Els caçadors de morosos fan hores extra

Els bancs, les caixes, les entitats de refinançament i crèdits ràpids i les empreses de volum mitjà i gran que fins ara resolien amb els seus propis mitjans els casos de clients morosos ara recorren en massa als serveis d’empreses especialitzades en el recobrament. Són els encarregats de perseguir aquests clients fins que aconsegueixen que saldin el seu deute.

El BBVA, el Santander, La Caixa, Caixa Catalunya, Caixa Girona, Caixa Manresa, Cofidis, Banco Cetelem i fins a una cinquantena d’entitats financeres i grans empreses han externalitzat bona part d’aquesta feina feixuga i desagradable a Gescobro, una companyia catalana que és líder en el sector de recuperació de deutes a tot l’Estat. L’entrada de nous expedients de morosos ha desbordat l’empresa, que enguany ha hagut de contractar 60 treballadors i per al 2009 n’incorporarà 40 més. El seu director general, Juan Álvarez de Lara, admet que “és un no parar”, i que les expectatives són entusiastes per al sector.

En el cas de Gescobro, les previsions apunten “un increment d’entre el 30% i el 50% dels casos a gestionar per al 2009 respecte a aquest any, en què ja s’ha produït un increment del 40%”, explica Álvarez de Lara. El director general d’aquesta empresa, que també té seu a Andorra i Portugal, basa aquestes previsions en l’anàlisi d’un indicador que al seu parer, és “infal·lible”: la taxa d’atur.

“Un increment de l’atur deriva immediatament en més morositat, i les empreses ja tenen prou feina amb els seus problemes derivats de la crisi com per dedicar-se a perseguir un senyor que no paga la Visa”.

Des del sector no s’amaga que totes les empreses de cobrament d’impagats sense excepció s’han beneficiat de la crisi econòmica, perquè la taxa de morositat s’ha disparat tant que les empreses han hagut subcontractar aquesta feina per la impossibilitat de poder gestionar el volum d’expedients internament.

Una feina cada vegada més dura
Més expedients sobre la taula i molts més ingressos per a les empreses que persegueixen clients que no poden, o no volen, afrontar els seus deutes. Sí, però també moltes més hores de feina i més traves per poder tancar un cas. De fet, des que Gescobro rep l’avís d’impagament fins que aconsegueix saldar el deute, passen entre 30 dies –en el cas d’impagaments petits i molt recents- i 18 mesos, quan el deute s’arrossega de molt temps enrere i es tracta de quantitats més grans.

Álvarez de Lara insisteix que “en temps de crisi la dificultat de la nostra feina és molt superior, no és tan senzill fer pagar quan la persona està a l’atur des de fa temps i no troba feina, i quan, a més, té altres deutes i no pot respondre amb el patrimoni perquè ja el té embargat”. Tot plegat fa que s’hagi de recórrer més a la via judicial, que allarga el procés i el fa més costós.

El 'cobrador del frac' també assetja empreses
Els sectors que concentren més impagaments en l’actualitat són l’immobiliari –empreses de la construcció i en un baixíssim percentatge clients amb hipoteques- i l’automoció, en concret, els concessionaris i els clients que han comprat vehicles a termini. Els préstecs personals, les targetes de crèdit, els comptes descoberts i els crèdits a interessos elevats de companyies com Cofidis o Banco Cetelem també ocupen un espai substancial en els casos d’impagats a Catalunya, primer territori de l’Estat en taxa de morositat.

Per exemple, de cada 100 productes comprats a crèdit , cinc no es paguen. Ara bé, no tots els malpagadors són particulars. El 10% dels morosos són empreses que no paguen pels serveis o pels productes que havien contractat. I els que sí que paguen ho fan cada vegada amb més retard.

Segons Pimec, la patronal que aplega la petita i mitjana empresa de Catalunya, el termini de pagament de serveis entre empreses s’ha allargat fins a 94 dies de mitjana. La denegació o l’enduriment dels crèdits per part de la banca ha deixat la caixa de diner líquid circulant de moltes empreses en situació límit, fet que els impedeix disposar per avançat dels ingressos dels cobraments pendents i seguir la seva activitat normal. Es crea un cercle viciós, perquè aquesta empresa tampoc no podrà pagar els seus proveïdors a temps. I potser acaba essent perseguida pel cobrador del frac.