DE MEMÒRIA
Empreses catalanes a Nova York
Alguns dels episodis de la història dels empresaris catalans han tingut com a escenari els carrers de Nova York. La visió que circula de la vida dels catalans novaiorquesos és deutora de les pàgines d'aquella sensacional revista publicada a la ciutat titulada La Llumanera de Nova York. Va sortir entre 1874 i 1881, i, a hores d'ara, és accessible no únicament per l'edició facsímil, sinó també per l'edició digital.
Els editors de La Llumanera tenien la seva pròpia visió dels fets. D'entrada, per exemple, per bé que tenien una bona connexió amb Cuba, no s'hi troben notícies de l'època novaiorquesa –ni dels anys a Cuba- de Josep Xifré Casas (1777-1852).
La fortuna de Xifré es basà, inicialment, en la producció, a l'Havana, de pells adobades i cuirs secs, procedents de bestiar cubà, però, també, de la importació de pells sense adobar de Veneçuela-Colòmbia i Argentina-Uruguai. Una part important de la producció era exportada per Xifré des de l'Havana a Nova Orleans, Nova York, Liverpool, Londres, Cadis i Barcelona. El 1823, Xifré, casat des de 1818, amb Judith Dowing, filla d'un soci seu nord-americà, passà a viure al n. 343, Greenwich Street de Nova York. Una ciutat que, aleshores, no arribava als 200.000 habitants, i que formava part d'un estat federal que feia només un xic més de 50 anys que era independent. A Nova York, Xifré, a més de fabricant i comercialitzador de pells adobades, esdevingué constructor (a Henry St., Market St., Broadway St.) i banquer (amb The Second Bank of the US i Mechanies Bank). El 1830, quan tornà a Europa, ja era molt ric.
Seguint el vessant constructor de Xifré, cal recordar les activitats de Joan Comerma i de Rafael Guastavino. De Comerma, en sabem la construcció de la Central Station de Nova York, i de la Penn Central de Filadèlfia. En canvi, de Guastavino, i gràcies, inicialment, al professor Georges Collins, sabem que construí, només a Manhattan, voltes catalanes a 200 noves edificacions. El secret de la catalan vault era que permetia construir espais públics coberts sense perill d'incendi. El secret de Nova York era que creixia molt i necessitava grans espais. Tal com s'ha dit amb Guastavino, “the Old World builts the New”. La Guastavino Fireproof Construction Co. durà fins 1962. Les seves més de 1000 voltes, construïdes a Catalunya, Estats Units, Canadà, Mèxic i Índia, encara hi són, i encara funcionen.
El vessant importador-fabricant-exportador de Xifré seria continuat als Estats Units per altres catalans. Els casos més notoris serien el de Ramon Esteve, d'Igualada, que participà, des de 1889, en el comerç internacional del cotó (i, més tard, cafè i soia). La seva base seria, primer, Savannah, Nova Orleans, i Nova York, i més tard, Dallas . I els de surers com Pere Codina o August Daussà (o, més tard, Jaume Garriga), amb base a Chicago, però, sempre, amb una oficina a Nova York. Després del 1900, l'empresa Miquel Vincke & Meyer de Palafrugell, creà la Cork Import Co. a Nova York. Artur Cuyàs i Armengol, el director de La Llumanera, és un cas (freqüent, sortosament) de petit/mitjà empresari imaginatiu i versàtil, i amb una certa vocació política. Una de les activitats, l'edició d'un diccionari llibre, utilíssim i venudíssim: el Diccionario inglés-español / Spanish-English dictionary (1876).
Un diccionari molt reeditat (amb ampliacions i revisions, of course) que és conegut arreu com el ‘Cuyàs'. Es diu que una part del seu èxit fou deguda al fet que era el primer diccionari que introduïa, a cada veu i entre parèntesi, una transcripció escrita de la forma oral: table (‘téibol') o window (‘uíndou') . L'orella dels catalans per captar els diferents sons vocàlics devia ajudar.
A la costa est, amb connexió directa amb Nova York, s'instal·laren les versions nord-americanes de tres grups empresarials catalans multinacionals: Hispano-Suïssa, Casablanca i Danone. L'empresa automobilística, i de motors d'aviació, dels Mateu i els Seix, creada el 1904, amb fàbrica a Barcelona, féu el salt a Bois-Colombes, i, després, a països industrials, com Estats Units. S'instal·là a New Brunswick. Després de Manchester, els Casablanca sabadellencs, fabricants de maquinària tèxtil, van crear, a North Carolina, l'American Casablancas Co. Aquests catalans americans han seguit tenint èxit –molt- en altres camps.
Després de París, Daniel Carasso va crear, el 1943, a Nova York, l'empresa Dannon Molk Products. El iogurt català de 1919 arribava als Estats Units.
Editors
Després de Cuyàs, altres catalans a Nova York esdevingueren editors més lligats, sovint, a la política i al sindicalisme que als negocis. Les empreses editores van néixer per iniciativa de gent que havia tingut una gran participació en la vida pública. Foren: MD Publications Inc, dirigida per Fèlix Martí; American Literary Agency, de Joaquim Maurín, més les diverses iniciatives de Jaume Miravitlles: Spanish Information, Hablemos, o Dali News.
