El petroli empeny el corredor de fons

El proper dilluns 9 de maig la Cambra de Comerç de Barcelona serà el marc d'una jornada sobre transport i logística amb el rerefons dels plans pel corredor mediterrani, anunciats precisament a Barcelona fa tot just un mes pel ministre Blanco. Si tenim en compte els anys de recorregut que té aquest tema, amb les constants reclamacions catalanes enfront de la tradicional inèrcia radial de l'Estat, podríem dir que es tracta d'un corredor de fons, de molt llarga distància, però que ara les circumstàncies econòmiques poden situar més a prop de la línia d'arribada. El transport i la logística internacionals se situen de nou al primer pla, davant l'evidència que el mercat espanyol seguirà força temps en recessió i només l'exportació pot generar ocupació i ajudar el país a sortir de la crisi actual. De fet, les exportacions catalanes ja acumulen un creixement interanual del 22%, una xifra semblant a l'augment del tràfic de contenidors al port de Barcelona, un altre bon indicador de l'activitat internacional. A més de la necessitat de vendre més a fora, l'escalada dels preus del petroli constitueix un altre factor decisiu que afavoreix el vaixell i el ferrocarril com a alternatives de transport.

Semblen llunyans aquells dies del 2007 en què el president de la russa Gazprom pronosticà un petroli a 200 dòlars el barril, però ens hi estem apropant a poc a poc per un seguit de factors. En primer lloc, i encara que la recuperació no ha arribat al nostre país, la resta del món comença a créixer. Només ens cal recordar que la Xina seguirà creixent a un 8-9% anual, que és ja el segon consumidor de petroli del món, però que el seu consum de petroli per persona és encara una desena part del nord-americà. A mesura que el país es faci més pròsper i la seva població consumeixi més petroli, serà més forta la repercussió sobre el seu preu. En segon lloc, les crisis actuals al món àrab no fan més que qüestionar-ne el subministrament. Tot i que no sembla que hi hagi senyals clars que això estigui passant, la incertesa és suficient per esperonar-ne els especuladors. Finalment, els esdeveniments a Fukushima han tingut i tindran nefastes conseqüències per a l'alternativa energètica nuclear. En aquestes circumstàncies, el transport per ferrocarril esdevé una alternativa econòmica i ecològica que convé promoure, especialment per a mitjana i llarga distància. El mateix passa amb les “autopistes del mar”, que Europa ha assajat fins ara de forma limitada. No fa gaire que el port de Cartagena inaugurà una línia marítima refrigerada amb el nord d'Europa, però el gruix de la fruita continua circulant per carretera. És bàsic per a la competitivitat del país i les nostres empreses que s'acceleri l'eix mediterrani per ferrocarril i s'ampliïn les autopistes del mar.

En l'àmbit d'empresa, ens cal millorar la gestió de la logística i això ens recorda que aquests estudis no estan ni tan sols reglats, com també ens manquen experts i centres de recerca en transport, dels quals sí disposen els països del nord d'Europa. Ja no parlem de navilieres o empreses de transport de mercaderies per tren a casa nostra, després de la històrica Transatlàntica i de la Trasmediterrània, ara “capitanejada” des de Madrid. Perquè el corredor de fons arribi al final de la seva llarga cursa ens caldria una autèntica estratègia de país a favor del ferrocarril i el transport marítim.