“El turisme català estarà coix mentre no pugui implicar l'oferta interior”

El setembre ha estat molt bo i quan haguem tancat les dades segurament haurem d'elevar encara més aquest percentatge anual.

La distribució sobre el territori no comporta novetats: bàsicament és Barcelona i el litoral, sobretot la Costa Brava i la Costa Daurada. En canvi, es nota un cert descens a l'interior, que respon a una falta de dinamització que ara estem treballant per corregir. El potencial és brutal, tenim natura, romànic, gastronomia... però hem de donar-li un nou impuls.

Certament hem doblat els turistes russos i molts es decanten per la Costa Daurada. En part perquè els hotels són més grans i hi ha cadenes, però també perquè la destinació s'ha promocionat incidint especialment en el mercat rus. A més el binomi platja i compres a Reus funciona de meravella.

Cada cop en vénen més, però potser no tants com els que podrien venir. La raó primera és la falta de connectivitat. L'Agència Catalana de Turisme (ACT) hi té destinada una persona dedicada a la promoció, però de res no serveix que intensifiquem l'esforç si no millorem els vols directes amb l'Àsia. Per això, Turisme i Transports de la Generalitat estem treballant més junts que mai amb aquest objectiu. Aquesta és la prioritat.

Perquè de moment no és significatiu. Això no vol dir que no estiguem millorant el coneixement d'aquest i altres clients. Hem demanat a totes les nostres oficines al món que a més de promoció volem molta més intel·ligència del client. S'ha acabat allò d'anar amb tota la cartera de productes a vendre-la a tots els països. Cal adaptar-la. Per exemple, al turista alemany l'atrau molt el senderisme, però en altres nacionalitats el senderisme no desperta cap interès.

Sí, però en canvi és el que ens interessa: hem de diversificar. Totes les pomes no s'han de tenir mai en el mateix cistell.

La relació amb Turespaña és molt bona. De fet, quan vaig assumir el càrrec, una de les primeres decisions que vaig prendre va ser agafar un avió i anar a Madrid, perquè entenc que hem d'aprofitar totes les vies de promoció que tenim a l'abast. Que en un moment determinat ens presentem sota el paraigües de Turespaña no va en detriment del nostre potencial com un producte individual i singular. En el moment que no apliques criteris empresarials les coses no funcionen com cal.

S'ha signat un acord general per a la promoció que compromet a les dues parts. Fins ara s'havien fet pactes concrets, però la Generalitat no havia volgut aprofitar les sinergies amb aquest ens per promocionar Catalunya, fins al punt que som l'única comunitat amb la qual no s'havia signat aquest tipus d'acord bilateral. Però és un pacte que en aquests moments està en suspens perquè el Ministeri d'Economia ha prohibit qualsevol compromís econòmic amb les autonomies que no compleixen amb els requeriments de dèficit públic.

Encara no puc dir res. Segurament es mantindrà o podria patir alguna disminució.

A qui t'estimes més, al teu pare o a la teva mare? Tot és prioritari. Ara bé, jo tinc molt clar que a Catalunya li falta creació de producte turístic, innovador i diferent. S'ha fet inversió, s'han creat recursos turístics, però un recurs turístic no es ven sol. Tenim vies verdes, rutes temàtiques, patrimoni, però sense una estratègia. Em vénen molts alcaldes i em diuen: “Tenim això, i ara què fem?”

Sí que tenim un producte turístic: som la primera destinació receptora de turistes i no és per casualitat. Però quan tu vas al territori i veus el que tenim, t'adones que estem al 50% de les nostres possibilitats. Ara hem fet una enquesta qualitativa per saber més del perfil del nostre turista, i la principal conclusió és que veu Catalunya com una destinació de turisme familiar. Si això és així, per què només s'han acreditat municipis de turisme familiar al litoral? És que l'interior no pot tenir un municipi acreditat com a municipi de turisme familiar? Aquestes són algunes de les coses que hem de canviar.

El turista que ens visita té una edat mitjana d'entre 35 i 44 anys i el 37,5% considera encara les platges, el clima i el paisatge l'actiu fonamental de la nostra destinació. Però també ens diu que amb el sol no en té prou i reclama cada cop més cultura i gastronomia.I torno a insistir que aquesta és l'oportunitat de l'interior. Ara signarem un acord que hem fet amb la conselleria d'Agricultura per fer un treball d'anàlisi amb la intenció de posar en valor a curt termini el turisme enològic. Si nosaltres tenim nou denominacions d'origen més el cava és més que evident que tenim un potencial per fer de Catalunya una destinació de turisme al voltant del món del vi, no sé si demà serem la Toscana, però tenim un recorregut important i s'ha de posar en valor.

L'1 d'octubre ha començat a caminar el nou departament d'empreses de l'ACT que treballarà per veure com podem sumar sinergies de promoció.

El sector privat ja contribueix a l'ACT. El que no farem serà un plantejament de cap tipus de peatge a les empreses. Nosaltres estem per altres vies. Jo vinc del sector privat i no crec que haguem d'anar al sector privat a demanar favors, el camí és col·laborar per fer un producte que ens posicioni a ambdues parts i que ens beneficii per fer una acció de promoció concreta. Aquí tothom necessita tenir un retorn de la inversió que fa.

De la línia d'Institut Català de Finances (ICF) que el departament ha obert per sis milions d'euros, ja acumulem més de 200 expedients de sol·licitud de crèdit. Això em fa pensar que l'accés al crèdit encara està tancat, però també interpreto que la inquietud de reinvertir en el negoci hi és.

M'he passat cinc mesos molt concentrada en aquesta qüestió, perquè tenia molt clar que no havia de ser un llast per la meva gestió. La normativa de les agències de viatges està consensuada amb el sector i ara hem d'esperar que la llei òmnibus s'aprovi, fins aleshores nosaltres no podem moure fitxa. També hi havia la normativa d'habitatges d'ús turístic que, malgrat que estava aprovada, s'havia fet amb la disconformitat del sector. També portem la modificació dels habitatges d'ús turístic a la llei òmnibus. Bàsicament el que fem és treure-la de la normativa d'habitatges i portar-la a la jurisdicció turística i, a tots els efectes, tindran la consideració d'una empresa del sector.

Amb la directiva de liberalització dels serveis, la llicència desapareix i se substitueix per una comunicació com alternativa, com ara els hotels, les agències i altres activitats. Això vol dir que es podran instal·lar on vulguin? No, perquè dependrà del mapa d'usos del territori que aproven els ajuntaments.

Acabem ara la categorització de les cases rurals per espigues i comencem a treballar la categorització dels habitatges d'ús turístic mitjançant claus. No només ens interessa conèixer l'oferta que hi ha, també volem incidir en la qualitat i els processos de categorització, que són un esforç de l'empresari per arribar a uns nivells de qualitat concrets. També començarem un procés de qualitat en agències de viatges per donar garanties als usuaris.

En normativa estaran els deures fets, tot i que ens agradaria fer un compendi de tota la regulació turística dins del codi civil català. Amb aquest mateix afany de facilitar les coses, ara estem fent un mapa que dirà a qualsevol inversor de dins o de fora què ha de fer per obrir un hotel o qualsevol altre establiment, què és necessari fer i de quina manera simplifiquem les inspeccions.

En aquests moments no, però hi estem treballant. Hem de veure com són capaços d'atreure inversió estrangera. Tenim molts recursos i una oferta molt atractiva.

Fa divuit anys que sóc al sector i hi ha dues coses que sempre m'han cridat poderosament l'atenció. Primer, com pot ser que la primera comunitat receptora de turisme no tingui operadors potents: per què hem de dependre d'operadors turístics estrangers que ens col·loquin la gent? I segon, ens falta inversió estrangera: quantes cadenes internacionals tenim al nostre litoral català?

Ens afecta en el sentit que nosaltres no hem de menysprear mai una possible inversió de cadenes internacionals potents. Perquè les cadenes internacionals ajuden a situar el territori en el mapa mundial. No hi ha dubte que qui va posar Barcelona en el mapa van ser els Jocs Olímpics, però abans ja va venir l'hotel Arts, de la cadena Ritz Carlton, i en certa manera va obrir la porta.

Té moltes possibilitats i hem de ser hàbils per poder fer-ho, però aquí també hi ha una aposta per part dels municipis. Nosaltres podem liderar projectes, però els municipis han d'avaluar si volen tenir inversió estrangera.