L’OCDE desaconsella els plans Renove dels cotxes

Els plans Renove no serveixen per dinamitzar la indústria automobilística, sinó que alteren la correlació entre oferta i demanda i endarrereixen sine die les reformes estructurals que el sector requereix amb urgència.

Aquesta és la contundent conclusió de l’últim informe sobre el creixement publicat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), el club dels 25 països més desenvolupats, que dedica un capítol especial a analitzar la situació en aquest sector, considerat “un dels més colpejats per la crisi”.

L’estudi reprèn amb certa virulència una de les tesis formulades de manera informal durant els últims mesos pel secretari general de l’organització, el mexicà Ángel Gurría, així com pel seu economista en cap, Klaus Schmidt-Hebbe.

L’OCDE desconfia dels programes engegats per incentivar les vendes per la majoria d’Estats occidentals durant els últims mesos per afrontar les dificultats provocades per la crisi.

L’informe, que s’inspira en els resultats dels plans Renove desenvolupats durant els anys 90, desaconsella als governs que segueixin aplicant-ne. “Alguns ajuts són nefastos per al creixement a llarg termini”, sosté l’estudi, que apunta que, si bé les primes al desballestament contribueixen a estimular la demanda a curt termini, “res no permet determinar clarament l’amplada de l’efecte de retorn quan aquest dispositiu finalitza”.

Els programes solen tenir una durada curta, cosa que provoca que els usuaris avancin la compra d’un nou vehicle, però en cap cas semblen potenciar el consum. “Quan el pla d’ajuts ha finalitzat, el mercat retroba la seva tendència natural”, apunta l’OCDE.

A més, l’organització alerta contra els “efectes de desviació” que provoquen els plans Renove: la compra d’un vehicle sol frenar la demanda d’altres béns, per la qual cosa no solen tenir conseqüències sobre el producte interior brut.

Un sector molt tocat
L’OCDE exigeix canvis estructurals en profunditat en un mercat tocat per la crisi, però que ja estava molt debilitat abans de la irrupció del daltabaix econòmic de l’últim any. Entre els anys 2007 i 2008, el volum de producció va baixar prop d’un 20% als Estats Units, un 16% a França i un 11,5% a l’Estat espanyol.

Sense sorpreses, l’organització prediu una conjuntura difícil per al sector automobilístic a tot Europa, no només per la inestable situació global, sinó també per la saturació dels mercats occidentals, on la taxa de motorització ja és molt alta. A més, les dificultats creixents per rivalitzar amb les economies en plena expansió –l’OCDE situa la Xina, l’Índia i Mèxic com a epicentres d’una nova demanda– suposaran un “estancament relatiu” tant a Europa com als Estats Units i al Japó.

En el cas espanyol, l’OCDE apunta a una situació menys eufòrica del que indiquen les últimes xifres registrades, després del pronunciat augment de les matriculacions en els últims tres mesos.

Segons les previsions de l’organització, les vendes no haurien d’augmentar: la producció passarà dels 2,43 milions d’unitats d’aquest any a uns 2,42 milions el 2012. D’aquí sis anys, les vendes no haurien de superar els 1,54 milions d’unitats, davant dels 1,50 milions d’enguany.

Finalment, l’organització apunta que l’alça contínua dels preus del carburant pronunciarà l’actual tendència a la compra de vehicles “petits i sobris”, sovint beneficiats pels ajuts als cotxes poc contaminants que ofereixen nombrosos Estats desenvolupats.

De nou, aquesta tendència podria ser contraproduent per al sector, pel fet que els models petits, més econòmics, generaran un marge de beneficis inferior per als constructors. L’OCDE aconsella als governs afrontar aquests grans reptes, en lloc d’aplicar solucions cosmètiques que provoquen la il·lusió d’una millora, però només de curt abast.