Solbes, obert a intervenir bancs

Tot i que el sistema financer espanyol està menys contaminat que en altres països, els resultats que s’han anat fent públics les últimes setmanes demostren que els problemes de morositat no són patrimoni exclusiu de la banca nord-americana. És per això que potser també a Espanya s’haurà d’arribar a solucions contundents –sense arribar a la nacionalització– com l’entrada de l’Estat en el capital de la banca. Ahir el segon grup financer espanyol, el BBVA, ho va demanar, i el ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, s’hi va mostrar disposat.

En unes jornades a Madrid on intervenien els dos protagonistes, el president del BBVA, Francisco González, va llançar el guant: “És inevitable que l’Estat intervingui en algunes entitats financeres amb problemes”, perquè per sortir de la crisi cal “aïllar els jugadors dèbils per deixar que l’economia es recuperi”. Solbes el va recollir afirmant que “s’ha d’estar preparat per a possibles intervencions” en el sector financer. De tota manera, el ministre va deixar clar que les intervencions poden ser de molts tipus i que ell, d’entrada, és “reaci” als processos de nacionalització.

Com va recordar González, el govern espanyol fins ara no ha donat ajudes públiques a la banca, sinó que les mesures s’han limitat a proporcionar-los liquiditat mitjançant compra d’actius i avals a les emissions bancàries. El problema és que la crisi és més dura del que semblava i potser aquestes mesures no seran suficients, va augurar. “A Espanya fins ara no hi ha hagut problemes de solvència, però la durada i profunditat de la crisi determinarà que hi hagi problemes de solvència en algunes entitats; per tant, cal estar preparats per evitar que tinguin un impacte més gran” en el conjunt del sector.

Pel president del BBVA, la intervenció “és el camí més ràpid i eficaç perquè permet distingir entre actius bons i dolents”. Per això, el banquer aposta per utilitzar el Fons de Garantia de Dipòsits per sanejar entitats i retornar-les després al sector privat.
De tota manera, González va deixar clar que les ajudes haurien de ser temporals i, sobretot, haurien de vincular-se a un pla de reestructuració.

Solbes no va concretar tant, però sí va deixar clar que les entitats financeres han de reconèixer les pèrdues i sanejar els seus balanços “amb suport públic si és necessari”. Una estona després es feia la mateixa pregunta a la secretària d’organització del PSOE, Leire Pajín, que evitava pronunciar-se sobre aquest tema. Pajín va dir que mostrava “respecte” per les paraules del president del BBVA, però es va limitar a dir que la prioritat del govern central és donar suport al sistema financer i intentar que la liquiditat arribi a empreses i famílies. Per la socialista, això és el ja s’està fent ara de manera coordinada, fins i tot amb els bancs.

Controlar la despesa
També els Estats Units van reiterar ahir que estan disposats a continuar donant suport als seus bancs, tot i que creuen que les principals companyies estan ben capitalitzades. “El govern dels Estats Units continua fermament darrere el sistema bancari i garantirà que els grups comptin amb el capital i la liquiditat necessaris per proporcionar el crèdit necessari per restaurar el creixement econòmic”, resumia ahir un comunicat conjunt del departament del Tresor, la Reserva Federal i l’Oficina de Control de Divisa.

Per la seva banda, el Banc Central Europeu alertava ahir que totes aquestes mesures hauran de ser temporals, ja que si no, els dèficits públics seran “insostenibles”.