Nueva Rumasa i el sentit comú
A poc a poc va sortint a la llum informació que permet fer-se una idea de la magnitud del problema que afecta inversors, proveïdors, bancs i empleats que han quedat atrapats per Nueva Rumasa. Segons diuen els mitjans, es tracta de centenars de milions d'euros que es poden perdre i que afecten més de cinc mil inversors que varen comprar els pagarés, centenars de proveïdors que han venut productes i molts bancs i caixes que han donat préstecs a les empreses controlades per Ruiz Mateos i família. També hi ha molts empleats que tenen pendents diverses
pagues.
En molts mitjans feia anys que s'advertia dels problemes que presentava Nueva Rumasa. Els indicis negatius eren de l'alçada d'un campanar. La informació comptable presentava problemes greus de fiabilitat: auditories amb excepcions importants que qüestionaven la fiabilitat dels comptes, manca de consolidació de les societats del grup que impossibilita, encara avui, fer-se una idea de la situació real.
La majoria de les societats han estat auditades per auditors diferents, amb la qual cosa no hi ha una auditoria del conjunt. Les societats de Nueva Rumasa estan controlades des de l'estranger, cosa que encara ho posa més
difícil.
Els pagarés també tenien moltes ombres i la Comisión Nacional del Mercado de Valores va advertir fins a set cops sobre aquests pagarés. Nueva Rumasa deia que els diners eren per a comprar empreses, però el venciment dels pagarés era a un any, cosa que feia impossible que l'empresa pogués generar els recursos per a poder tornar els pagarés. Algun mitjà ha revelat que els diners dels pagarés es varen desviar cap a altres societats per a cancel·lar deutes i ja hi ha tot tipus de demandes judicials en marxa.
I amb els antecedents de Ruiz Mateos ja n'hi havia per anar amb compte. Fa 25 anys el grup Rumasa va generar unes pèrdues acumulades de prop de 2.000 milions d'euros i va haver de ser intervinguda per l'Estat. S'hi varen perdre molts diners, especialment per la privatització posterior, que es va fer amb criteris molt dubtosos.
Amb tots aquests precedents sorprèn que 5.000 persones hagin invertit més de 170 milions d'euros en pagarés i que molts bancs hagin quedat amb préstecs entrampats. Tot plegat posa de manifest mancances importants de sentit comú, tant dels inversors com, sobretot, dels bancs.
En el cas dels petits inversors és més comprensible perquè potser no tenien la cultura financera per a interpretar adequadament la gran quantitat d'informació negativa que es publicava. Es varen deixar entabanar per les altes rendibilitats promeses, que estaven entre el 8% i el 10%, i per la publicitat agressiva. També és cert que no tots els mitjans de comunicació varen advertir dels problemes i més d'un recomanava els pagarés.
En qualsevol cas, situacions com aquesta fan evident que sempre hi ha gent per a tot, fins i tot per a invertir sense el més mínim sentit comú.
