Carles Tusquets: "La crisi borsària s'exagera per l'excés d'informació"

¿Quin atractiu afegit ha de valorar un visitant o un expositor perquè prefereixi Borsadiner a la fira Borsalia de Madrid?
La base de les dues fires no és gaire diferent. Acullen entitats financeres, reguladors, empreses cotitzades, associacions professionals de serveis financers, la borsa en si mateixa, i s’hi fan sessions didàctiques per al públic inversor sobre situació del mercat, productes o problemes específics. El tret diferencial de Borsadiner és que, paral·lelament, s’hi celebren unes jornades adreçades al professional de les finances, entenent com a tal no sols qui treballa en una entitat financera, sinó tothom qui dóna serveis relacionats: advocats, fiscalistes, notaris...

L’any passat el tema estrella va ser la Mifid, la directiva europea sobre serveis financers. Quins temes s’hi tractaran aquest any?
Hi haurà quatre blocs temàtics. El primer, els hedge funds i el seu desenvolupament legal, amb l’aportació d’experts internacionals. Un segon gran tema és el sistema de pagaments únics a Europa i el necessari trencament de barreres en aquest àmbit, especialment per a les empreses. Un altre bloc és el de la longevitat i el finançament de l’augment de l’esperança de vida, que cal abordar sacsejant el sistema. I l’últim tema és molt adequat per a l’entorn català: les petites empreses que es volen redimensionar per afrontar el desafiament de la competència europea. Ara ja hi ha les borses específiques per a les companyies de dimensions reduïdes. Aquí tot just comença el MAB, però ja hi ha iniciatives a Europa amb molta més experiència.

¿Som a nivell europeu en l’assessorament del petit inversor?
És un tema cabdal. Encara som lluny d’altres països que ens porten anys d’avantatge. Encara queda feina per fer, però s’està avançant molt de pressa. Iniciatives com Borsadiner van encaminades a augmentar aquesta cultura financera, perquè l’inversor entengui el discurs del seu banquer i perquè hi pugui establir una relació de llarga durada, com si fos un metge de capçalera. El banquer ha d’escoltar la situació del client i diagnosticar quin tipus de gestió li aconsella d’acord amb aquesta i el seu horitzó temporal . Com més llarga sigui aquesta relació, més profit en traurà també l’entitat. Les borses entenen aquest discurs i no pensen tant en el curt termini.

Aquesta cultura potser farà decantar la fe que la gent té encara en la inversió immobiliària...
Tenim aquesta concepció patrimonialista que creu que viure de lloguer és llençar els diners per la finestra i que els pisos no es devaluen mai. I això no és cert. Ja s’estan produint caigudes en segones residències i també en primeres, només cal veure els classificats dels diaris. Ara començarem a patir-ho i la gent canviarà aquesta percepció.

Afirma que sempre és bon moment per invertir a borsa. I ara?
I tant! Per exemple, Telefónica encara no ha recuperat el nivell de l’any 2000, i és evident que la Telefónica d’ara val més que la d’aleshores. Si compràvem a aquell preu, per què no podem comprar més barat? Altres títols han estat exageradament castigats, com alguna immobiliària que havia presentat millors resultats que l’any passat. Warren Buffet, que potser és la persona que més coses sap de borsa en aquest món i que sempre compra barat, ara ho fa, fins i tot empreses vinculades al subprime. Sempre és bon moment per invertir, si l’horitzó temporal és llarg. Si un ha de necessitar els diners a curt termini, no ho ha de fer mai!

La seva visió és, doncs, positiva...
La por que acompanya les crisis té l’efecte contagi potenciat per l’excés d’informació. A la borsa, cal formació per discriminar la informació. La feina dels assessors financers és fer pedagogia i també un cert apostolat. Per deixar-se encomanar la por no cal res, i es poden prendre decisions sense una anàlisi de fons. Però és també en els moments d’exageració que es fan les grans fortunes.