Economia

Keraam, la ceràmica dels temps moderns

novetat · Al març, aquesta innovadora empresa de Serra de Daró traurà al mercat una nova gamma de productes del parament de la llar consistent bàsicament en fonts per posar-hi aliments tradició i modernitat · Els dos socis de l'empresa afegeixen la tradició ceramista de la zona a l'experiència en la venda de productes de cuina

Keraam, nas­cuda fa prop d'un any i mig, pretén fusi­o­nar la tra­dició de la cuina de la ceràmica amb la moder­ni­tat de les cui­nes actu­als. La seva pri­mera línia de pro­duc­tes, pre­sen­tada la pri­ma­vera del 2009, con­sis­tia en una gamma d'estris per a la cocció, el dis­seny dels quals no va ser fàcil per poder com­bi­nar el dis­seny i el sen­tit pràctic amb a la qua­li­tat i el gust de la cuina feta amb una cas­sola de ter­rissa.

Fonts de Keraam no des­car­ten ampliar les mires cap a altres pro­duc­tes fets de la ter­ra­cota tra­di­ci­o­nal, que va evo­lu­ci­o­nant. Però han de bus­car i tro­bar les qua­li­tats que els con­ven­cin. De moment, però,
se cen­tren a con­so­li­dar el que ja
han enge­gat i a pre­pa­rar una nova gamma de pla­tes, safa­tes i altres útils –que no des­cui­da­ran cui­nes com la mar­ro­quina– que sor­tirà
al mer­cat cap al mes de març. Keraam no fabrica els seus pro­duc­tes a la seva seu de Serra de Daró, és una empresa dis­tribuïdora. Però
això no implica que hagin renun­ciat a uns paràmetres de qua­li­tat que exi­gei­xen als seus fabri­cants, així com una línia i dis­senys pro­pis
asso­ci­ats a la marca.

La ini­ci­a­tiva par­teix de la base que el ritme de vida frenètic d'avui dia ha arra­co­nat la cuina, dei­xant-li un temps mínim. A més a més, l'apa­rició de noves mane­res de cui­nar amb les cui­nes de vitro­ceràmica o les noves pla­tes de Pyrex han
pro­vo­cat la gai­rebé des­a­pa­rició de
la ter­rissa de les cui­nes. Segons els cre­a­dors d'aquesta línia, Montse Pou i Adrià Bayó, aquests reci­pi­ents acon­se­guei­xen el resul­tat dels gui­sats tra­di­ci­o­nals i sense que s'enganxi, fent la cuina tra­di­ci­o­nal
més neta i actual.

Un dis­seny com­pli­cat

La ceràmica té unes limi­ta­ci­ons. El procés de fabri­cació del Chicken Sit –una plata amb un suport per coure una au al forn– va ser com­pli­cat. “El suport era difícil d'aixe­car i si, a sobre, els dius que al suport hi vols un forat (des­ti­nat a posar-hi licor i her­bes), ja sem­blava impos­si­ble”, explica Adrià Bayó. En la mateixa línia de pro­duc­tes hi tro­bem un mot­lle per coure tant ali­ments salats com dolços –molt versàtil– o una base per a piz­zes que evita que es perdi la tem­pe­ra­tura tan aviat i quedi humida. Tot, sense per­dre la ceràmica com a matèria pri­mera prin­ci­pal, però amb el toc de dis­seny més actual i pràctic, sense gai­res cai­res vius, mane­ja­ble i resis­tent.

Adap­tats als temps

Nas­cuts a mit­jans de l'any 2009, en plena recessió, són molt cons­ci­ents que cal adap­ta­bi­li­tat per poder tri­om­far. En aquest aspecte remar­quen la seva agi­li­tat en el ser­vei de coman­des, així com en la fabri­cació. De fet, l'agi­li­tat en el ser­vei i un procés àgil de fabri­cació són requi­sits indis­pen­sa­bles per pas­sar a ser de la car­tera de proveïdors de Keraam. Des de l'empresa expli­quen com les dinàmiques en el comerç han can­viat. Adrià Bayó explica: “No tenim comanda mínima i els enva­sos s'han fet de qua­tre uni­tats, i no de vuit com s'havien estu­diat de bon començament”. Aquesta decisió es va pren­dre perquè el comer­ci­ant vol evi­tar l'emma­gat­ze­matge, ja que adqui­rir pro­ducte per no ven­dre'l li suposa una pèrdua. Bayó explica que la seva estruc­tura petita els per­met ser molt àgils. Fins i tot bus­quen aquesta carac­terística entre els seus proveïdors: que siguin mit­jans. El fet de poder entrar en el sis­tema informàtic de l'empresa de trans­port per­met també ser­vir una comanda a un cli­ent en 72 hores. Sí que és cert que que­dar-se un palet de mate­rial impli­cava una reducció del cost, però era insig­ni­fi­cant (pot­ser de 40 cèntims per uni­tat). Però si no es ven l'estoc suposa un cost molt més impor­tant per al comer­ci­ant que les càrre­gues de trans­port. “Abans els magat­zems eren plens, ara només hi ha els pres­tat­ges”, explica Bayó. Si bé hi ha empre­ses que encara exi­gei­xen coman­des mínimes, a Keraam no
con­si­de­ren que aquesta pràctica
sigui l'ade­quada per a aquest con­text econòmic.

La ceràmica és viva a Por­tu­gal

Aquest país no ha dei­xat mai de tre­ba­llar amb ceràmica i s'hi con­serva la tra­dició; per això Keraam tre­ba­lla amb fabri­cants d'allà. “Crec que es va indus­tri­a­lit­zar molt el sec­tor, però aquest pro­ducte neces­sita molta mà d'obra. Por­tu­gal té els pro­ces­sos que aquí no es farien”, explica Adrià Bayó. També recorda que les fàbri­ques cata­la­nes van anar reduint l'ofici fins a la seva quasi des­a­pa­rició. A part, les noves tec­no­lo­gies van dei­xar la ceràmica en desús a la cuina, ja que va evo­lu­ci­o­nar més tard que els sis­te­mes de cocció.

Presència en fires

Visi­ten cada any la fira Ambi­ente de Frank­furt, però no expo­sen perquè això vol dir inter­na­ci­o­na­lit­zació, i encara no interessa. “Conei­xem molt bé el cli­ent del mer­cat en què estem i encara no ens hem plan­te­jat expo­sar”, diu Bayó. Fer-ho també implica molts diners.

3
treballadors
són els que ara té l'empresa Keraam. Està formada per dos socis i una administrativa, ja que la producció i transport estan subcontractats.

Pensant en altres mercats

Tot i que la seu és a Serra de Daró, es tracta d'una empresa de pocs treballadors que podria ser a qualsevol altre lloc, tot i que prefereixen tenir la seu perquè “en algun lloc s'han de rebre les visites”. De fet, el seu magatzem logístic és a Polinyà (Barcelona), però tenen una seu per la gent que els coneix de la zona de Serra de Daró, prop de la Bisbal, una zona amb tradició de ceramistes. No tenen, doncs, un magatzem d'emmagatzematge, sinó una plataforma per repartir, basada en el sistema just in time, consistent en la fabricació de la comanda justa sense produir estoc per emmagatzemar. Malgrat tenir proveïdors a Portugal, el seu mercat no és allà, tot i que sí que hi venen. França és el mercat que en aquests moments estan provant, a través d'una sèrie de botigues disperses. Tanmateix, es tracta d'una prova per comprovar la sortida del producte, i s'ho prenen amb certa prudència, ja que cal tenir en compte que la cuina francesa és diferent de la d'aquí, encara que no hagin perdut la ceràmica a les cuines de la mateixa manera que s'ha fet aquí. En tot cas, i malgrat aquest sondejos, es mostren clarament partidaris de conèixer aquest mercat, i de mica en mica, si els convé, buscar altres mercats.

La prudència en l'entrada a altres mercats no els ha fet oblidar aspectes del packaging amb vista a la internacionalització. En aquest sentit, l'envàs dels seus productes està etiquetat en anglès, francès, alemany i castellà, i n'hi ha un altre d'etiquetat en català, castellà, gallec i basc. Si bé mostren la voluntat de complir amb l'obligació moral de l'etiquetatge en català, expliquen que quan no l'han posat ha estat per una qüestió de disseny que els ho ha impedit.

“Volíem una cuina com la de l'àvia però més pràctica”

qualitat · Destaquen la resistència del seu producte, que no perd els avantatges de la ceràmica testat · Tot ho ha provat un cuiner

Naixeu el 2009, en un context difícil. Sou valents.

A.B. O uns valents o uns inconscients.

Quin producte oferiu?

M.P. Nosaltres som distribuïdors, però tenim una línia, imatge i qualitat propis en objectes ceràmics per cuinar.

Què s'aconsegueix amb aquests objectes?

A.B. Hem dissenyat productes nous per tenir resultats iguals que a la cassola de l'àvia, quan s'hi estava dues hores, però
permeten fer una cuina més pràctica i més neta.

L'handicap de la ceràmica és que és delicada i ha quedat apartada.

A.B. Això depèn de la porositat del material. Els nostres suports per coure pollastres són d'un material gruixut que no es trenca fàcilment. Es pot rentar al rentaplats perfectament. A la ceràmica li ha costat més temps posar-se al dia a la cuina i mentrestant han aparegut nous
materials per cuinar com la
silicona o el Pyrex.

I com queda un pollastre
cuinat amb aquest suport, el Chicken Sit?

A.B. El gust de la cuina amb ceràmica és diferent, per començar. Com que té aquesta peça que va a dins el pollastre, fa que quedi cuit tant de fora com de dins i no quedi ressec.

Amb qui heu col·laborat en el disseny i en les proves?

A.B. En Jordi Jacas és el cuiner que ha anat provant tots els productes. També hem contactat amb dissenyadors, i jo mateix tinc la formació de delineant. La Montse ve de la
tradició de la ceràmica i ha fet empresarials.

Qui us ho fabrica?

M.B. El Chicken Sit és fet a Breda. Tenim fabricants a Portugal, ja que allà encara no s'ha perdut. Amb el boom de la construcció la fabricació d'estris
per la llar va baixar molt, perquè tothom va canviar l'activitat i es va dedicar als materials de construcció.

On es pot trobar?

A.B.A botigues de parament. Casa Claramunt o Cal Rei en serien uns exemples. Ens hem situat bé en un any i mig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.