Aena, abans gremial o privada que descentralitzada

Tot i que són diver­ses les ver­si­ons, sem­bla que no hi ha gai­res dub­tes que fou José Calvo Sotelo el que allà per l'any 1936 va uti­lit­zar per pri­mer cop la idea que pre­fe­ria una “España roja a una España rota”. De fet, la frase més lite­ral conté fins i tot una expli­cació de la seva filo­so­fia i inten­ci­o­na­li­tat. “Entre una España roja y una España rota, pre­fi­ero la pri­mera, que sería una fase pasa­jera, mien­tras que la segunda seguiría toda la vida a per­pe­tui­dad”.

Aquesta és una idea que es manté immu­ta­ble en alguns sec­tors econòmics, soci­als i polítics espa­nyols, més enllà del pas del temps i dels can­vis de sis­te­mes polítics i majo­ries gover­nants. I que en mol­tes oca­si­ons s'ha tras­lla­dat als grans debats econòmics.

Això és exac­ta­ment el que ha pas­sat i con­ti­nua pas­sant amb el debat sobre la gestió d'AENA.

Fa anys que des de dife­rents sec­tors de la soci­e­tat cata­lana s'està plan­te­jant la neces­si­tat de des­cen­tra­lit­zar AENA i sobre­tot la seva estruc­tura de direcció per per­me­tre que l'aero­port del Prat pugui actuar amb gestió pròpia en funció de les pri­o­ri­tats del tei­xit econòmic en què s'arti­cula. I amb la mateixa per­se­ve­rança la res­posta ha estat sem­pre la mateixa, o sigui que no és pos­si­ble tren­car l'estruc­tura cen­tra­lit­zada d'AENA.

Els esde­ve­ni­ments de les dar­re­res set­ma­nes posen de mani­fest que la idea d'Espa­nya amb què s'obria aquest arti­cle con­ti­nua ben viva, 75 anys després. Les cir­cumstàncies, però, han vol­gut que la pro­posta de pri­va­tit­zació par­cial d'AENA hagi coin­ci­dit amb un nou epi­sodi del llarg con­flicte –25 anys- dels con­tro­la­dors aeris. I gràcies a aquesta coin­cidència sabem que el poder polític i econòmic espa­nyol pre­fe­reix una AENA gre­mial o una AENA pri­vada abans que una AENA des­cen­tra­lit­zada.

Durant anys, els direc­tius d'AENA i el govern espa­nyol no han vol­gut ni sen­tir par­lar de des­cen­tra­lit­zar la gestió. Però en canvi no han tin­gut cap pro­blema a renun­ciar durant dècades a les fun­ci­ons de con­trol del trànsit aeri en favor d'un gremi feu­dal. Perquè per molt que es pre­sen­tin com un sin­di­cat, la USCA és més aviat un gremi medi­e­val que ha con­tro­lat gràcies a les con­ces­si­ons del poder polític el sis­tema d'accés a la pro­fessió, el nom­bre de per­so­nes habi­li­ta­des per desen­vo­lu­par la seva pro­fessió, els pro­ces­sos for­ma­tius, els cri­te­ris de pro­fes­si­o­na­li­tat, l'orga­nit­zació del tre­ball, els pro­ces­sos de segona acti­vi­tat i fins i tot els de sor­tida de la pro­fessió. En resum, osten­ten per renúncia dels poders públics totes les carac­terísti­ques dels gre­mis feu­dals de l'edat mit­jana.

I ara que el govern espa­nyol sem­bla deci­dit a recu­pe­rar el que són les fun­ci­ons i potes­tats públi­ques, ho fa en un marc que inclou un procés de pri­va­tit­zació par­cial d'AENA. Val la pena no obli­dar que aquesta pro­posta no esta feta després d'una reflexió econòmica o política per fer més efi­ci­ent la gestió de l'orga­nisme aero­por­tu­ari espa­nyol, sinó com una sor­tida per fer caixa amb la venda d'una part d'AENA i així reduir el dèficit públic per tapar els forats pro­vo­cats pel deute pri­vat de les enti­tats finan­ce­res.

Gre­mial sí, pri­vada també, però mai des­cen­tra­lit­zada. O sigui, abans pri­vada que des­cen­tra­lit­zada, para­fra­se­jant Calvo Sotelo. Tot apunta que la venda de fins al 49% de la pro­pi­e­tat d'AENA amb prèvia reforma de la seva per­so­na­li­tat jurídica no supo­sa­ria cap canvi pel que fa a la millora de la gestió de l'aero­port del Prat, en clau de les neces­si­tats del tei­xit econòmic català. Però pot­ser aquest no és l'únic aspecte en què res no can­via.

És pos­si­ble que ens tro­bem que a empre­ses de capi­tal català –és un dir– ja els esti­gui bé la idea de la pri­va­tit­zació. O que si rebut­gen la fórmula sigui per raons econòmiques pri­va­des i no en clau de l'interès de la soci­e­tat cata­lana. No seria la pri­mera vegada que també des de Cata­lu­nya alguns estan d'acord que “abans pri­vada que des­cen­tra­lit­zada”.