Els 'totxos tòxics', veritable perill per a les entitats financeres catalanes

Lehman Brothers, Wachovia, Fortis, Bradford & Bingley, Hypo Real State... La llista de defuncions bancàries comença a ser llarga i les desconfiances creixen dia rere dia. Com si es tractés d'una malaltia infecciosa, els bancs oculten informació sobre la possibilitat d'estar empestats pels actius tòxics de les subprime. Aparentment, tothom està net, però la fallida de grans entitats demostra que els tentacles de la crisi arriben a tot arreu. 

I què passa amb les nostres caixes d'estalvi? Estan tan blindades com asseguren els dirigents polítics espanyols i catalans? El catedràtic d'Economia de la UB Joan Tugores adverteix que en el cas de les entitats petites i mitjanes, “ningú no sap exactament quin és el seu grau d'exposició a actius tòxics”, i a més, “hi ha l'element específic espanyol que genera un gran risc, i és que bona part d'aquestes entitats van apostar massivament per rendiments elevats en el sector immobiliari, i ara hi tenen invertits diners que potser no podran recuperar”.

Torna l'amenaça de les fusions
És en aquest sentit que Tugores remarca que “hi ha una coalició d'interessos per no fer pública quina és la situació de caixes i bancs espanyols respecte als actius tòxics per evitar efectes psicològics en els clients”. I en aquest context defensa que “hi ha un escenari psicològic que pot forçar o induir fusions que fins ara havien estat negades, també a Catalunya”.

Pel que fa a les grans caixes i als bancs, Tugores creu que el risc és menor perquè “és segur” que han incorregut en menys riscos tant pel que fa als actius tòxics com al sector immobiliari. Amb tot, remarca que encara que siguin solvents, “les nostres entitats es veuen molt perjudicades per la manca de transparència, que ens fa a tots sospitosos”. Aquest catedràtic insisteix que “no hi ha cap banc protegit absolutament, perquè si hi hagués una situació de pànic bancari i tothom demanés el reintegrament dels seus dipòsits, cap entitat sobreviuria”.

Per Salvador Torra, professor de la UB expert en borsa i mercats financers, el fet que la banca espanyola no sigui d'inversió, sinó dirigida al client, “fa que la crisi tingui un impacte menor”. En canvi, adverteix que els problemes greus poden venir per la bombolla immobiliària: “l'accés al crèdit internacional està congelat, hi ha menys liquiditat al mercat interbancari i per tant les caixes i bancs fan menys activitat de negoci, i això es reflectirà en els seus comptes de resultats”.

S'obliden de la bombolla immobiliària
Quan el president de l'executiu espanyol i el ministre d'Economia es vanten de tenir un sistema financer immune a les fallides, s'obliden de la gran dependència del sector de la construcció que s'han creat els mateixos bancs i caixes. El totxo pot posar una entitat financera en escac en un tres i no res. De fet, la crisi de les hipoteques escombraria va esclatar en un context de bombolla immobiliària als EUA.

Lluís Peralta, gestor de Gaesco Gestión, adverteix que si bé a l’Estat espanyol els bancs i caixes no tenen actius tòxics, o si en tenen són insignificants, estan amenaçats perquè han basat el seu creixement en la construcció i l'immobiliari, fins al punt que en alguns casos els crèdits concedits per a aquestes activitats superen el 50% del total. Per Peralta, “és rotundament fals que els nostres bancs i caixes no tinguin problemes per la crisi internacional, però cal valorar fins a quin punt poden conduir a la fallida. L'amenaça per a cada entitat financera depèn de la seva liquiditat i del percentatge de crèdits que hagi concedit”.

Preguntat per si hi pot haver alguna caixa catalana amb problemes greus, l'expresident de Caixa Catalunya i catedràtic de la UAB Antoni Serra Ramoneda afirma que “segur que hi ha tensions de liquiditat”, de manera que “si ara es produeixen venciments immediats a l'estranger per un import molt elevat, renovar el crèdit serà molt difícil, i si no tenen liquiditat per pagar, vindran els problemes”. Si aquesta situació es produís, Ramoneda no descarta que alguna entitat hagués d'absorbir-ne una altra per salvar-la.

Les caixes estan tranquil·les
“És cert que hi ha una manca de liquiditat pel dèficit exterior i que les entitats financeres hauran d'atendre venciments de deute en els propers mesos, però creiem que hi ha recursos i actius suficients als seus balanços per resoldre la situació raonablement”, assegura Diego Ruiz, director de gestió financera de Caixa Sabadell. Aquesta entitat està tranquil·la perquè té “una posició molt còmoda que permet fer front folgadament als venciments de les nostres emissions de mercat”.

Caixa Manresa està en la mateixa línia. El seu director general, Feliu Formosa, destaca que l'entitat ha incrementat el seu negoci creditici en un 6% des del desembre del 2007 i que manté un nivell de morositat per sota de la mitjana espanyola: “Estem tranquils perquè fem una política molt responsable i no hem hagut de variar els nostres criteris”.

Finalment, el subdirector general de Caixa Manlleu, Tomàs Moreta, explica que l'entitat “no té problemes de liquiditat”, precisament perquè en ser una entitat tan petita “no anem al mercat a l'engròs de diners, de manera que no tenim venciments i la morositat està controlada”. Per Moreta, ha estat clau per a la solvència de les entitats espanyoles que el Banc d'Espanya hagi obligat sempre a fer grans provisions, perquè en una crisi com l'actual ofereixen un coixí de seguretat.