Una nova regulació del mercat per frenar la crisi
Les organitzacions agràries reclamen canvis en les relacions comercials dins i fora de la Unió Europea
L'objectiu és acabar amb l'especulació alimentària i estabilitzar els preus en origen
Mentre els pagesos catalans veuen que les primeres matèries baten alces de preu històriques al mercat internacional, les quatre organitzacions agràries que es presenten als comicis coincideixen que els preus ruïnosos en origen són el principal problema del sector. La globalització i la concentració de la distribució escanyen els marges comercials dels productors. Unió de Pagesos ha constatat el “neguit” que ha generat la nova política agrària europea, ara en discussió. “Per primer cop es parla de regular els mercats i no sols d'ajuts. Si no es resol, la resta no serveix de res”. Les organitzacions reclamen un control més exhaustiu de les importacions que n'equipari els costos productius. Rússia i l'Índia han tancat les exportacions d'algunes primeres matèries alimentàries per tenir prou abastiment nacional. “L'OMC no els ha sancionat, tot i el discurs del lliure mercat. Per què la UE no pensa també en els seus consumidors?”.
Fins fa poc, la UE era excedentària en alguns productes, que ara ha de comprar fora i a preus altíssims. “Un país que no té assegurada l'alimentació no té futur. Ara és en mans d'uns altres”, afirma Jové. L'especulació financera sobre els aliments, darrere de moltes revoltes populars al tercer món, preocupa també França, el segon exportador mundial. “Potser junts amb els francesos s'aconseguirà alguna cosa”, apunta Caball. El sindicat reclama la promoció dels productes catalans: “Hem de veure els anuncis de Sabores de Nuestra Tierra pagats per tots i aquí no s'inverteix”.
Mentre es batalla per solucions estructurals, les organitzacions exigeixen fer complir les lleis, augmentant els controls sobre la gran distribució. Darrerament, han presentat denúncies contra etiquetatges fraudulents en grans superfícies, però la multa, quan arriba, és irrisòria.“Alguns confonen la llibertat de mercat amb el dret a fer el que vulguin. La llibertat és la del consumidor per escollir, però uns pocs ho controlen tot”, segons Caball. La producció d'aliments és “estratègica”, i reclamen una fiscalitat adaptada a les necessitats de la pagesia.
Les importacions escurcen la competitivitat dels conreus europeus
E.P
Acords recents com el de la UE i el Marroc, que amplia les importacions de productes agrícoles, suposa una “competència deslleial” als pagesos catalans, segons subratllen JARC i Asaja. Els costos per produir el mateix producte són un 300% inferiors, segons Asaja, a causa de les condicions laborals, però també per l'absència de normatives equiparables a les europees de protecció dels consumidors. Tot i assumir aquesta marca garantista, produir tenint en compte la traçabilitat, la reducció de residus, el respecte pel medi ambient i una llarga cadena de controls sanitaris i normatives fa pujar els costos. A més, han de batallar a casa amb importacions massives.
Menys burocràcia
UP i JARC anuncien que lluitaran per simplificar-la. “Et demanen dos cops i tres cops el mateix paper en diferents departaments. Per obrir una granja, la paperassa suposa tres anys de tràmits”, segons Jové.
Les retallades
Molts pagesos estan preocupats perquè, fetes les inversions, ara les retallades del govern els retardin o eliminin el pagament dels ajuts. “Si el pagès ha complert els compromisos, l'administració, també ho ha de fer”, diu Caball.
