Zapatero xoca amb la CEOE sobre la flexibilitat laboral
Economia
La concòrdia que presideix el diàleg social no impedeix que dos dels seus protagonistes, el govern central i la patronal CEOE, es diguin les veritats a la cara. Tot i la gentilesa de ser convidat a la inauguració de la conferència empresarial, José Luis Rodríguez Zapatero no es va estar de desmuntar l’exigència del president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, de tenir més flexibilitat laboral en època de crisi. Amb un 30% de contractes temporals, Zapatero va fer l’orni i va recordar que precisament en plena crisi “les empreses s’estan servint de l’alta temporalitat per ajustar les seves plantilles”.
El sibil·lí cara a cara va tenir com a escenari la primera assemblea general que la CEOE celebra des de la mort del seu referent durant tres dècades, José María Cuevas. Com a signe dels nous temps, Díaz Ferrán ha donat l’últim cop de timó amb un canvi en els estatuts que li permet avançar les eleccions del 2010 al 2009 i canviar l’equip heretat de Cuevas per un de més afí com més aviat millor.
Mantenir l’ocupació
Com a resum del document anticrisi aprovat ahir per la patronal, Díaz Ferrán es va queixar davant Zapatero que cap de les mesures del govern arriba a les empreses i que la liquiditat promesa encara no es nota. Pensant en la imminent negociació col·lectiva i en una futura reforma laboral, avisa que “el 2009 no serà un any de reivindicacions salarials, sinó de mantenir l’ocupació” i que “si volem contractes més dignes necessitem un acomiadament més barat”.
La carta als Reis de la CEOE es completa amb la reducció de les quotes a la Seguretat Social i la rebaixa de l’impost de societats. Aquestes mesures “requereixen decisions polítiques i no porten més dèficit, sinó més recaptació”, va etzibar Díaz Ferrán a un govern que segueix deixant en mans de la patronal i els sindicats qualsevol retoc del mercat de treball. Això sí, Zapatero posa deures als agents socials perquè firmin “com més aviat millor” un acord per modernitzar l’Inem i un altre sobre la negociació col·lectiva.
El xoc de visions entre la Moncloa i la CEOE es produïa l’endemà d’un nou informe demolidor del Fons Monetari Internacional (FMI), que revisa de nou les seves previsions a la baixa, augura un PIB negatiu de l’1% el 2009 i reclama reformes estructurals urgents.
Equivocacions de l’FMI
Si Díaz Ferrán va fer seves les tesis de l’FMI i va silenciar que l’informe també desaconsella les noves reformes fiscals que ell propugna, Zapatero va confiar que l’organisme “s’equivoqui”, com ja ho va fer en no saber preveure la magnitud de la crisi. Que l’FMI s’equivoqui “no és infreqüent”, va ironitzar. Sobre la reclamació de l’FMI de reformes estructurals que coincideixen amb les que demana la CEOE, Zapatero es va limitar a definir-les com a receptes del passat.
De tot el vademècum contra la crisi que ahir li va entregar la CEOE, el president del govern en va obviar el capítol laboral, però es va declarar “angoixat” perquè la liquiditat arribi a unes empreses que han vist tallada bruscament l’aixeta del crèdit. Reclama paciència, però, i recorda que les línies de l’ICO per finançar el capital circulant (per exemple, per pagar les nòmines) no entren en vigor fins al gener del 2009.
Mentre l’empresariat acomiadava Zapatero amb aplaudiments de cortesia tot i les discrepàncies, el president de l’associació de garatges de Madrid, Miguel Cantos, que es va desmarcar de la seva patronal, es va posar dret i el va escridassar. “Aquí hi véns a fer discursos però no dius la veritat, la situació és molt pitjor!”, va etzibar a Zapatero diverses vegades, fins a fer-se escoltar en un auditori d’Ifema ple de gom a gom.
