Opinió

Impostos que no vols apujar, no els deixis sortir

Podem posar mol­tes eti­que­tes al dis­curs que va pro­nun­ciar el doc­tor Andreu Mas-Colell el 30 de setem­bre pas­sat en el Cer­cle d'Eco­no­mia, però no pas la seva falta de clare­dat. Penso que en aque­lles parau­les del doc­tor Mas-Colell hi ha resu­mida l'essència d'una manera de fer, hi està mani­fes­tada la tendència que veu­rem les pro­pe­res dècades en l'admi­nis­tració de la cosa pública, a Cata­lu­nya, sí, i a tot arreu. Idees a res­sal­tar:

-Es plan­teja l'accés gratuït uni­ver­sal als ser­veis públics. Es diu gratuït però es paguen impos­tos, con­tri­bu­ci­ons espe­ci­als, taxes, esta­tals, locals, muni­ci­pals, quo­tes a la Segu­re­tat Social. Penso que la lec­tura és sim­ple: la tendència de la recap­tació fis­cal va a menys perquè l'acti­vi­tat econòmica ten­deix a menys, i l'atur, a més, per la qual cosa les recap­ta­ci­ons fis­cals cau­ran.

-S'argüeix que la par­ti­ci­pació pri­vada en la pres­tació dels ser­veis que demani la població ha de ser supe­rior, però la renda mit­jana de la població ¿arri­barà a pagar el que demani per a aquests ser­veis? Penso que aquí s'hi expli­cita la car­pe­tada final a la redis­tri­bució de la renda: si els impos­tos no han de créixer -els veri­ta­ble­ment rics sem­pre tin­dran tor­tu­o­si­tats legals per no pagar- i les des­pe­ses no han d'aca­bar sent ate­ses, l'única sor­tida és que paguin qui usen ser­veis, i qui no pugui, que s'empo­breixi o els usi menys.

-Una idea: que es man­tindrà l'essen­cial. Ja, el con­cepte essen­cial és sub­jec­tiu, però això al marge: un mínim de sub­sistència sem­pre hi serà perquè no hi ha pit­jor ene­mic que qui no hi té res a per­dre. A par­tir d'aquí…

Resum del resum: paga­ment per accés a l'ús, declini de la redis­tri­bució, i cadascú el que és seu. No té gens a veure amb el que hem vist fins ara, però és que estem en una crisi sistèmica (Cata­lu­nya i tot el pla­neta) i quan això passa es pro­du­eix un canvi de model. I el model que ve és trist, pobre i limi­tat, almenys per a la majo­ria.

Acon­se­guei­xin el text. Endu­rint expres­si­ons i emprant voca­bles i ora­ci­ons més rotun­des, el meu parer és que aquest mis­satge podria haver estat pro­nun­ciat per la senyora María Dolo­res de Cos­pe­dal; i no, no es que­din en la diferència de color polític entre l'un i altra: trans­cen­dei­xin això perquè això ja no és impor­tant … si és que, al cap­da­vall, algun cop ho ha estat.

Què vaig tro­bar a fal­tar en aquest dis­curs? Doncs hi vaig tro­bar a fal­tar la referència als 18.000 mili­ons d'euros que anu­al­ment Cata­lu­nya rep de menys d'Estat espa­nyol amb relació al que a l'Estat espa­nyol aporta. ¿Que no cal ser efi­ci­ents en les des­pe­ses sense pujar els impos­tos? Doncs a què espe­ren? Aquests impos­tos que no es volen apu­jar, pagats, ja estan a compte. Ja saben: “Aigua que no has de beure deixa-la córrer.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.