Crisi econòmica i desigualtat

Fa un parell de setmanes que vaig tenir l'oportunitat de participar en unes jornades organitzades pel Grup d'Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades tenien com a principal objectiu analitzar la relació entre creixement econòmic i desigualtat a escala regional. A partir de les intervencions de diversos experts, tant des d'una perspectiva acadèmica com a partir de l'experiència acumulada en càrrecs de responsabilitat en organitzacions internacionals, es va posar de manifest que la crisi econòmica actual està tenint un efecte molt negatiu sobre la cohesió econòmica i social als països, com l'Estat espanyol en què a més d'haver-s'hi produït un important augment dels nivells d'atur també s'hi apliquen polítiques de consolidació fiscal que, d'alguna manera, limiten els nivells de protecció social dels segments de població més afectats per la situació provocada.

En aquest context, també m'agradaria destacar que en el cas espanyol hi ha un tercer factor que també juga en contra nostre i que crec que s'ha de tenir en compte amb vista al futur: durant l'última etapa d'expansió econòmica, no vam ser capaços d'aprofitar el cercle viciós en què ens movíem per tal de reduir de manera generalitzada els nivells de desigualtat al nostre país.

Una primera dificultat a l'hora d'analitzar els nivells de desigualtat econòmica que hi ha en una societat consisteix, precisament, en com mesurar aquesta desigualtat. Sovint, els economistes utilitzem com a principal mesura per analitzar les diferències entre països o regions el producte interior brut (PIB) per habitant. Si bé és cert que aquesta magnitud està relacionada amb el nivell de riquesa d'aquella economia, el que s'està comptabilitzant és la capacitat productiva de l'economia, és a dir, la seva capacitat per generar valor afegit tenint en compte la seva població.

Al gràfic superior s'ens mostra la relació entre el creixement experimentat per les comunitats autònomes espanyoles, mesurat com a variació en el PIB per habitant entre el 2000 i el 2005, i el nivell de PIB per habitant l'any 2000. Tal com es pot observar al gràfic, hi ha una clara relació negativa entre totes dues variables cosa que ens indica que les regions amb menys nivell de PIB per habitant són aquelles que han crescut més en aquest període i que, per tant, les diferències entre aquestes s'han reduït. Aquest resultat es coneix com ß-convergència i podríem interpretar-lo com a sinònim que els nivells de desigualtat s'han reduït, però aquesta no és la interpretació correcta ja que el PIB per habitant no és la millor manera de mesurar la desigualtat econòmica entre individus.

Les mesures més utilitzades pels economistes per analitzar els nivells de desigualtat són els índexs de concentració. D'entre aquests índex, un dels més coneguts i utilitzats és l'índex de Gini. Aquest índex pren un valor igual a zero quan una determinada magnitud es reparteix de manera idèntica entre tots els individus analitzats i, en canvi, pren un valor proper a 1 quan hi ha una desigualtat màxima (en el límit, 1 únic individu acumula el 100% de la variable analitzada). Per calcular aquest índex, es requereix, doncs, informació relativa a individus o a llars de la variable que es pretengui analitzar. També hi ha un cert debat sobre quina variable és la que captura millor l'existència de diferències en el benestar dels individus: de manera molt sintètica, el nivell d'ingressos o el nivell de consum. El gràfic inferior analitza la relació que hi ha entre el nivell de desigualtat de l'any 2000 i la variació d'aquesta desigualtat entre el 2000 i el 2005 a les comunitats autònomes espanyoles.

La desigualtat s'ha mesurat a partir de l'índex de Gini calculat amb dades relatives a la despesa monetària en consum realitzada per les llars de les diverses comunitats autònomes espanyoles. Tal com es pot observar en el gràfic, i de manera semblant al resultat pel PIB per habitant, la relació analitzada té un pendent negatiu la qual cosa indica que les regions on s'ha reduït més la desigualtat eren aquelles en què hi havia els nivells més alts de desigualtat. Ara bé, a diferència del que passava amb el PIB, hi ha un grup important de regions en què la desigualtat ha augmentat tot i la favorable conjuntura econòmica. Aquestes regions són força heterogènies i inclouen comunitats autònomes tan diferents com Catalunya, Madrid o les dues Castelles i Extremadura.

És important que prenguem consciència d'aquesta situació i, de fet, si analitzem els nivells de desigualtat a l'Estat espanyol en els últims 30 anys ens sorprendrà veure que, tot i l'important augment que s'ha produït en les polítiques de protecció social, la desigualtat ha augmentat substancialment en lloc de reduir-se i, si no vigilem, en com retallem els nivells de despesa pública, la fractura social un cop se surti de la crisi pot ser tan alta que després serà impossible recuperar els nostres nivells de creixement potencial.