No hi ha pau en el ‘social media'

Tot és rela­tiu. Des que la barra de platí i iridi ja no és un metre ho tinc més clar. Accep­tar-ho és bo. De fet, resulta del tot impres­cin­di­ble. Però també té les seves coses dolen­tes, no es pen­sin. Posem un exem­ple que els ho farà veure tot més clar: una manera útil i sen­zi­lla de sem­blar millor, encara que els pugui sonar increïble, no és ser-ho. N'hi ha prou de fer sem­blar els altres pit­jors del que real­ment són i, sobre­tot, pit­jors del que pugui arri­bar a sem­blar un mateix. Com que tot és rela­tiu, així resul­tes molt més atrac­tiu i des­per­tes més interès que els altres, sense haver fet res pro­duc­tiu, per cert. Tot comu­ni­cació, només comu­ni­cació.

Així, per exem­ple, si volem llançar un curs de social media, doncs ens dedi­quem, sen­zi­lla­ment, a ata­car altres cur­sos simi­lars per dife­ren­ciar-nos. Així, en lloc de demos­trar els objec­tius i bon­dats del curs que nosal­tres volem desen­vo­lu­par, ens cen­trem en tot el que podem mini­mit­zar o ridi­cu­lit­zar dels nos­tres com­pe­ti­dors. Si, a més a més, ho podem fer apun­tant que el que volem ofe­rir és el que resol el pro­blema que hem creat, apun­tat o inven­tat, molt millor.

El sen­tit comú ens diu que cur­sos dife­rents satis­fan neces­si­tats dife­rents, que cadas­cun té els seus pro­pis objec­tius i que pot­ser el millor curs del món no els pot satis­fer perquè està dis­se­nyat per satis­fer altres tipus de neces­si­tats. De fet, el juliol de l'any pas­sat vaig publi­car una llista de gai­rebé 20 cur­sos de com­mu­nity mana­ge­ment que conei­xia, sense cap judici de valor, només amb el preu i algu­nes altres con­di­ci­ons, en res­posta a mol­tes peti­ci­ons de con­sell que vaig arri­bar a rebre de per­so­nes interes­sa­des.

Però el sen­tit comú és incom­pa­ti­ble amb els nego­cis, ja que si tot el món l'uti­litzés mol­tes empre­ses i pro­pos­tes ani­rien a mal borràs. Per això hem de dur els pro­ces­sos de presa de deci­si­ons al cos­tat emo­ci­o­nal, per evi­tar que la gent pensi, un aspecte que, per cert, ja comen­tava en el meu ante­rior arti­cle, La fal·làcia de la nimfòmana.

Tot ple­gat és una llàstima. Hi havia molt bon rot­llo en això del social media i els pro­jec­tes de col·labo­ració, amb una audiència pública cada vegada més intel·ligent i amb capa­ci­tat de par­ti­ci­pació. Dar­re­ra­ment, però, es comença a veure com tot això s'acaba i els gurus i les empre­ses estan començant a anar pel camí de la des­qua­li­fi­cació i aban­do­nant aquell sen­tit comú que tant els havia carac­te­rit­zat. Recor­dem que els social media es basen, pre­ci­sa­ment, en la infor­mació i els con­tin­guts que hagin estat cre­ats pels usu­a­ris mit­jançant les noves tec­no­lo­gies, sense els lli­gams que podem tenir, per qüesti­ons pura­ment empre­sa­ri­als i d'interes­sos, els altres mit­jans de comu­ni­cació tra­di­ci­o­nals.

Sento que tot això que estic expli­cant els pugui sonar una mica pes­si­mista, però quan pensàvem que les xar­xes soci­als podien can­viar el món per a bé, de sobte vam des­co­brir que no hi ha pau en el social media. (@Juanc­ho­co­late dixit a través del Twit­ter). Per cert, per si a algú li pot interes­sar, el meu és @gui­ller­mo­de­haro.