Recuperant la confiança
La setmana passada el suport polític a Irlanda i la resta de perifèrics van arribar divendres. Ja era hora, pensaran alguns. En realitat, però, és necessari que el full de ruta per al rescat dels països i el suport continuat siguin irrefutables i que no se'n dubti pel que fa als mercats.
Que l'economia d'Irlanda estigui tan a prop d'haver de ser rescatada, fa que ara ens fem més preguntes com ara quants diners rebrà (entre 50.000 i 100.000 milions d'euros); si el mercat assumirà que en té prou; si tot anirà destinat al sector bancari o si en farà falta més; quin nivell d'autonomia perdrà el país; i, finalment com quedarà un impost de societats que està al nivell del 12,5%, molt favorable en relació amb la resta d'Europa. El mercat ha descomptat amb pujades i, sobretot, amb una reducció del risc els dubtes sobre perifèrics. Per això, la notícia del rescat irlandès tindrà un efecte imprevisible: nosaltres recomanem que es prenguin posicions amb vista a final d'any si ara hi ha una presa de beneficis.
Però no només hi ha dubtes sobre això. També ens preguntem què farà el mercat amb l'Estat espanyol si finalment Irlanda accepta el rescat econòmic. ¿Tornarem a la teoria de la profecia autocomplerta i el mercat començarà a descomptar que els següents som nosaltres? ¿En tindrà prou amb el fet que no som iguals que Irlanda o Grècia perquè almenys durant unes setmanes es relaxi la prima de risc? Pensem que l'Estat espanyol està en una posició diferent de la de la resta de perifèrics, però la por és lliure. No descartem pressió a curt termini i, sens dubte, l'any que ve hi haurà un test continu al mercat. L'any que ve l'altre focus de dubtes serà la Xina, amb les mesures per controlar el creixement del país, amb els dubtes que això genera en relació amb el creixement mundial. Continuem sent optimistes pel que fa a l'economia brasilera, però no hi ha dubte que serà un altre focus d'atenció per al mercat.
Pel que fa al sector empresarial, la campanya de resultats del tercer trimestre pràcticament ha conclòs tant als Estats Units com a Europa. Les sorpreses positives van ser la tendència dels analistes de millorar les seves previsions per als beneficis d'enguany. No obstant això, la falta de visibilitat de les empreses els ha portat a ser prudents respecte a les previsions per als dos propers exercicis en què amb prou feines han fet canvis a l'últim mes, llevat de l'Ibex, en què hi ha menys visibilitat i, per tant, més retall d'estimacions per als dos exercicis vinents.
Per si no ha quedat clar, recomanem que s'aprofitin els retalls de mercat per la solució d'Irlanda per comprar, uns retalls que van començar el divendres amb la caiguda del 0,52% en l'Ibex i del 0,42% en l'Eurostoxx 50 i que, en tot cas, esperem que respectin els rangs que ja hi ha. L'últim mes i mig hem augmentat les posicions en companyies de beta baixa (menys risc), amb empreses europees relacionades amb la prestació de serveis públics, les utilities, i les farmacèutiques, sobretot. Reduïm en el més cíclic, i continuem positius. Quan als bancs, continuen les nostres apostes selectives. Divendres va acabar l'ampliació del BBVA, esperem que hi pugui haver un efecte negatiu a curt termini, però s'apropen nivells on val la pena anar augmentant posicions. A l'Estat espanyol, mantenim les nostres preferències per Ferrovial i OHL en construcció. També hem millorat la nostra valoració d'Iberia, en què apostem per més bons resultats l'any vinent i per un augment de pes en l'Ibex després de la seva fusió amb Bristish Airways. Entre els valors més petits veiem esgotat a curt termini el potencial a Jazztel, preferim Antena 3 a Telecinco i trobem òptims els preus de Catalana Occident i Europac.
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell
