El poder de la cultura

Domènec Fita és un artista gironí, un gran artista gironí, que, com molts artistes no barcelonins, paguen el que jo en dic el peatge perifèric. Domènec Fita, com a escultor, té dues escultures a la Sagrada Família i és l'autor d'aquell esplèndid terra que hi ha a l'entrada de la basílica per la porta de la Passió. Gràcies a aquesta aportació artística seva, fa poques setmanes els membres de la Fundació Fita hi vam fer una visita guiada pel cap d'arquitectes, senyor Jordi Bonet, i pel seu ajudant, Jordi Faulí. Una tarda d'aquesta setmana, a casa d'en Fita, vam parlar d'aquesta visita i del que representa el temple com a obra d'art per a Barcelona i per a Catalunya. I la conversa, com passa sempre amb la família Fita, va anar derivant i eixamplant-se fins a arribar al retorn econòmic que té la cultura. Avui, vist amb la perspectiva del temps, recordar com insignes personatges barcelonins de la cultura van fer una campanya per aturar les obres de la Sagrada Família dient que el millor era deixar-la com estava, un se sent agraït a la fortalesa dels responsables d'aleshores, que, vencent aquest corrent progre, no van claudicar. Ens podem imaginar ara com estaríem? “Un país val el que val la seva cultura”, deia a La Vanguardia el flamant conseller Ferran Mascarell. I aquí entronca amb la possibilitat que tenim els catalans de posar tota la cultura a treballar per fer país i, juntament amb el nostre potencial econòmic i empresarial, fer de Catalunya allò que s'ha anomenat una potència tova. La cultura també ha de ser un element econòmic clau, i sé que a més d'un això li sonarà a sacrilegi, però, si volem ser presents al món, hem d'evocar-nos a aquest objectiu. Algú s'imagina què seria Figueres sense el Museu Dalí, per exemple? No és un focus econòmic important i un element d'internacionalització de la ciutat de primer ordre? O algú creu que el Museu Guggenheim de Bilbao no ha estat un element decisiu per a la transformació de la ciutat i per al seu canvi de model econòmic?

No hi ha cap mena de dubte que avui, amb Gaudí i la Sagrada Família, Barcelona i Catalunya tenim un gran element que ens internacionalitza i que, juntament amb la resta d'oferta cultural, crea riquesa. És cert que, si volem fer del nostre país una potència cultural, necessitem la col·laboració de tothom. “Catalunya necessita concertació, no confrontació”, diu el conseller Mascarell. I, seguint amb el discurs del president Mas, també nosaltres els catalans hem de posar-hi de la nostra part. El país té dret a demanar-nos més patriotisme a tots. Veure com la família Centelles es ven a Espanya el seu llegat, que queda dipositat a l'Arxiu de Salamanca, o Jorge Herralde la seva editorial a Itàlia o Carme Balcells els seus arxius a Alcalá d'Henares, ens demostra que individualment encara ens cal recórrer molt de camí. És la mateixa crítica que alguna vegada he fet als empresaris o a les institucions catalanes quan han traspassat les seves empreses catalanes a mans foranes. Segur que econòmicament es pot justificar i fins i tot defensar pels que creiem en la llibertat, però les empreses i els particulars tenim una responsabilitat social amb el nostre país, i cal exercir-la si realment volem que Catalunya sigui gran i rica.