Moltó, l’acusador acusat

No diguis mai que d’aquesta aigua no en beuràs. Això és el que devia pensar el fins ara president de Caja Castilla-La Mancha, Juan Pedro Hernández Moltó, el cap de setmana passat, quan va assumir que hauria de deixar el càrrec a conseqüència dels problemes que arrossega l’entitat. I el millor de tot és que la frustrada operació de fusió amb Unicaja no només ha comportat que el Banc d’Espanya hagi d’intervenir per salvar la caixa manxega, sinó que pot derivar en una comissió d’investigació al parlament de Castella - la Manxa –això és el que voldria el PP– i amb Hernández Moltó al banc dels acusats. Si passa això, l’expresident de CCM tindrà una aproximació de com es devia sentir el difunt governador del Banc d’Espanya, Mariano Rubio, l’any 1994.

Va ser llavors, a mitjans de la dècada dels noranta, quan Hernández Moltó va assumir el paper d’acusador i va fer famosa la frase de “senyor Rubio, miri’m a la cara!”. L’exgovernador del BE compareixia al Congrés enmig de la corrupció d’Ibercorp, i Moltó, que llavors era portaveu d’Economia del PSOE a la cambra baixa, s’erigia en el defensor de la integritat, de les coses ben fetes, davant un altre símbol dels negocis tèrbols, tan presents durant els darrers anys de Felipe González al capdavant de l’executiu espanyol. Van ser els anys daurats d’aquest polític nascut a Alacant però toledà d’adopció. Una dècada com a diputat al Congrés que va culminar el 1999 quan el partit el va enviar a la capital de Castella - la Manxa a competir per l’alcaldia. Un repte en el qual va fracassar. I aquest fracàs li va suposar, precisament, l’assumpció de responsabilitats al capdavant de la caixa autonòmica. A finals d’octubre d’aquell mateix any va ser nomenat president, el càrrec que ara s’ha vist obligat a deixar.

S’haurà de veure quins detalls van sorgint d’aquesta suposada mala gestió, però el que és segur és que els números no sortien i es diu que la caixa manxega va estirar més el braç que la màniga. Moltó s’hauria d’explicar, i farà bé de combinar els aprenentatges polítics amb els seus coneixements en estructura econòmica. I és que, a tall d’exemple, l’entitat va obrir ara fa dos anys una oficina central a la Carrera de San Jerónimo de Madrid. Amb terrassa i tot.