El Business Game de la burocràcia
Ara que estem en transició entre dues legislatures, voldria proposar als partits que participin en un joc: es tracta que cada partit designi un equip de tres persones per jugar a muntar una petita empresa. L'activitat del negoci, posem per cas, una empresa d'imprimir samarretes. Un cop presentats els participants, cada mes els enviaríem nous reptes i puntuaríem cada equip si els aconsegueix realitzar sense incomplir cap norma.
Mes 0: Constituïu l'empresa. Calen uns estatuts, designar un administrador, triar un nom original, que no infringeixi cap altre nom ni marca registrats, fer una aportació de capital (mínim 3.100 euros) i anar al notari a constituir la societat. Després cal esperar la inscripció al Registre Mercantil de la societat per començar a operar: un mínim de quatre setmanes, però pot trigar fins a vuit setmanes. Abans d'això, la nova societat no pot pagar ni emetre factures.
Mes 1: Es presenta la gran oportunitat de contractar un dissenyador italià amb molta experiència, que vol fixar la seva residència en una ciutat costanera catalana. El repte no és trivial perquè inclou una contractació laboral (quina modalitat de contracte?), la inscripció a la Seguretat Social, la contractació d'una mútua laboral i, a més, hi ha el fet que el candidat en qüestió és estranger. Comunitari, d'acord, però estranger al cap i a la fi. I malgrat que existeix la lliure circulació de ciutadans europeus, no podem contractar el nostre candidat automàticament: ha de tenir un NIE i declarar a Hisenda la seva residència fiscal a Espanya per poder-li pagar la nòmina aquí. A més, cal assegurar-se que el nou empleat compleix la legislació, perquè sinó qui podria rebre la sanció seria l'empresa. Mes 2: Imagineu que el negoci funciona bé i necessita trobar un local més gran. Cal llogar-lo i heu de canviar el domicili social de l'empresa. A banda de trobar el local adient, que tingui els permisos per desenvolupar l'activitat econòmica desitjada, el tràmit no és complicat: simplement ha de tornar al notari i al Registre, i pagar. Mes 3: Demaneu un certificat digital per fer la declaració d'impostos per internet. Cal anar a l'oficina de l'Agència Tributària i acreditar que teniu la signatura legal de l'empresa. Però per si de cas l'emprenedor no és del tot sincer, cal que porti un certificat del Registre Mercantil (un altra taxa): no val l'escriptura per la qual heu pagat al Notari, amb el segell del mateix Registre, que també heu pagat prèviament. Mes 4: La internacionalització és la tasca pendent de les empreses catalanes. Una forma d'entrar en un nou mercat, com ara per exemple Estats Units, podria ser contractar una consultora americana que us proporcioni experiència i contactes en aquest país. És una bona idea, però cal demanar a l'empresa americana un certificat conforme paga els impostos al seu país, ja que en cas contrari, Hisenda ens pot demanar que paguem el 25% de les factures al proveïdor. Expliqueu-ho en anglès al proveïdor i observeu el seu desconcert quan li dieu que per cobrar els seus serveis us ha de presentar el certificat.
I, finalment, escriviu la vostra experiència i poseu-hi un títol, com ara: “De què parlem quan parlem de burocràcia”.