La gestió del silenci

Sense novetats. El web oficial Emplazamientoatc.es no n'inclou cap des que el 29 d'abril es va fer públic l'informe definitiu sobre l'anàlisi dels termes municipals dels vuit candidats a tenir el polèmic magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. El Ministeri d'Indústria va accelerar el procés el desembre del 2009, per tenir-lo tancat abans de l'estiu. L'aposta inequívoca per un MTC en el pla de residus de la pública Enresa; l'alt nivell d'ocupació de les piscines que ara guarden el combustible gastat de les centrals i els residus de Vandellòs I emmagatzemats a França, pesaven sobre la consciència de l'executiu. Però ara, des que a l'abril es va tancar la tramitació de les candidatures, sembla que també pesen altres factors. Ahir el Senat va aprovar per unanimitat, a iniciativa del senador flixanco d'ERC Pere Muñoz i amb el suport final dels socialistes, una moció que insta el govern a determinar un emplaçament “en el termini més breu possible”. De fet, segons va dir en l'última compareixença el ministre Miguel Sebastián, la decisió basada en criteris tècnics estaria presa. Ara, però, queda per resoldre la factura política, i el fet que durant l'estiu s'hagi imposat el silenci ha portat ERC, ICV i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) a denunciar que el govern espanyol no vol fer pública una hipotètica designació d'Ascó –un dels candidats tècnicament més aptes perquè inclou instal·lacions nuclears en explotació i bona connexió per al transport dels residus– abans de les eleccions al Parlament del 28 de novembre. L'objectiu seria doble: evitar l'estocada electoral a un PSC assetjat per les enquestes i, en cas que CiU encapçali un nou govern, aprofitar una major flexibilitat convergent en comparació amb el rebuig expressat pel president Montilla. Per tant, s'ha generalitzat la sensació que tot el silenci que es vagi acumulant abans del 28-N afavoreix les expectatives d'Ascó, un cop difós pels passadissos de les Corts estatals que el pacte energètic amb el PP anunciat pel ministre al juliol, que suposadament incloïa l'aposta per un candidat de Castella i Lleó a canvi de la continuïtat de la planta de Santa María de Garoña més enllà del 2013, hauria entrat en via morta. A més, hauria fracassat per la negativa de Zapatero mateix i del nucli antinuclear de Moncloa a allargar la pròrroga a Garoña, segons la versió amb què fa números la CANC.

Ara bé, la moció aprovada ahir al Senat sobre l'MTC també insta a la consecució del “major consens” possible –els republicans apel·laven a un consens absolut, però l'esmena pactada ho matisa– en l'àmbit “social, territorial i institucional” amb les entitats locals i –com a novetat respecte a una anterior resolució del Congrés– amb les comunitats autònomes afectades, una petició que reforça el valor del rebuig a la candidatura asconenca expressat tant pel Parlament de Catalunya. Aleshores, en què quedem: allargues per esperar el moment idoni de nomenar Ascó o respecte a l'oposició de les institucions catalanes? La moció aprovada pel Senat compromet tots els partits en contra de les aspiracions de l'alcalde convergent Rafael Vidal i el seu equip, però l'ajuntament riberenc té coll avall que, si no se surt amb la seva i Indústria es decanta per un altre candidat, “l'Estat tindrà problemes per justificar de forma coherent la seva decisió”. De moment, fonts del ministeri remarquen que encara que no hi hagi l'obligació “jurídica” d'escoltar les comunitats autònomes, “difícilment es prendran decisions que s'oposin frontalment a l'opinió d'altres institucions.”

L'espera continua, però el gest parlamentari d'ahir es pot llegir com un petit triomf en l'estratègia de pressió d'ICV i ERC –molt bel·ligerants contra l'MTC– i de la mateixa CANC, sobre el PSC i CiU, menys rígids. Però el cas és que els socialistes ebrencs han sortit a defensar-se negant que el PSOE estigui amagant l'emplaçament i acusant Esquerra, també, d'electoralisme: “No seria millor fer una negociació discreta sense tant soroll, permetent al govern d'Espanya que faci la seva feina i construeixi un MTC en algun lloc que no sigui Ascó?”, es preguntava en el seu bloc el senador tortosí Joan Sabaté, en referència al fet que altres parlaments autonòmics també han rebutjat el cementiri nuclear. De fet, el maig del 2011 també hi ha eleccions en altres comunitats candidates. Qui no s'ha estat d'electoralismes ha estat l'alcalde de Batea i diputat al Parlament, Joaquim Paladella: “Si repeteix al govern el president Montilla, l'MTC no anirà a Ascó”. CiU, per la seva banda, es va mostrar ahir més distant, i el seu senador per Tarragona, Josep Maldonado, tot i subscriure la necessitat d'“escoltar el territori” amb relació a l'MTC, va defensar l'energia nuclear i va exigir a l'Estat que “defineixi una política energètica”.

No és el primer cop que la gestió del silenci és determinant. Fa dos anys i mig, en plena crisi per la sequera que va amenaçar la principal àrea metropolitana de Catalunya, el qüestionat Francesc Baltasar va acabar culpant el Ministeri de Medi Ambient d'haver imposat la llei del silenci, durant els quatre mesos anteriors a les eleccions estatals, sobre l'opció de fer un transvasament d'aigua del Segre.