Any nou, pactes nous?
El debat i l'eventual aprovació dels pressupostos ens oferiran la primera oportunitat per copsar l'existència d'un nou marc d'acords i pactes en la política catalana un cop els dos partits més malmesos pels tripartits, ERC i PSC, han iniciat una nova etapa política.
La renovació del principal partit de l'oposició, el PSC, ha estat descrita com a “light” per aquells que l'han analitzat més enllà del canvi en la cúpula. De fet, haurem d'estar preparats per veure com aviat alguns dels noms que han guiat el rumb del partit tornen –per la porta de darrere– a la nova executiva gràcies a ocupar càrrecs rellevants a Madrid.
En qualsevol cas, la nova etapa necessita gestos que retornin el partit a la centralitat i que rectifiquin l'estratègia poc fructífera de deixar el govern en mans del PP. Què millor que un acord en els pressupostos –encara que sigui parcial– per escenificar aquesta nova etapa? Sobretot quan altres qüestions com la del concert semblen difícils avui dia per a un partit que ha votat un 80% en contra de la desvinculació parlamentària amb el PSOE al Congrés. Si no volen tenir veu pròpia, voldran el concert? Difícil.
Només la necessitat de sintonitzar amb la majoria de ciutadans de Catalunya que hi donen suport –també els seus votants– pot pesar en aquesta decisió.
Per altra banda, ERC sembla decidida a competir amb el PP per esdevenir el soci principal de CiU. No a qualsevol preu, és evident. Oportunitats i arguments hi haurà en la negociació dels pressupostos per mostrar als seus electors més contraris a les retallades avenços en la protecció dels col·lectius més vulnerables i àmbits de govern singulars com ara l'educació i la sanitat.
CiU s'hi posarà bé, perquè el lligam amb el PP l'incomoda i és incompatible amb la seva política a mitjà i a llarg termini. La marginalitat electoral en què ha quedat ERC en el darrer cicle electoral l'obliga a jugar fort i a canviar d'estratègia. La debilitat del PSC li ofereix un terreny propici per a créixer per l'esquerra.
A més, treure el govern de Catalunya de les mans del PP és per si mateix un èxit polític per als republicans que poden acompanyar la transició nacional del president Artur Mas en les consultes sobre el concert. Si CiU fracassa en la seva transició nacional o decep l'eix més sobiranista, molts seran els votants que retornaran a ERC. Si això succeeix, Esquerra Republicana de Catalunya estarà preparada per recollir els fruits. Si no, s'apuntarà l'èxit assolit en clau de país.
El nou any ens portarà com a primer gran debat el d'uns pressupostos que oferiran pocs arguments per a sumar-s'hi, atesa la seva austeritat, sense oblidar la crítica situació de la tresoreria de la Generalitat i l'error comès pel Departament d'Economia i Coneixement amb les nòmines i pagues extres de Nadal als funcionaris.
Si en aquest marc tan advers floreixen nous acords, aleshores podrem confirmar que el nou any ens haurà portat també nous pactes i una nova etapa política a Catalunya de durada encara desconeguda.
