Salgado ressuscita la banca pública per a pimes i autònoms

Un instrument dels anys noranta contra la primera crisi del segle XXI. Davant la sequera del crèdit que ofega pimes i autònoms, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha decidit saltar per sobre del sistema financer i ressuscitar la banca pública per concedir préstecs directes de fins a 200.000 euros a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). La recuperació de la banca pública és una de les ofertes del catàleg amb què Salgado, que alhora manté la seva determinació a incrementar l’IVA al juliol en contra de l’oposició en bloc, buscarà el favor dels grups a un pacte d’Estat contra la crisi en la ronda que inicia demà al Congrés amb PP, CiU, PNB i ERC.

A diferència del simple índex enviat dijous passat només dotze hores abans del debut de la comissió, el document enviat ahir als grups consta de 32 pàgines i detalla propostes concretes. Algunes, però, ja penjaven de la llei d’economia sostenible, i d’altres, com limitar la morositat pública dels pagaments a 30 dies, s’inspiren a més en una proposició de llei de CiU que el PSOE va frenar inicialment al Congrés però que finalment serà votada ja en comissió a finals de mes. A això s’hi afegeix que al Parlament el tripartit va tombar dijous passat una proposició de llei idèntica –avalada per CiU, PP i Ciutadans– i va deixar el llistó no en 30 sinó en 60 dies, adduint que la mora és ara de 100 dies.

Després de concloure que l’aixeta del crèdit no es pot deixar en mans de bancs i caixes, Salgado es disposa a refundar l’ICO, l’organisme més semblant a un banc públic que conserva l’Estat des que va privatitzar Argentaria el 1996, però amb la limitació de no tenir sucursals. Si ara les línies ICO es limiten a compartir risc amb l’entitat bancària, a partir d’ara assumirà el 100% del risc en crèdits a pimes i autònoms que estudiarà el mateix ICO, i n’aportarà els diners.

Com que no té oficines, l’ICO sí que necessitarà el banc o caixa per comercialitzar el crèdit, però, segons Salgado, l’entitat no hi podrà afegir cap condició extra. Així doncs, quin interès hi tindran? Segons Salgado, la selecció es farà per “concurs”, i l’entitat que guanyi rebrà una “contraprestació afegint al cost del crèdit un tant per cent petit”. Com que no és diner públic, perquè l’ICO es finança als mercats, Economia no fixa límit econòmic a l’aixeta de crèdits i situa el sostre de cada operació en 200.000 euros, tant per a la liquiditat com per a la inversió.

Per afluixar la corda de la morositat que ofega les pimes, Salgado fixa el límit de 30 dies perquè l’administració, sobretot els ajuntaments, paguin els serveis prestats. En el cas de grans empreses, que exploten la seva posició de força davant de pimes que depenen d’elles com a clients, el límit serà de 60 dies.
Tot i negar “línies vermelles”, Salgado mantindrà la pujada de l’IVA del 16% al 18% al juliol, tot i el clam en sentit contrari de l’oposició. Això sí: pretén animar la rehabilitació d’habitatges amb l’IVA reduït (8%) durant dos anys. Objectiu: 350.000 llocs de treball en la construcció. “Volem acabar amb l’especulació del totxo, no amb el totxo”, s’excusava Salgado, que adduïa que no contradiu l’esperit de la llei sostenible d’abraçar la recerca.

El catàleg per als grups inclou l’augment de la deducció per recerca (R+D+I) del 8% al 12% en l’impost de societats, un nou mix energètic per al 2020 amb l’eòlica com a primera font (22%) davant d’un 15% de nuclear i la revisió de primes a renovables que inflen el rebut de la llum. Segons fonts parlamentàries, és un guió propici per a acords puntuals amb CiU i PNB en cas que Salgado renunciï al pacte d’Estat amb el PP.