Gran angular

La formació no sobra mai

Segons dades de l'OCDE, Espanya és l'economia desenvolupada amb un major percentatge de treballadors sobreeducats: el 25% dels treballadors espanyols estan sobreeducats, mentre que la mitjana en els països de l'OCDE se situa al voltant del 12%

Segons els lli­bres de text, un aug­ment del nivell edu­ca­tiu de la població con­tri­bu­eix a aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat dels indi­vi­dus i, per tant, al crei­xe­ment econòmic del país. L'evo­lució de l'eco­no­mia espa­nyola durant els dar­rers 50 anys seria un molt bon exem­ple per il·lus­trar la vali­desa d'aquesta teo­ria. De fet, tan intens ha estat el crei­xe­ment dels nivells for­ma­tius de la població espa­nyola que, actu­al­ment, el per­cen­tatge d'uni­ver­si­ta­ris entre la població espa­nyola és supe­rior al de la mit­jana dels països de l'OCDE.

No obs­tant això, el bon fun­ci­o­na­ment d'una eco­no­mia amb un ele­vat per­cen­tatge de població amb estu­dis supe­ri­ors pot anar min­vant en el moment que el sis­tema pro­duc­tiu del país no demana mà d'obra amb un nivell edu­ca­tiu ele­vat. En aquest con­text, sovint els tre­ba­lla­dors amb nivells for­ma­tius ele­vats es veuen obli­gats a accep­tar fei­nes que reque­rei­xen un nivell edu­ca­tiu infe­rior al que ja dis­po­sen. És en aquest con­text on apa­reix el feno­men cone­gut com a “sobre­e­du­cació”.

Segons dades de l'OCDE, Espa­nya és l'eco­no­mia desen­vo­lu­pada amb un major per­cen­tatge de tre­ba­lla­dors sobre­e­du­cats: el 25% dels tre­ba­lla­dors espa­nyols estan sobre­e­du­cats, men­tre que la mit­jana dels països de l'OCDE se situa al vol­tant del 12%.

Però qui­nes són les con­seqüències de la sobre­e­du­cació? En pri­mer lloc, és pro­ba­ble que aquesta situ­ació tin­gui efec­tes nega­tius sobre el tre­ba­lla­dor, que pot sen­tir-se frus­trat o desa­ni­mat, fins al punt de gene­rar-li pro­ble­mes de salut com ara poca auto­es­tima o depressió. En segon lloc, el tre­ba­lla­dor sobre­e­du­cat rep un salari infe­rior al que li cor­res­pon­dria d'acord amb el seu nivell edu­ca­tiu. Aquesta pena­lit­zació sala­rial té un impacte nega­tiu sobre l'indi­vidu, que veu com no pot treure el màxim ren­di­ment de la seva inversió en edu­cació, però també sobre el con­junt del país per dos motius: pri­mer, perquè el govern sub­ven­ci­ona l'edu­cació espe­rant obte­nir una ren­di­bi­li­tat futura per part dels indi­vi­dus que finança (per exem­ple, a través d'una major recap­tació impo­si­tiva), però també perquè les gene­ra­ci­ons futu­res poden fre­nar la seva acu­mu­lació de capi­tal humà davant la cons­ta­tació que no és pos­si­ble treure el màxim ren­di­ment a la inversió rea­lit­zada.

SOR­TIR DE LA CRISI.

Resulta estrany, doncs, que si “sobren tre­ba­lla­dors qua­li­fi­cats” es con­tinuï apun­tant a la for­mació com una de les millors mane­res per sor­tir reforçats de la crisi actual. De fet, en un estudi publi­cat recent­ment com a docu­ment de tre­ball de Fun­cas, hem pogut cons­ta­tar com els tre­ba­lla­dors més sobre­e­du­cats són els que més esforços han dedi­cat a con­ti­nuar for­mant-se. Quina és l'expli­cació d'aquesta apa­rent para­doxa?

La nos­tra hipòtesi és que la for­mació con­ti­nu­ada (que té un paper clau en el procés d'apre­nen­tatge al llarg de la vida defen­sat per la Comissió Euro­pea com un dels fac­tors clau per pro­moure el crei­xe­ment econòmic durant les pro­pe­res dècades) pot aju­dar a com­ple­men­tar la for­mació ini­cial dels tre­ba­lla­dors i a ajus­tar-la als reque­ri­ments reals del seu lloc de tre­ball. És a dir, aquells indi­vi­dus que han cur­sat estu­dis uni­ver­si­ta­ris i que, en canvi, aca­ben desen­vo­lu­pant tas­ques que pot­ser no estan direc­ta­ment rela­ci­o­na­des amb la seva for­mació ini­cial serien els que trau­rien un major pro­fit de reo­ri­en­tar la seva car­rera pro­fes­si­o­nal a par­tir de la rea­lit­zació d'acti­vi­tats de for­mació no reglada que li per­me­ten aug­men­tar les seves capa­ci­tats i habi­li­tats pro­fes­si­o­nals. En aquest sen­tit, els resul­tats obtin­guts a par­tir de l'anàlisi de les micro­da­des per a Espa­nya de l'Encu­esta sobre la par­ti­ci­pación de la población adulta en las acti­vi­da­des de apren­di­zaje (EADA) ela­bo­rada per l'INE i refe­rida a l'any 2007, ens ha permès con­fir­mar la nos­tra hipòtesi. En con­cret, hem pogut con­fir­mar com la rea­lit­zació d'acti­vi­tats de for­mació no reglada té un impacte posi­tiu sobre el salari dels tre­ba­lla­dors sobre­e­du­cats, un impacte que, en canvi, no es detecta en aquells tre­ba­lla­dors amb un nivell edu­ca­tiu ade­quat a la seva ocu­pació o fins i tot pels tre­ba­lla­dors infra­e­du­cats.

De fet, en el con­text actual, i tal com recull tri­mes­tre rere tri­mes­tre l'Obser­va­tori Labo­ral de la Crisi de Fedea, majors nivells de capi­tal humà (mesu­rat en ter­mes d'edu­cació) pro­te­gei­xen els tre­ba­lla­dors de la pèrdua del lloc de tre­ball. En con­cret, un indi­vidu ocu­pat en el segon tri­mes­tre del 2010 amb estu­dis pri­ma­ris o secun­da­ris obli­ga­to­ris tenia una pro­ba­bi­li­tat de per­dre la seva feina en el tri­mes­tre següent d'un 85% més que un altre de carac­terísti­ques simi­lars en ter­mes de gènere, edat, naci­o­na­li­tat i tipus de con­tracte però amb estu­dis supe­ri­ors.

Així doncs, mal­grat els efec­tes nega­tius de la sobre­e­du­cació, es con­firma l'efecte posi­tiu de l'edu­cació sobre l'esta­bi­li­tat labo­ral. No obs­tant això, si bé l'edu­cació uni­ver­sitària segueix pre­sen­tant-se com una carac­terística favo­ra­ble per a l'accés a l'ocu­pació, segons els resul­tats obtin­guts per Fedea, la diferència pel que fa a la resta de nivells edu­ca­tius ha anat dis­mi­nuint al llarg de la crisi actual. Si com­pa­rem l'accés a l'ocu­pació per edu­cació en el ter­cer tri­mes­tre del 2010 amb les dades del ter­cer tri­mes­tre del 2009 o del 2008, s'observa que es pro­du­eix un des­cens per a tots els nivells edu­ca­tius, encara que més intens per als nivells edu­ca­tius més ele­vats. A par­tir d'aquesta evidència, és bas­tant pro­ba­ble que la incidència de la sobre­e­du­cació s'hagi accen­tuat durant la crisi.

LA SOS­PITA.

No obs­tant això, les difi­cul­tats per a acce­dir a un lloc de tre­ball qua­li­fi­cat (o fins i tot a un lloc de tre­ball sense qua­li­fi­cació) estan impul­sant un feno­men rela­ti­va­ment recent en la nos­tra eco­no­mia i que caldrà ana­lit­zar en el futur.

Fal­ten estadísti­ques recents que per­me­tin con­fir­mar la nos­tra intuïció, però l'anàlisi de la infor­mació dis­po­ni­ble (en molts casos, periodística) ens porta a pen­sar que en els dos últims anys hi ha hagut un nom­bre ele­vat de titu­lats uni­ver­si­ta­ris que han deci­dit bus­car noves opor­tu­ni­tats labo­rals en altres països, majo­ritària­ment de la Unió Euro­pea. En cas de con­fir­mar-se aquesta tendència, el pro­blema de la sobre­e­du­cació podria dei­xar pas al feno­men de la fugida de cer­vells, les con­seqüències econòmiques del qual, i també soci­als, no són menors.

Arti­cle escrit amb la
col·labo­ració de
San­dra Nieto (AQR-IREA, Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.