hores per fer gestions personals s’han reduït dràsticament. “El treballador té la sensació d’inestabilitat laboral permanent, i això fa que si un dia no es troben massa bé, facin l’esforç de venir a treballar, o que s’ho pensin dues vegades abans de demanar hores per fer gestions o arribar tard”, explica la Natàlia Borràs, cap de recursos humans de Top Cable. Aquesta empresa fa un seguiment setmanal de l’absentisme, que ha evidenciat que des de mitjans del 2008, “el treballador és més responsable”.
Amb tot, les baixes per malaltia es mantenen en els mateixos percentatges que abans de la crisi. És per això que Top Cable ha posat en marxa un protocol d’actuació per combatre l’absentisme a través d’una mútua: “abans no exigíem explicacions al treballador que s’absentava injustificadament. Ara ho fem, i a més, apliquem un seguiment de les baixes per incapacitat temporal amb la mútua”, admet la responsable de personal.
Quan a l’angoixa per la crisi s'hi suma l’amenaça real d’un ERO, el treballador és encara més escrupolós amb els seus horaris i tasques. Ho han experimentat en una empresa catalana del sector siderometal·lúrgic amb delegacions al Vallès que té un ERO sobre la taula. “Tothom té por que un dia la seva empresa plantegi una reducció de plantilla i filin més prim. En el nostre cas l’expedient ja hi és, i el treballador sap que la responsabilitat és un punt al seu favor”, relata el cap de recursos humans d’aquesta empresa, que prefereix no identificar-se.
Reconeix que s’ha reduït la demanda de permisos retribuïts, les hores personals per fer gestions i fins les visites al metge: “El treballador demana un canvi de torn per a aquests casos, i si no pot ser, agafa un dia lliure a compte de les seves vacances”.
Fer vacances és de mal treballador?
Els empresaris i l’administració posen en el mateix sac una baixa maternal, les vacances que ens corresponen, una operació quirúrgica i una falta injustificada. Això fa que, a parer dels sindicats, es criminalitzi el treballador si aquest exerceix els seus drets. “Són capaços d’utilitzar una baixa maternal o unes vacances per fer creure que som uns dropos”, lamenta Dionís Oña, secretari de salut laboral de la UGT.
El representant sindical reparteix culpes a l’hora d’explicar l’absentisme, que al seu entendre només inclou les faltes injustificades: “El treballador ha de complir, però l’empresa també, ha d’organitzar els seus processos productius per tal de potenciar, motivar i incentivar que aquestes coses no succeeixin, començant amb les condicions laborals i la prevenció dels riscos laborals”. Oña defensa el dret del treballador a no anar a treballar en cas que “consideri que si té mal de cap o està constipat i les condicions de seguretat del seu lloc de treball, per exemple una planta amb temperatura baixa, el poden perjudicar”.
Ara ens ho pensem dues vegades abans d’escapolir-nos de les nostres obligacions laborals. Però en alguns casos, només ho fem davant la màquina de fitxar. Segons els experts, pren força un nou tipus d’absentisme, el presencial. El practiquen els que arriben puntuals com un clau però dediquen les seves hores a temes no relacionats amb l’empresa. I això inclou des d'altres feines complementàries fins a trucades personals a dojo o l’oci a internet, entre d’altres.