Gran angular

El govern avisa els clients del ‘top manta' mentre es prepara per multar-los

El projecte de llei de promoció de l'activitat econòmica inclou sancions per als compradors en la venda il·legal al carrer

“Els venedors són la baula més feble d'una cadena que mou molts diners”
Són responsables de la infracció les persones que n'adquireixen els béns o serveis

El govern català va començar la set­mana pas­sada una cam­pa­nya de sen­si­bi­lit­zació con­tra la venda il·legal al car­rer, dis­tri­buint pre­fe­rent­ment als muni­ci­pis turístics 220.000 díptics i 12.000 car­tells en set idi­o­mes en els quals recorda que aviat també seran san­ci­o­nats els com­pra­dors de pro­duc­tes al top manta. Es refe­reix al pro­jecte de llei de pro­moció de l'acti­vi­tat econòmica, en tra­mi­tació par­la­mentària, que modi­fica la llei de comerç per incor­po­rar un nou tipus d'infracció: “La rea­lit­zació de l'acti­vi­tat comer­cial i la pres­tació de ser­veis sense les con­di­ci­ons legal­ment esta­bler­tes per al seu exer­cici, tant si es desen­vo­lupa amb ocu­pació d'espais de titu­la­ri­tat pública com en espais de titu­la­ri­tat pri­vada. També són res­pon­sa­bles de la infracció les per­so­nes que hi par­ti­ci­pen, i con­tri­bu­ei­xen o faci­li­ten la seva comissió, així com les per­so­nes que n'adqui­rei­xen els béns o ser­veis oferts”. Si la llei s'aprova en els ter­mes que pro­posa el govern, com­prar al top manta serà san­ci­o­nat amb multa de fins a 20.000 euros si es con­si­dera una infracció lleu (que no causi per­ju­di­cis direc­tes de caràcter econòmic), o de fins a 100.000 euros (rein­cidència en la comissió d'infrac­ci­ons con­si­de­ra­des lleus en un mateix període de sis mesos, o si hi ha per­ju­dici econòmic directe).

La Gene­ra­li­tat adver­teix en els díptics que la venda il·legal al car­rer pot posar en risc la salut i segu­re­tat dels con­su­mi­dors i usu­a­ris, tant per la qua­li­tat del pro­ducte com per la falta de garan­tia; que en la seva majo­ria es tracta de mate­rial fal­si­fi­cat i, fins i tot, en alguns casos, pro­ce­dent de roba­to­ris; que genera com­petència des­lle­ial i pro­voca el tan­ca­ment de comerços, empre­ses i locals legal­ment esta­blerts, així com la cor­res­po­nent pèrdua de llocs de tre­ball; comet frau con­tra la Hisenda Pública atès que no genera impos­tos ni cotit­za­ci­ons; accepta i fomenta l'explo­tació labo­ral de les per­so­nes que tre­ba­llen en la venda il·legal; danya la imatge dels nos­tres muni­ci­pis, ja que dete­ri­ora la qua­li­tat dels seus espais públics (car­rers, pla­ces, plat­ges, pas­se­jos...) i crea inse­gu­re­tat ciu­ta­dana.

La CCC s'ha afe­git a la cam­pa­nya de la Gene­ra­li­tat con­tra el top manta amb una de pròpia amb l'eslògan Esti­rem la manta, que començarà el 8 d'agost, es con­cen­trarà en deu muni­ci­pis turístics de la costa –Roses, Empu­ri­a­brava, Cas­telló d'Empúries, el Ven­drell, Salou, Coma-ruga, Tor­re­dem­barra, Cam­brils, Cala­fell i Bar­ce­lona– i con­sis­tirà en la presència de dues hos­tes­ses que imi­ta­ran vene­dors il·legals amb man­tes infor­ma­ti­ves. El secre­tari gene­ral de la CCC, Miquel Àngel Fraile, lamenta que la majo­ria dels cli­ents d'aquests llocs no tenen la per­cepció d'estar con­tri­buint a cap delicte, i remarca que la com­pra d'aquests pro­duc­tes «no és cap acte de bene­ficència», ja que dar­rere dels vene­dors s'ama­guen pode­ro­ses xar­xes d'explo­tació de per­so­nes i fal­si­fi­cació de pro­duc­tes, i que s'estima que amb la venda il·legal al car­rer es fac­tu­ren uns 100 mili­ons d'euros a l'any a Cata­lu­nya i es dóna feina a uns 2.500 tre­ba­lla­dors. En la mateixa línia, el direc­tor gene­ral de Comerç de la Gene­ra­li­tat, Josep Maria Reca­sens, remarca que els vene­dors són «la baula més feble» d'una cadena que mou grans quan­ti­tats de diners, i que s'estan coor­di­nant diver­sos depar­ta­ments per arri­bar a l'arrel del pro­blema.

Ale­jan­dro Goñi, pre­si­dent de Pimec Comerç, cele­bra que final­ment s'hagi por­tat a terme la cam­pa­nya de sen­si­bi­lit­zació envers la ciu­ta­da­nia, ja que “és fona­men­tal cons­ci­en­ciar els con­su­mi­dors dels efec­tes nega­tius que com­porta aquest tipus de com­pra per a les empre­ses i l'ocu­pació”, però alerta que “el pro­blema del top manta no està resolt i la seva solució implica una gran quan­ti­tat de depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat, el govern espa­nyol i les auto­ri­tats euro­pees, ja que afecta la pro­pi­e­tat indus­trial i intel·lec­tual i la política dua­nera, però també el comerç, el con­sum, inte­rior, immi­gració, turisme...”

Fal­si­fi­ca­ci­ons.

La CCC va recla­mar el juny a les admi­nis­tra­ci­ons que per­se­guei­xin la venda de pro­duc­tes fal­si­fi­cats de la mateixa manera que es fa amb el top manta, “ja que genera com­petència des­lle­ial, dete­ri­ora la imatge de les ciu­tats i, sens dubte, implica una clara pèrdua econòmica i social de les mar­ques fal­si­fi­ca­des”. Aquesta orga­nit­zació estima en 101 mili­ons d'euros el valor anual dels pro­duc­tes fal­si­fi­cats que de manera voluntària com­pren els con­su­mi­dors cata­lans, pre­nent de referència l'estudi El con­su­mi­dor ante las fal­si­fi­ca­ci­o­nes. 2010, ela­bo­rat a instàncies de l'Aso­ci­ación Naci­o­nal Para la Defensa de la Marca (Andema).

L'any pas­sat, la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil van desen­vo­lu­par 3.410 inter­ven­ci­ons i van dete­nir 3.512 per­so­nes per delic­tes con­tra la pro­pi­e­tat indus­trial i intel·lec­tual, con­fis­cant més de 9,5 mili­ons d'objec­tes valo­rats en més de 461 mili­ons d'euros. El 54% de les inter­ven­ci­ons rea­lit­za­des estan rela­ci­o­na­des amb la pro­pi­e­tat indus­trial, i la resta, amb la pro­pi­e­tat intel·lec­tual. La valo­ració total de la mer­ca­de­ria inter­vin­guda va aug­men­tar un 5,3% en relació amb l'any 2009, i els sec­tors més per­ju­di­cats van ser la mar­ro­qui­ne­ria (28,18% del total), tèxtil (14,4%) i jogui­nes (13,2%). Segons l'informe que dilluns va difon­dre el Con­sell de Cam­bres de Comerç, des­taca l'aug­ment impor­tant en el sec­tor de les jogui­nes, en el qual el pes de les fal­si­fi­ca­ci­ons és cada vegada més gran.

La reforma els va treure la pena de presó

L'última reforma del Codi Penal va reduir les penes per als venedors del top manta. Abans podien ser condemnats a presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos per transmissió amb ànim de lucre i sense permís d'obres literàries, artístiques i científiques. Des del 23 de desembre, en distribució al detall es podrà imposar multa de tres a sis mesos i treballs en benefici de la comunitat d'entre 31 i 60 dies. Si el benefici no supera els 400 euros, no és delicte, sinó una falta castigada amb localització permanent de 4 a 12 dies o multa d'un a dos mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.