Més deute per pagar l'extra

La gestió del govern d'Artur Mas dels problemes de tresoreria –derivats en bona part per l'incompliment de l'Estat de la transferència de 759 milions d'euros derivats de l'Estatut- no passarà a la història com un exemple a seguir en els manuals de política. L'advertència primer que només es pagaria el 80% de la paga extra als treballadors públics fins que no es rebessin els diners de Madrid, seguida d'un “error” imperdonable en descomptar tot l'IRPF d'una paga no rebuda, ha acabat ara amb la signatura d'un crèdit per poder tancar l'any amb els deutes saldats. Si més no, amb els treballadors públics, perquè dels proveïdors ningú en parla, i això que si se sumen els treballadors d'aquestes empreses potser són més dels 230.000 que reben sou públic.

En fi, que in extremis i amb la necessitat de calmar els ànims després d'una gestió desastrosa, el govern ha signat un crèdit amb el Banc Sabadell de 150 milions d'euros a un interès que no superarà el 6%, segons assegura el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Aquest oxigen aportat per l'entitat catalana no permetrà, però, que el govern de Mas -que tot just acaba de complir el seu primer aniversari al poder- es prengui el raïm amb tranquil·litat, perquè els problemes de tresoreria es mantenen. Així que Mas- Colell haurà de continuar visitant les oficines de bancs i caixes a la recerca de més capital i potser estarà preparant ja una pròxima emissió de bons a particulars perquè els mercats encara estan tancats. I així el deute no fa més que pujar, i el que és pitjor, no ho fa perquè s'assumeixin inversions que ens permetin superar abans la crisi, sinó que tots aquests diners aniran a pagar factures o a refinançar el deute que venç.

I mentrestant, l'executiu català mira de guanyar-se algun aliat per aprovar els comptes del 2012. L'aprovació aquesta setmana de la llei de consultes -amb el pacte fiscal de rerefons- aproxima posicions amb Esquerra, però l'executiu de Mas també ha tingut un gest cap al PPC amb el tancament de l'ambaixada a l'Argentina.

També tindran problemes per quadrar els números a La Moncloa. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja va advertir que el model a seguir serien les retallades catalanes, i encara més amb l'avís de nova recessió fet pel ministre d'Economia, Luis de Guindos.Quan encara falta concretar les primeres mesures que han de sortir del Consell de Ministres de divendres, de moment el que ja s'ha avançat és que es congelarà el salari mínim per primer cop des del 1966.

Ara bé, el que segur s'haurà de tancar abans és la reforma laboral. Rajoy va donar de marge fins després de Reis perquè patronal i sindicats arribessin a un acord, però de moment sembla que l'únic punt en què hi ha consens és a concentrar part dels festius en dilluns. Potser és que ni a la CEOE ni a CCOO i UGT els compensa internament desenrocar posicions, però estaria bé que per una vegada es mostressin, uns i altres, a l'altura de les circumstàncies i evitessin que la reforma s'aprovi a cop de decret.

Els problemes a la família reial espanyola són més de tribunals -la imputació d'Iñaki Urdangarin ja és una realitat- que no pas de tresoreria. La publicació de com es distribueix el pressupost reial -bé, sense gaires detalls- no hauria de ser un gest a aplaudir, sinó un exercici de normalitat en democràcia. Per cert, és acceptable que el president del govern espanyol cobri tres vegades menys que Sa Majestat? I per preguntes que generen perplexitat, com pot ser que Espanya sigui l'únic gran estat europeu on ha crescut l'ocupació pública entre 2008 i 2011? Ni més ni menys que un 12,3% segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.

En el pla empresarial, les males notícies a Panrico, on treballadors i empresa han trencat negociacions a pesar del risc de tancament de la planta de Santa Perpètua de Mogoda, contras-ten amb la compra de la peruana Josfel Iluminación per la firma catalana Luxiona o la incorporació d'un nou hotel a la cadena Serhs a la ciutat brasilera de São Paulo.