El sobiranisme guanya força en una consulta irregular

Les plataformes sobiranistes van aconseguir una fita mai vista a Europa. Centenars de milers de ciutadans d’arreu del país es van mobilitzar per votar en una consulta no vinculant, però d’una càrrega política indubtable. La jornada va ser un exemple de civisme, allò que tantes vegades hem llegit quan hi ha eleccions: la festa de la democràcia. Milers i milers de ciutadans van fer cua per votar en uns col·legis electorals muntats per altres ciutadans en una consulta nacional organitzada també per ciutadans. Aquest va ser un dels grans èxits dels organitzadors, perquè cap incident va tacar una jornada que va ser reivindicativa i festiva al mateix temps.

Tots els col·legis electorals van obrir amb puntualitat i normalitat i els 15.000 voluntaris de l’organització van garantir que tot sortís com estava previst. Tampoc els municipis on es van emprar les dependències municipals van registrar incidents. Igualment, les dues manifestacions espanyolistes van punxar greument i només van ser una anècdota, tal com ja va passar en el cas d’Arenys de Munt.

El resultat de la votació va ser l’esperat. Una immensa majoria de ciutadans va votar per la independència de Catalunya, amb la qual cosa van desacreditar les veus que insisteixen que aquests debats no interessen a la ciutadania.

I una dada interessant: els partidaris del no van començar a sortir de l’armari i a expressar amb normalitat la seva espanyolitat. En alguns pobles van fregar o superar el 10 per cent.

La participació, tot i això, no va ser l’esperada i no es va complir el percentatge mínim que havien considerat com a satisfactori els mateixos promotors de la jornada. Un 30% de participació era el llindar mínim per clamar victòria. En aquest sentit, la sensació va ser d’un cert desànim, palès entre els promotors, tot i la seva satisfacció per la resposta global de la jornada.

Més enllà dels resultats, que tenen una inevitable dimensió política i electoral, el desenvolupament de la consulta va tenir dos escenaris diferents: Osona i la resta de Catalunya. La coordinadora comarcal que liderava Alfons López Tena, amb quarter general a Vic, va demostrar una alta capacitat d’organització, i per aquesta raó la ciutat dels sants va ser l’aparador preferit dels polítics nacionals i el set ideal dels mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals.

A la resta del país, l’organització de la consulta va ser molt irregular, la qual cosa va incidir directament en els índexs de votació. Allà on l’organització havia estat més acurada i més entitats s’hi havien adherit és on es va registrar un major índex de participació a les urnes.

La jornada també va servir per donar veu i vot, per primera vegada, a milers d’immigrants. Tot i que el seu percentatge de participació va ser sensiblement baix, gran part dels estrangers que van votar van fer-ho per reclamar un Estat català. Entre els més independentistes van destacar els magribins, alguns d’ells acompanyats fins a l’urna per un infatigable Àngel Colom. Tot i que sigui políticament incorrecte, ahir era notícia la baixa participació de les persones d’origen llatinoamericà.

Aquest matí, els resultats seran analitzats amb microscopi per totes les executives dels partits catalans. És evident que la participació ajustada afavoreix els partits que s’han mantingut al marge de la votació, i molt sensiblement el PSC, que no ha estat oficialment hostil a la consulta, però que s’hi ha sentit incòmode en tot moment. Ahir mateix, ICV va sortir a la palestra per assenyalar el que considera una escassa participació.
També alguns dirigents sobiranistes, tant de CDC com d’ERC hauran de modular el seu discurs. El sobiranisme avança i ahir va quedar demostrat, però fer extrapolacions seria arriscat i el resultat d’un referèndum vinculant és clarament incert.

Aquest resultat també afavoreix en certa mesura la posició política mantinguda pel govern espanyol. L’estratègia de deixar fer sense ingerències ha donat el seu fruit i l’actitud que haurà de seguir en les properes consultes ja la té ben traçada: laissez faire, laissez passer.

També els mitjans de comunicació en faran la seva lectura particular a partir d’avui. Ahir mateix, a la nit, els diaris digitals i les emissores espanyoles ja es referien a la “baixa participació” de la jornada de votacions i no podien amagar la seva satisfacció.