El poble ha parlat
Les eleccions de diumenge passat van ser una oportunitat perquè tothom pogués parlar: els compromesos, els desentesos, els decebuts, els indignats,... tots van tenir l'oportunitat de dir-hi la seva democràticament anant a votar, i els resultats van ser prou clars. Una gran desfeta socialista i una majoria absoluta del PP. Eren uns resultats esperats, per no dir cantats. Feia molts de mesos que totes les enquestes pronosticaven això; per tant, cap sorpresa. Potser, per alguns, l'única sorpresa ha estat en la magnitud de la desfeta socialista. Però era d'esperar una cosa així. Qui ha portat a la ruïna el seu país, també és normal que hi porti el seu partit. I això ens demostra que les frivolitats en política les paguem molt cares. Tenen un cost altíssim, que en aquest cas pagarem durant anys.
I una vegada ha parlat la democràcia, el més normal seria que parlés el guanyador, i que ens digués quins són els seus propòsits i quines seran les polítiques que aplicarà. Necessitat encara més imperiosa si partim d'una campanya en la qual Mariano Rajoy ha callat els seus plans de futur. Diuen que el primer que va fer va ser trucar a Angela Merkel per dir-li quins serien els seus compromisos, però comencem malament si no s'és clar amb qui t'ha votat i amb qui no ho ha fet, però també l'afectaran les seves polítiques. Massa tacticisme partidista. No tenim el país per frivolitzar massa, i calen més que mai claredat i estratègies de futur diàfanes. I aquest silenci és massa clamorós i costós per a tot el país.
De fet, suposo que la gran majoria de la gent intueix cap on poden anar les polítiques de reformes: reforma laboral i reforma fiscal. Zapatero no va voler afrontar aquestes reformes imprescindibles per una excessiva irresponsabilitat, però les dues reformes són imprescindibles i sospito que fins i tot ara seran exigides amb més contundència per la UE.
Diuen que Mariano Rajoy és una persona de presa de decisions lenta. Que té un tempo especialment llarg a l'hora de fer qualsevol moviment, i fins i tot diuen que aquesta manera de ser és la que li ha servit per aconseguir l'autoritat i l'autoritas del seu partit. Potser és cert, però una cosa és el partit i l'altra un país, i un país que és permanentment analitzat pel focus poc comprensiu dels mercats i de les agències de qualificació. De moment ja hem vist que els resultats de les eleccions, tot i ser ben contundents a favor d'un canvi, no han fet reaccionar els mercats positivament. I és que, més que la persona, volen polítiques, estratègies i fortalesa per fer realitat les reformes. I aquesta apagada informativa de Rajoy no ajuda a esvair aquesta boira tan espessa sobre el nostre futur, que ja fa molt de temps que tenim i que impedeix que veiem clarament l'horitzó.
Que no esperi ningú els famosos cent dies de gràcia, ni els mercats ni la UE ni molts sectors de casa nostra estan disposats a respectar aquesta tradició. Però també és cert que, si es parla clar i amb credibilitat, el país respon. El poble ja ha parlat, ara falta que ho faci el guanyador.
