Educació secundària obligatòria
L'informe PISA (Progamme for International Student Assessment) és un estudi que l'OCDE elabora cada tres anys amb l'objectiu de mesurar el rendiment dels estudiants de quinze anys dels seus països membres; el desembre passat va ser publicat el corresponent a l'any 2009. Anem al final: Espanya mostra uns resultats molt pobres que el govern del regne ha matisat i maquillat en els -escassos- comentaris que al respecte ha efectuat. En els tres apartats que l'OCDE aborda en el seu estudi: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica, Espanya està situada, en tots tres, per sota de la mitjana de l'organització, encara que, atenent a les puntuacions màximes, la diferència és tremenda: en comprensió lectora, un 13%; en competència matemàtica, un 19,5%, i un 15% en competència científica.
Els resultats d'Espanya són dolents en conjunt, però aquests varien ostensiblement quan es baixa a l'àmbit regional. En comprensió lectora, Catalunya obté una puntuació que supera molt lleugerament la mitjana de l'OCDE: l' 1,01% i també supera la d'Espanya, en el 3,5%, però obté pitjor puntuació que la de les dues regions que la superen: Madrid i Castella i Lleó. En competència matemàtica, la puntuació obtinguda per Catalunya coincideix amb la mitjana de l'OCDE i supera la mitjana espanyola en un 2,69%, però se situa en setè lloc del rànquing regional espanyol, a una distància del 3,6% de la regió situada en primer lloc: Castella i Lleó. Encara pitjor van les coses en competència científica: encara que Catalunya supera la mitjana espanyola en l'1,8%, se situa per sota de la mitjana de l'OCDE en el 0,8% i en el 3,8% de la regió que obté la major puntuació, també Castella i Lleó.
Vostès es deuen preguntar pels motius que Espanya hagi obtingut resultats tan nefastos en l'últim informe PISA (en els anteriors els resultats no eren gaire diferents) i per les raons que Catalunya mostri xifres tan pobres. Els perquès són múltiples i van des de la taxa d'immigració nacional i regional, la distribució d'aquesta població immigrant, el nivell sociocultural i econòmic dels progenitors, l'esforç motivador desenvolupat per pares i famílies, la taxa de fracàs escolar i la taxa de repetició de curs, elevadíssimes totes dues a Espanya, fins a un llarg etcètera que inclou el pressupost dedicat a l'educació obligatòria. Encara que no és directa la relació existent entre recursos i resultats, la veritat és que Espanya dedica a educació menys recursos que altres països, cosa que encara es posa més de manifest si els resultats regionals de l'informe PISA es contrasten amb les balances fiscals de cada regió i el saldo de Catalunya, que, recordin, és del -8,70%, cosa que no deixa de ser un problema afegit.
