editorial
Aprendre en comú a ser empresaris
L'ús compartit d'un espai de professionals independents que en el treball en comunitat troben unes oportunitats que no aconsegueixen estant tots tancats a casa (coworking) ja es comença a practicar a Catalunya i hi ha elements per pensar que creixerà ràpidament. No pas perquè els emprenedors s'afegeixin entusiàsticament a una filosofia nova de vida empresarial teoritzada des dels Estats Units, sinó que ho fan empesos per les circumstàncies. La teorització d'aquest concepte nou és que la complexitat d'algunes activitats i la velocitat amb què les necessitats dels clients canvien fan que sigui impossible que un professional s'ho pugui fer tot ell mateix i s'ha de treballar en equip, però això ja passava amb molts despatxos interdisciplinaris. El factor que impulsa a treballar d'aquesta manera és la necessitat, però no la d'adaptar-se a canvis tecnològics o de demanda sinó la d'espavilar-se com a empresari, i no per vocació sinó perquè l'empresa on ja havies de treballar coordinat amb professionals d'altres disciplines t'ha acomiadat. No és estrany que el col·lectiu dels arquitectes sigui dels que és més partidari d'aquest model a Catalunya.
El coworking és molt més que compartir una oficina per tenir unes despeses més baixes, però aquest estalvi és la motivació principal dels que són partidaris de tenir una taula en un espai comú quan es veuen obligats a engegar un negoci. Molts en fan sense saber què és, i si la relació amb els veïns de taula va bé poden arribar a descobrir els avantatges de compartir coneixements i fer negocis entre ells. Els centres que estan sorgint a Catalunya tenen prou feina, ara per ara, a ajudar els empresaris nous per força a introduir-se en un món nou.
El camp necessita seccions de crèdit
La fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea, a les Terres de l'Ebre, ha bloquejat cap a 6 milions d'euros, amb una repercussió directa a 3.000 afectats, la major part de la població catalana que viu bàsicament dels productes del camp. Després de l'ensurt va venir la calma quan el Departament d'Economia i Coneixement va tranquil·litzar el consell de la cooperativa. Així doncs, sembla que el cava i els torrons podran formar part dels àpats dels habitats de l'Aldea. Segurament ha estat un ensurt per culpa d'invertir en alguns projectes sense preveure el temps del retorn d'aquesta injecció. És de suposar que la gestió podia haver estat més fina, però el risc sempre hi és.
Cal dir, però, que una mosca no fa estiu. Les més de 100 cooperatives amb secció de crèdit que hi ha a Catalunya, que aglutinen dipòsits d'un import superior al 678 milions d'euros, són més necessàries que mai per als productors del món agrari i ramader. Les seccions de crèdit destinen un terç d'aquests dipòsits a inversió creditícia per finançar projectes de la cooperativa o dels seus socis, els dos terços restants es destinen a actius financers (deute públic i imposicions bancàries). En un moment que les entitats financeres han posat el fre en la concessió de crèdits, cal potenciar més que mai les seccions de crèdit de les cooperatives. Segons fonts de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, els bancs i caixes han reduït el crèdit en el sector un 11,2% l'últim any. A més a més, un 60% d'aquestes seccions estan localitzades en poblacions de menys de 2.000 habitants, on hi ha poques oficines bancàries.