Gran angular

“Si volem retenir la fórmula 1 el govern ha de dir qui ho paga”

El 2010 hem facturat uns 31 milions i gairebé equilibrarem els comptes
Estem en un punt potser no crític però sí necessari de tornar a fer inversió
Caldria actuar a la línia de boxs, boxs, pàdoc, la torre principal, la pista i algunes tribunes
El més important ara és que el nou consell d'administració fixi els objectius
Sobre la taula hi ha el projecte de fer una piscina d'onades i una zona de concerts
L'assignatura pendent és ajudar la comarca a atreure indústria de competició

Dels quatre anys de la seva gestió, quin balanç en fa?

Vaig arribar el 2007, que va ser el millor any de la història del Circuit en aforament, resultats i facturació. Per contra, el 2009 va ser el pitjor. El boom de la fórmula 1 i del fenomen de Fernando Alonso van arribar a un punt màxim el 2007: el dia del gran premi vam aplegar 140.700 espectadors, tot un rècord! A partir d'aquí l'economia es ressent i Fernando Alonso tampoc no guanya premis, i arribem al 2009 en negatiu.

Llavors, prenen mesures?

El consell d'administració marca com a línies d'actuació, d'una banda, la reducció de la despesa, i s'actua tant en la disminució de curses (aparquem DTM, Le Mans Series i camions) com en l'estructura del Circuit de Catalunya. D'altra banda, prenem mesures per augmentar la venda d'entrades amb campanyes de promoció a l'estranger. Cal pensar que des del 2007 només el 40% del nostre públic és de fora d'Espanya, quan tradicionalment havia estat el majoritari.

Com han repercutit aquestes mesures en els comptes del 2010?

Hem aconseguit recuperar públic sobretot en F-1, no tant en motos GP, i amb la reducció de la despesa pràcticament hem equilibrat el pressupost de gestió. El resultat del tancament d'exercici serà de perdre uns 150.000 euros, quan la previsió era d'uns dos milions negatius, amb una facturació de 31 milions d'euros.

Satisfet, doncs?

Sí, però a tota empresa que només actua per la via de les despeses al final l'agafarà la crisi; per tant, cal veure quines accions podem dur a terme per poder incrementar els ingressos.

La reducció de la despesa també ha afectat les inversions?

Sí, i hem arribat a un punt potser no crític però sí necessari de tornar a fer inversions. La política del consell d'administració ha estat no estirar més el braç que la màniga. Cal pensar que els crèdits que es van demanar per construir el circuit i fer la tribuna principal s'acabaran de pagar el 2013. Això vol dir que el Circuit no deu ni un sol euro a ningú.

Quines són les inversions necessàries?

El més important afecta els espais que no s'han tocat des de l'any 1991. Caldria actuar a la part de la línia de boxs, a boxs, al pàdoc, a la torre principal, en algunes tribunes i també a la pista. La gent ens diu que Montmeló és un circuit amb un traçat una mica avorrit, i potser s'hauria de pensar a introduir alguna novetat. Aquí haurien d'entrar els dissenyadors o els responsables esportius per mirar si podem millorar l'atractiu del circuit per a l'espectador.

Modificar el traçat o ampliar l'amplada?

En amplada és difícil; en traçat s'ha parlat de fer a final de recta un revolt més tancat que facilités algun avançament, però com a contrapartida també hem de dir que els pilots que vénen aquí qualifiquen aquest circuit de molt alta seguretat, molt tècnic, i els agrada córrer-hi.

És una reforma en tota regla que requereix unes obres que no semblen compatibles amb l'activitat de cada dia.

Per exemple, el pàdoc requereix una intervenció de tal envergadura, que el deixaria inoperatiu tres o quatre mesos. El pàdoc és una instal·lació polivalent i creiem que s'hi poden fer exposicions, concerts, mostres de cotxes d'època, etcètera. Si aquest pàdoc el tenim tres o més mesos inutilitzat, seran menys ingressos. Per tant, l'any que es facin aquestes obres el cost financer serà important.

Veig que la instal·lació està en un moment en què cal prendre decisions.

És fonamental definir cap a on es vol anar. El Circuit de Catalunya es va crear com a resultat d'una gran afició molt fidel i amb l'objectiu de potenciar els pilots de casa. En aquest terreny hem tingut uns fruits increïbles amb pilots de casa a bona part de les competicions. Per mantenir això, hem de seguir modernitzant, perquè les fornades que vénen han de trobar un circuit segur, un traçat que estigui bé.

Pressiona també l'oferta mundial de nous circuits?

Doncs certament han sortit com bolets i són més a repartir-se el pastís. Però no tothom pot tenir el calendari amb més de vint anys d'història com el Circuit de Catalunya. Al desembre es va reunir l'associació internacional de circuits permanents i van proposar que com a director del Circuit de Catalunya assumís la presidència, fet que posa en relleu la importància de Montmeló. Nosaltres tenim tota la confiança en nosaltres mateixos, perquè la majoria dels altres circuits el que han fet és copiar les nostres accions; hem marcat una pauta en la forma de fer i d'innovar.

La fórmula 1 fins al 2016 i motos GP fins al 2011. Tenint en compte la dependència d'aquests grans premis, com estan les renovacions?

Aquests grans esdeveniments esportius es retenen mentre es pagui. El que passa és que hi ha uns increments de cànons que no van d'acord amb els increments de l'IPC.

De quin percentatge parlem?

Al voltant d'un 10% anual.

Els resultats no segueixen aquesta evolució.

No. Cada vegada costa més i algú ha d'assumir aquest cost. El compromís actual és mantenir la F-1 fins al 2016 i el nou govern de la Generalitat –accionista majoritari amb el RACC i l'Ajuntament de Montmeló– haurà de decidir si vol conservar-lo, però ho ha de decidir pensant en aquest cost, que algú l'ha de pagar i com es recupera.

Com creu vostè que s'ha de recuperar?

Doncs el retorn és que gràcies a aquests esdeveniments tenim un impacte econòmic que es queda al país. La Barcelona World Race o l'europeu d'atletisme, no suposen un cost organitzar-los a casa nostra? Si un país els vol aconseguir haurà d'afluixar la bossa. Si fessin un anunci perquè Catalunya o Espanya sortís a milions de televisions de tot el món al llarg de tres dies, això quin cost tindria? El cost seria enorme, i la prova de la rendibilitat és que cada cop hi ha més països que volen tenir un gran premi. Per això nosaltres no podem perdre el nostre.

Reclama que es facin les apostes al Circuit i les inversions pensant en l'impacte global i no mirant els resultats de gestió?

Jo no sé quant val la temporada del Liceu, el Museu Nacional d'Art de Catalunya o l'Auditori. Però tot això fa tenir grans esdeveniments a la ciutat. Doncs, si volem tenir la fórmula 1, això té un preu, i és el primer que s'ha d'entendre, i si es vol conservar, algú ha de pagar-lo.

Vostè sap que en aquests moments les administracions tenen problemes per fer quadrar els números i per endeutar-se. Quina alternativa proposaria si no hi hagués diners públics?

Si no s'hi volguessin destinar recursos públics, s'hauria de privatitzar molt més i anar a buscar recursos privats pensant que caldria garantir una gestió econòmica d'ingressos que amortitzés aquestes inversions i donés fruits a curt termini. Però aquí perdríem l'impacte que dic: una inversió privada, què en treu de tenir els hotels de Barcelona plens? I no oblidem que aquests establiments fa vint anys que se'n beneficien, i molt, perquè els dies que dura l'esdeveniment les tarifes es dupliquen o tripliquen. Aquests llocs han guanyat diners i en el meu compte de resultats no he pogut reflectir res d'això.

Quin és l'impacte econòmic del Circuit sobre el territori? Com es reparteix?

Barcelona s'emporta la part més important, perquè els assistents arriben amb avió, i allí és on hi ha hotels i restaurants. També hi ha gent que es queda a la comarca, però no ho tenim valorat. En tot cas, l'impacte econòmic total generat el 2010 s'estima en 132,3 milions d'euros, dels quals 94,7 milions corresponen al GP d'Espanya de fórmula 1. S'han generat 1.232 llocs de treball, però aquí els dies dels grans premis treballen unes 4.000 persones.

Quin és el potencial de la instal·lació per generar recursos atípics?

En els darrers quatre anys he treballat per obrir el Circuit a la ciutadania. Així, el 20% dels ingressos procedeixen del lloguer d'instal·lacions per fer incentius d'empresa i activitats diverses. Per exemple, per a aquest any ja hem tancat la presentació internacional d'un vehicle que feia vuit anys que no teníem al circuit.

Potser es podrien fer més coses?

Tenim sobre la taula molts projectes, alguns tan complicats com ara una piscina d'onades en una part del circuit, un gran espai per a concerts a la recta principal, o l'organització d'esdeveniments de bicicletes i snowboard amb pujades i baixades. Ara bé, no es pot oblidar mai que el circuit està pensat per fer-hi carreres. Només que, com que no podem tenir curses cada cap de setmana, hem de cercar iniciatives de valor afegit que cridin gent de la comarca i de Barcelona.

Quina vinculació té el Circuit amb la indústria catalana de l'automòbil?

Parlant ara com a president del Cercle d'Empresaris del Vallès Oriental (Cerclem), penso que hem que créixer més en aquest camp. Estem envoltats de municipis que tenen polígons industrials amb naus que la crisi ha deixat buides. Es podria utilitzar la proximitat al Circuit per atreure empreses no ja del sector de l'automoció, sinó en concret de la indústria de competició. El reclam ha de ser el valor afegit de disposar d'un circuit on podrien posar a prova els seus vehicles. És una assignatura pendent, que el Circuit es va crear, es va posar sobre aquesta àrea, però haurien d'aprofitar per tenir més empresa vinculada al món del motor.

L'hora dels adéus?

Un gran aparador polític

El to de les respostes de l'entrevista és el d'una persona que ha viscut una època complicada però apassionant al capdavant d'una instal·lació i que s'intueix al final de la seva gestió. Ramon Pradera (Barcelona, 1951) va arribar a la direcció del Circuit de la mà del govern tripartit i, tot i que és un càrrec de gestió, sap que el Circuit és un gran aparador polític. De fet ja sonen alguns noms per substituir-lo. En tot cas, encara s'ha de formar el nou consell d'administració de l'entitat i nomenar president. Pradera, president del Cercle d'Empresaris, se centrarà en la seva activitat empresarial vinculada a Mèxic, on té diverses firmes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.