Gran angular

contra xifrada

Mel catalana i ‘sushi' japonès

Ali­menta tant la mel d'abe­lla com la llet d'ove­lla”. La dita neix del refra­nyer popu­lar català i ha acon­se­guit tra­ves­sar fron­te­res. Fins i tot al llunyà país del sol nai­xent estan al cas de la sapiència medi­terrània i a l'hora de pro­veir-se de mel es posen en mans cata­la­nes. L'Apícola Ros­send Mar­ga­lef en pot donar fe ja que ha acon­se­guit col·locar en l'hipere­xi­gent mer­cat nipó part de la seva pro­ducció.

El recent­ment pre­miat Mar­ga­lef (l'Ins­ti­tut Inter­na­ci­o­nal del Sabor i la Qua­li­tat va guar­do­nar les seves mels en un acte cele­brat el mes pas­sat a Brus­sel·les) envia els pots de deri­vat de nèctar des del petit muni­cipi del Perelló, a la comarca del Baix Ebre, direc­ta­ment a un dis­tribuïdor japonès que s'encar­rega lla­vors de repar­tir la mel made in Cata­lo­nia per les boti­gues de Tòquio. El fet que aquest dis­tribuïdor tin­gui l'exclu­siva per por­tar la mel ebrenca a l'altra punta del món impe­deix una presència gene­ra­lista ja que el dis­tribuïdor només assor­teix nou boti­gues de la capi­tal japo­nesa que, això sí, no venen altra cosa que no sigui mel: “Aquí seria impos­si­ble que un comerç pogués viure només de ven­dre mels del món”.

TER­RATRÈMOL.

La via­bi­li­tat sí que és pos­si­ble al Japó, on el quilo de mel Mar­ga­lef surt a 60 euros (es comer­ci­a­litza en pots de 250 grams), gai­rebé qua­tre vega­des més car que aquí.

L'any pas­sat l'Apícola Mar­ga­lef va enviar, repar­tits en dues coman­des, uns 35.000 qui­los de mel al Japó i per la pri­ma­vera d'aquest any estava pre­vista una nova remesa, però el ter­ratrèmol que va devas­tar el país el mes de març -i la poste­rior crisi nuclear- ha fet atu­rar de moment la relació comer­cial.

Ros­send Mar­ga­lef no tem perquè els trac­tes es refa­cin, però “ara donen pri­o­ri­tat al seu pro­ducte propi per aju­dar a recu­pe­rar el país”, diu, i des­taca que el cli­ent japonès “és molt exi­gent i molt estricte”. De fet, explica que tots els pots que volen al Japó han estat revi­sats un per un a con­tra­llum per detec­tar-hi pos­si­bles impu­re­ses.

DES DE LA BASE.

Mar­ga­lef té gai­rebé 30 anys d'experiència en el món de l'api­cul­tura però posa de mani­fest que no va ata­car la ves­sant més comer­cial del negoci fins que es va atre­vir a ven­dre la seva mel en fires gas­tronòmiques cata­la­nes: “Durant anys cada cap de set­mana de tar­dor estava ocu­pat vol­tant per ven­dre la mel”. Admet que aque­lla va ser una bona escola de màrque­ting i una bona font de con­tac­tes que li van per­me­tre mirar cap a l'exte­rior. Un pas que con­si­dera clau perquè “l'Estat espa­nyol és un gran pro­duc­tor de mel i t'obliga a ven­dre el pro­ducte a preu més baix. Nosal­tres cre­iem que en lloc del preu el que cal és tre­ba­llar el pro­ducte i donar-li valor afe­git”.

Fins lla­vors Mar­ga­lef havia tro­bat en enva­sa­do­res de França i Itàlia un bon mer­cat per ven­dre la seva mel, però, tot i que no aban­dona el sus­ten­ta­cle que suposa la venda a gra­nel, bus­cant reblar el clau va apos­tar per comer­ci­a­lit­zar la seva marca pròpia.

En aquest sen­tit des­co­breix a “Cata­lu­nya i a Andorra” una bona accep­tació de la marca (“supo­sen un 25% del total de les nos­tres ven­des”) però entén que el gros de la pro­ducció ha de volar cap a fora.

LA CON­NEXIÓ JAPO­NESA.

Sense dei­xar d'eti­que­tar en català i sense per­dre les ven­des a gra­nel a França, Itàlia i Ale­ma­nya (pri­mera potència mun­dial en venda i con­sum de mel), Mar­ga­lef troba un punt d'inflexió en el congrés mun­dial d'api­cul­tura que se cele­bra a Mont­pe­ller l'any 2009. “El con­tacte amb el dis­tribuïdor japonès es fa dis­sabte i dilluns ja són aquí per veure l'empresa i els llocs on tenim repar­ti­des les arnes”. No és fàcil ense­nyar tot el mos­trari ja que l'empresa té 3.000 arnes -cai­xes on crien les abe­lles- i les mou pel ter­ri­tori (fa trans­humància) en funció de l'època de l'any. Així, la mel de romaní l'obté de la vall de l'Ebre, però la mel de taron­ger surt dels cítrics del Montsià i la mel d'alta mun­ta­nya s'obté de la pol·linit­zació de les flors de la Cer­da­nya i el Piri­neu.

A raó de 50.000 abe­lles per cada caixa, Mar­ga­lef se les ha de veure amb 150 mili­ons d'insec­tes que “només de sen­tir la remor del camió ja es posen ner­vi­o­sos”. L'empresa tre­ba­lla ara en una gamma de mel selecta per a gur­mets i ultima con­tac­tes amb una cadena de super­mer­cats dels Estats Units per expor­tar-hi pro­ducte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.