món
CiU, dèficit públic i creixement
El diumenge 28 de novembre els electors catalans van donar la confiança a Convergència i Unió perquè governi en els propers quatre anys. Artur Mas ha començat ja els contactes per formar govern i aconseguir els suports necessaris per fer-ho sense ensurts i amb l'estabilitat que els electors no han vist en el tripartit, si jutgem per la pèrdua de vots que han sofert els tres partits que el conformaven: PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa de Catalunya Verds.
El govern d'Artur Mas arriba al poder en un moment delicat en què l'economia mundial, l'espanyola i la catalana passen per un moment precari amb retrocés de les variables econòmiques, un nivell d'atur que és el doble de la mitjana europea i una situació financera mundial a prop del col·lapse, més, fins i tot, del que va succeir després de la fallida de Lehman Brothers, i que va obligar a convocar d'urgència una reunió del G-20 a Washington a nivell de caps d'estat i de govern com mai no s'havia produït abans. En aquell moment afrontàvem una crisi mundial, però no una situació específica de desconfiança generalitzada respecte al deute de diferents països i, més específicament per a nosaltres, del deute espanyol i català, com estem, ara, veient.
falta de solvència.
malfiança.
Tots estem patint a conseqüència de tot això. La prima de risc que han de suportar les emissions de deute d'Irlanda, Portugal i Espanya ha pujat molt en els últims mesos, amb tot el que això comporta de pagament d'un més alt capítol d'interessos del deute en els respectius pressupostos nacionals o, en el nostre cas, autonòmic. Les borses de valors cauen per la volatilitat dels desconfiats capitals donant lloc a un efecte riquesa negatiu per poder fer inversions productives, i fins i tot el petroli i el cotó segueixen l'or en la seva pujada de preus. Per si això fos poc, i malgrat que alguns exportadors puguin estar contents, l'euro pateix per la desconfiança dels mercats canviaris com a conseqüència del paper insuficient del Banc Central Europeu, i que es reflecteix també en un augment dels tipus de l'euríbor als nivells més alts de l'últim any. Creuant totes aquestes dades i malgrat el poc ritme de l'activitat econòmica, els nivells d'inflació creixeran generant més dèficit públic per la via dels ajustaments de les pensions i dels sous dels funcionaris, excepte si es produeixen impopulars congelacions de pensions i salaris.
Què pot fer el nou govern de la Generalitat davant d'aquest panorama tan delicat? La resposta no és fàcil ni senzilla. El futur president de la Generalitat de Catalunya ja ha anunciat una sèrie de mesures per reduir la despesa pública i no haver de recórrer a més endeutament, que se situa ja a un nivell similar al del pressupost de la Generalitat durant tot un any.
massa dèficit fiscal.
Un entorn internacional problemàtic
Aquests dies es parla molt de la desconfiança dels mercats financers i dels mercats de canvi, però del que es parla menys i caldria parlar més és del fracàs de l'entorn internacional per fer que les coses vagin una mica millor. La Conferència de Cancun sobre el canvi climàtic que s'està celebrant aquests dies en aquella població turística mexicana no obrirà les portes a acords que no es van poder fer en la conferència del desembre del 2009 a Copenhaguen. Per si això fos poc -i aquest tema ens afecta més directament-, la cimera Àfrica-Europa celebrada a Trípoli els dies 29 i 30 de novembre, amb la presència de 80 líders europeus i africans i de 30 observadors, tampoc va permetre, desembarrancar la Unió per la Mediterrània, que havia de celebrar la seva cimera a Barcelona a final de novembre per recuperar el temps perdut després de la primera suspensió, que ja s'havia produït el juny d'aquest 2010 sota la presidència espanyola del Consell de la UE.
