Masos i masies, en evolució

Els masos, i les masies que en són el nucli organitzador, són unes empreses familiars agroalimentàries molt eficients i, per tant, de llarga durada. Les terres de conreu, les vinyes, els prats, els boscos i els erms d'un mas podien sumar extensions molt diverses: de 15-20 hectàrees a 200-300 hectàrees. Els masos es van emplaçar al camp obert, o prop d'un bosc, amb accés a una mina o un corrent d'aigua canalitzada, o a pous. Relativament lluny dels centres urbans i no, és clar, a alta muntanya.

Els principals productes d'aquestes empreses multisectorials foren, inicialment, els cereals (i el pa), les olives (i l'oli), el raïm (i les panses i el vi), les hortalisses, els farratges, la carn (d'aviram, de be, de vaca, de porc), els embotits, la llet (i els formatges), la llenya (i el carbó vegetal). També, llanes, pells, fustes, algunes eines simples, fils, teixits, espardenyes.

Les masies, a més de centres productius i magatzems (amb cisterna, era, forn, premsa, celler, trull, estable, galliner, femer, golfes, pous de glaç), eren també habitatge de la família de masovers, que incloïa fàcilment tres generacions, i dels mossos i les dones que hi treballaven.

Tenim notícia de masos creats a partir de la revolució de l'any 1000, però la seva difusió, i el seu èxit, és conseqüència del marc polític i econòmic dissenyat a partir de 1485-86, és a dir a l'inici dels temps moderns. En aquells anys, el Compromís d'Amer (8 de novembre de 1485) i la sentència arbitral de Guadalupe (21 d'abril de 1486) signada pel rei Ferran II, dit el Catòlic, van posar fi, de forma positiva, a les dues guerres dels Remences, que havien enfrontat violentament, durant dècades, pagesos i senyors feudals. De la sentència, el 1498, se'n feu una edició impresa de 500 exemplars.

El nou marc va eliminar les formes de control personal dels senyors feudals (els dits mals usos) i obria el pas a la generalització dels contractes d'emfiteusi, i de la figura de l'hereu, o la pubilla. El propietari feudal rebria una quantitat anual i el pagès podia actuar lliurement com a empresari i transmetre el mas al fill, que en seria l'hereu. Aquesta situació de llibertat d'actuació era insòlita a l'Europa d'aquells temps, i, de fet, en molts països, com per exemple Rússia, el feudalisme dura fins al segle XIX. La figura de l'hereu, a Europa, existiria només en alguns països, que, si seguim els mapes d'E. Todd, acabaran tenint alguns trets comuns.

La fórmula mas i masia experimentarà un gran desenvolupament a partir del segle XVI. La gran època dels masos serà als segles XVII i XVIII, però al XIX, i a la primera meitat del XX, segueixen funcionant eficaçment. La revolució agroalimentària del segle XX, però, ha anat canviant bona part dels paràmetres en què s'han situat les masies durant 500 anys.

La seva gran capacitat d'adaptació, però, va anar generant diverses variants de mas i de masia. Per exemple, en certs períodes de la seva llarga història (especialment, entre 1500 i 1700), amb forta difusió del bandolerisme i la pirateria, va caldre construir masies fortificades. En aquestes, la funció productiva i la funció militar –fonamentalment, de defensa- es barrejaven. D'altra banda, els allotjaments forçosos a masies i cases de pagès, a partir del 1639, dels soldats de l'exèrcit imperial, va provocar seriosos problemes. Per exemple, la guerra dels Segadors.

Els masos i les masies experimenten un gran creixement a partir del 1670-80, com a conseqüència de l'ampliació dels mercats agroalimentaris (i del vi i l'aiguardent), al nord d'Europa i a les Amèriques. Durant el segle de la Il·lustració, molts dels masos existents s'engrandiren, i se'n construïren de nous, de vegades de grans dimensions.

Del segle XIX al XX, els masos, el seu model organitzatiu i les seves produccions, perden el seu caràcter central, però progressivament s'han anat obrint camí les lliçons de la seva història.