Racionalitzar la despesa en educació és una altra prioritat
L'ensenyament bàsic és inqüestionable
Els experts insten a buscar més col·laboració amb el sector privat
Els experts no s'obliden que una altra part del pressupost públic correspon a l'educació. Ferran Brunet, professor d'economia aplicada de la UAB, confia en “la introducció de la bona relació amb l'àmbit privat”, i detalla que es materialitzaria subcontractant prestacions de servei amb entitats privades.
Per a Brunet, “seria molt assenyat que, en lloc de dotar les noves instal·lacions impulsades pel govern anterior amb treballadors públics, es cobrissin amb personal privat”. Això faria que la Generalitat en mantingués el control polític, però que no n'hagués d'assumir la gestió, que es faria en règim de concessió.
Atenció descendent
Per la seva banda, Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'economia a la Universitat Pompeu Fabra, recorda que la relació entre el cost i l'efectivitat i, per tant, la justificació de l'esforç que s'ha de dedicar a una partida del pressupost, dóna més sentit a l'educació obligatòria que a la superior, pel fet que la primera reverteix directament en una societat cohesionada a diferència de la segona, que té un vessant de benefici particular: “L'universitari obté un benefici, ja que aquesta formació se l'apropia l'individu que en el futur, un cop graduat, cobrarà més diners”. El catedràtic afegeix: “No seria lògic subvencionar l'accés a una escola de negoci, i sí, en canvi, és natural cobrir al màxim l'educació obligatòria i potenciar la formació professional”. No obstant això, l'acadèmic creu que convindria prioritzar tant per tipus de formació com per col·lectius, a través de beques, “però amb l'avaluació dels rendiments que les justifiquin”.
En general, els experts opinen que les mesures més dures haurien de ser “temporals”, ja que, com indica Josep Comajuncosa d'Esade, als mercats, els convenen aquest tipus de missatges. Confia que “un cop es tranquil·litzin, tot tornarà al seu lloc”.
