Què és risc?
Ara fa uns anys em van explicar l'anècdota que un estudiant, a qui van posar aquesta mateixa pregunta en un examen, va contestar amb una plana en blanc i al final, en lletra petita, va escriure: “Això és risc!!”. Òbviament el protagonista d'aquesta escena no tenia del tot clara la diferència entre el risc (la probabilitat que es produeixi un succés negatiu, en aquest cas suspendre) i la temeritat (el fet de llançar-se als perills sense reflexionar). Probablement va acabar com a assessor d'inversions immobiliàries. En els darrers 10 anys les entitats financeres han alimentat una bombolla en els preus dels habitatges que era clarament insostenible, fins i tot pels que no som experts en economia. Des del 2007, a més, hi havia articles en diversos mitjans econòmics internacionals que preveien el final desastrós que acabem de veure, amb les caixes reconvertides en bancs i reconeixent una devaluació dels seus actius immobiliaris del 50%. Fins a cert punt sembla raonable que els inversors entrin en un sector que dóna xifres de creixement significatives un any i un altre, però la pregunta és, per què no dedicar una part dels recursos a altres coses? Per què no fer una certa diversificació, per modesta que hagués estat? Al cap i a la fi, per què confondre el risc amb la temeritat?
Durant el mateix període, les empreses tecnològiques en general i les del sector biotech en particular, han escoltat un cop i un altre que els seus projectes tenien massa risc per ser finançats o per rebre un crèdit. Un amic m'explicava recentment una conversa amb un directiu bancari que li deia que si els bancs i les caixes haguessin invertit en empreses tecnològiques tot el que han llançat en immobiliari, també haguessin llençat molts diners, però segurament haurien fet pujar un sector industrial productiu i de futur. Moltes vegades es diu que cal una història d'èxit per convèncer als inversors que aquest és un sector atractiu i que el podem fer funcionar també aquí, però la veritat és que tenim històries d'èxit relativament a prop: empreses com Almirall o Pharma Mar han pogut treure nous productes farmacèutics als mercats internacionals i justament la setmana passada Ysios Capital Partners, una gestora de fons amb seu al Parc Científic de Barcelona anunciava que ha triplicat (com a mínim) la inversió que va fer ara fa un any i mig a l'empresa americana Biovex, que acaba de ser comprada per Amgen.
Per tant, tenim l'experiència molt a prop i els casos d'èxit no són tan lluny. Què impedeix, doncs, als inversors i entitats entrar en aquest sector? Probablement una certa percepció del risc molt subjectiva: tots sabem el que és un pis i era fàcil veure com pujaven els preus contínuament, però els sectors tecnològics són més difícils de valorar i, per tant, la sensació de risc és molt superior. Però ara que ja hem fet la prova, ja és clar que posar tots els recursos en un sol sector ha estat un gran error i que ha deixat l'economia productiva en un estat gairebé crític. La temeritat és no començar a invertir en negocis innovadors ara mateix. Malauradament no podem pensar que els sectors tecnològics començaran a rendir de seguida ni, sobretot, que podran solucionar el problema de l'atur a curt termini, però quina altra opció tenim?
