La psicologia de cada dia

Criança, en català, és l'acció de criar un infant, però també vol dir bona educació. I en portuguès, directament fa referència a un nen. Tres idees, doncs, molt vinculades entre si i que donen nom al projecte emprenedor d'Adelina Mara Araujo, que va arribar fa 15 anys del Brasil i que parla la nostra llengua amb una correcció i un accent que obliga a preguntar-li si realment ho és, de brasilera: “Em vaig interessar molt per la realitat catalana, i tenia clar que la millor forma de fer-ho era parlant correctament l'idioma”.

Araujo va viure a Barcelona, després un temps a Vic -per estudiar un postgrau de psicomotricitat a la universitat osonenca, la UVic- i, des de fa un parell d'anys, a Castellbisbal. Fa una dècada, però, que va conèixer la localitat vallesana, de la qual es va enamorar “pel seu caràcter familiar”. Quan hi va arribar, va començar el seu particular estudi de mercat, comprovant si hi havia algun psicòleg infantil. “Hi havia un buit” en aquest capítol, comenta, ja que molts pares anaven a Rubí, Molins de Rei o Barcelona, i va iniciar un treball “molt intens” amb la Cambra de Terrassa per elaborar un pla d'empresa i, més recentment, d'expansió. Araujo ofereix un servei d'atenció “integral”, amb acompanyament i suport per tractar qüestions relatives al desenvolupament dels fills. Quins són els problemes més comuns? Des de pors i trastorns del son fins a agressivitat, alteracions del llenguatge, dificultats en la lectura i escriptura o dèficit d'atenció, passant per ansietat o depressió infantil. “Sí”, assenyala Araujo, “els nens també es deprimeixen, però ho expressen amb tristor i irritabilitat, d'una forma diferent que els adults”.

Ella s'encarrega de la tasca vinculada a la psicologia infantil i familiar, però ha creat una xarxa multidisciplinària amb psicopedagoga, logopeda i psiquiatra. El despatx és al Centre Mèdic Castellbisbal, però acaba de rebre un ajut del programa Emprenedors de la Generalitat per expandir-se i adequar un espai de 80 metres quadrats (amb tres despatxos i una sala per a grups). Així, la teoria d'un treball sistèmic es podrà dur del tot a la pràctica oferint serveis de psicomotricitat en grup, escola de pares i fins i tot un grup de parla per a adults.

El seu és un treball “integral”, en què cal tenir en compte “tota la psicologia que envolta el nen, tant a casa com a l'escola”. Dels centres docents -Castellbisbal ha crescut molt i ja té quatre escoles i, aviat, un segon institut-, de fet, ha rebut “bona acollida”, així com dels serveis socials municipals. D'acord, la seva és una oferta privada, però “sovint trobes pares que se senten sols i desatesos” quan els seus fills tenen problemes. Criança ja atén cinc nens diaris -amb una trentena de visites setmanals- i ja pensa a promoure's en localitats properes com ara Sant Andreu de la Barca i Esparreguera.

Araujo és conscient que la figura del psicòleg encara es vincula “a una malaltia mental o un trastorn greu”, però també que l'imaginari col·lectiu canvia i ja es valora millor la seva tasca “pedagògica i preventiva”. Entén també que atorgar a un fill un diagnòstic “és com etiquetar, amb una part dolorosa”, però que serveix als pares per comprendre'l millor i enfrontar-s'hi amb les eines necessàries. I sentencia: “Els psicòlegs no hi som per retreure res, sinó per ajudar a educar per la vida”.