Els impostos en campanya
Com a català em fa molta ràbia que, quan estem en la campanya de fer la declaració de la renda, des de Madrid m'ofereixin la possibilitat de rebre i enviar la meva declaració en català i, sempre que puc, la faig en castellà. I és que sovint s'utilitza la llengua per fer més seductor aquest gest de pagar impostos, especialment en un país on molts tenim l'evidència d'un insuportable espoli fiscal. Utilitzar els impostos com a forma per seduir i per atreure vots és una constant al nostre país i sovint incrementar-ne, abaixar-ne o treure'n són elements força de les campanyes electorals molt més potents que les ideologies. Si convé, es pot dir que abaixar impostos és d'esquerres o de dretes, segons qui sigui el que parli, però també sense cap mena de rubor, si convé, es pot afirmar que apujar els impostos és d'esquerres o de dretes, i fins i tot d'una esquerra populista. Sigui com sigui, els impostos sempre són un element clau de campanya electoral i, en aquesta que s'apropa, albiro que tornaran a ser-ne l'estrella, si bé amb una variant molt important; s'hi ha introduït el que coneixem a Catalunya com a “pacte fiscal”. No és un fet irrellevant, i ho és menys quan va acompanyat d'un altíssim consens social, que segons les enquestes, supera el 70% d'aprovació.
La pregunta a resoldre ara és si aquest amplíssim consens social es podrà traslladar a un consens polític. Coneixent la història política del nostre país, veig molt difícil que tots els partits polítics tinguin el patriotisme de fer possible allò que al carrer és un clam. I encara més difícil és que el PSC-PSOE i el PP d'aquí tinguin el coratge i la valentia de defensar per a nosaltres el mateix que els seus defensen amb gran fermesa i contundència per al País Basc. Lamentablement ja estem acostumats a aquest doble joc polític, però sempre ens queda l'esperança que un dia tota aquesta divisió d'interessos s'acabarà. I un bon moment seria ara, per dues raons: perquè, com he dit abans, hi ha un gran consens i perquè el nostre país ha arribat a un estat de tanta penúria econòmica i financera que fa molt difícil justificar, i encara menys entendre, que els nostres polítics defensin prioritàriament altres interessos. Els números i les dades que va exposar el president Artur Mas en el debat de política general tenen una gravetat tan important que mostren fins a quin punt hem hagut d'arribar per començar a entendre la magnitud d'aquesta situació.
Reconec la valentia del president Mas a l'hora d'entomar amb fermesa la realitat i reconduir la deriva cap al desastre que anàvem. Però no entenc com va cedir en l'eliminació de l'impost de successions, per més que fos una promesa electoral. Per mi ha estat un greu error estratègic i s'ha perdut una gran oportunitat per la coherència. El segon punt del seu govern manifestament millorable és la comunicació, i molt especialment en la conselleria de Salut. Insisteixo en allò que vaig dir fa un temps: no som un país calvinista, i per tant, quan parlem d'austeritat i sacrificis, ens costa molt entendre-ho.
