Un model innovador que reduirà la despesa i modernitzarà l'administració
El nou model de contractació pública de serveis TIC de la Generalitat es basa en la modalitat del diàleg competitiu, que implica activament les empreses del sector en la definició de les millors solucions i facilitarà l'eficiència propiciant un estalvi de 200 milions d'euros anuals
La Generalitat de Catalunya va presentar el mes d'octubre passat el seu nou model de contractació pública de serveis TIC, que respon a l'objectiu marcat al pla de govern 2011-2014 que determina que el desenvolupament de la societat digital a Catalunya és transversal dins del govern, en tots els seus àmbits, i també fora, en la relació amb la ciutadania, les empreses i les administracions.
Per complir aquest objectiu, el govern de la Generalitat ha optat per la creació d'un model de governança transversal i coherent per a les TIC de la Generalitat que generi estalvi, eficiència, transformació i innovació, que impulsi un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania i que incrementi la transparència i la igualtat d'oportunitats. En definitiva, un model que ha de donar una doble resposta a la necessitat d'aprimament, austeritat i agilitat de l'administració catalana (com a motor de transformació cap a una administració més àgil i eficient i com a element reductor de l'important cost que representen actualment les TIC per a l'administració catalana), però que també ha de permetre afrontar amb garanties els grans reptes del país en un context econòmic desfavorable.
Conscient de la importància, i més en un moment com l'actual, de la col·laboració del sector públic amb el privat, i també de la necessitat de comptar amb la complicitat, el talent i el coneixement del sector en la cerca de les millors solucions per assolir aquests ambiciosos objectius, el govern de la Generalitat ha volgut impulsar la implicació directa de les empreses del sector TIC en el nou model de contractació.
Per aquest motiu, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), ens encarregat de la contractació centralitzada, la gestió i el subministrament de solucions TIC de tota la Generalitat, ha plantejat un model de contractació dels serveis TIC el procediment de licitació del qual és el del diàleg competitiu.
Concretament, s'han obert quatre diàlegs o licitacions competitives corresponents a quatre grans àrees o blocs de serveis TIC, en cadascun dels quals hi participaran entre 8 i 12 empreses: connectivitat i telecomunicacions; aplicacions; infraestructura de processament de dades (CPDs) i equipament per al lloc de treball i suport a l'usuari. Amb aquest nou model de contractació pública, la inversió en TIC de la Generalitat de Catalunya continuarà suposant més de 400 milions d'euros anuals per a les empreses del sector TIC.
Ateses les dimensions d'alguns dels contractes objecte d'aquestes licitacions, i per tal de facilitar-ne l'accés a les petites i mitjanes empreses, que suposen el gruix del sector TIC català, la Generalitat ha dut a terme una acurada tasca de sensibilització adreçada a les pimes sobre la necessitat i conveniència de l'agregació d'empreses que ha donat un bon resultat, ja que de les 49 empreses que han presentat formalment la seva sol·licitud per entrar en aquests diàlegs, 32 són unions temporals d'empreses (UTE).
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya veu aquest nou model de contractació com una gran oportunitat per al teixit empresarial TIC català, ja que de les unions temporals d'empreses que s'hagin creat per participar en aquest procés poden sorgir-ne cooperacions i complicitats que li donaran la musculatura necessària per, en el futur, competir amb més força a l'exterior. Cal tenir en compte que, tot i ser un dels que ja han superat els pitjors moments de la crisi, el sector TIC català està format bàsicament per pimes, que tenen el repte d'enfortir-se per poder internacionalitzar-se.
Què és el diàleg competitiu?
Aquest model permetrà al govern valer-se del ‘know-how' de les empreses del sector
El diàleg competitiu és un procediment especial de selecció del contractista, que s'utilitza quan es tracta de contractes que tenen un objecte complex. I es considera que l'objecte del contracte és complex quan l'òrgan de contractació no està objectivament capacitat per definir els mitjans tècnics aptes per satisfer les seves necessitats o objectius, o per determinar la cobertura jurídica o financera del seu projecte.
En aquest cas, l'òrgan de contractació convoca un procediment de diàleg competitiu i dóna a conèixer quines són les seves necessitats i requisits. En la convocatòria, mitjançant el corresponent anunci, identifica els criteris objectius que utilitzarà per adjudicar el contracte. En vista de les sol·licituds dels interessats que hagin manifestat el seu interès per concórrer-hi, l'administració convida les empreses que participaran en la fase de diàleg, que hauran de ser com a mínim tres.
En la fase de diàleg es poden debatre tots els aspectes del contracte per determinar i definir els mitjans adequats per satisfer les necessitats públiques. En aquesta fase s'ha d'atorgar el mateix tracte a tots els licitadors. Després de comparar les solucions proposades, l'òrgan de contractació prosseguirà el diàleg fins que es trobi en condicions de determinar la solució o solucions que puguin respondre a les seves necessitats. Després de declarar tancat el diàleg, l'òrgan de contractació convidarà els licitadors a presentar la seva oferta final i seguidament adjudicarà el contracte.
Connectivitat i telecomunicacions. Dels quatre diàlegs plantejats, el corresponent a l'aprovisionament de connectivitat i telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya integra tres grans àmbits: les infraestructures de connectivitat, els serveis de telecomunicacions i la radiodifusió. Pel que fa al primer àmbit, la solució de connectivitat haurà de preveure una oferta al mercat majorista sobre la xarxa d'alta capacitat per a totes les seus de la Generalitat, municipis i serveis públics estratègics, amb preus acordats, i, per tant, requereix un pla d'inversió privat. Quant als serveis de telecomunicacions (telefonia fixa, mòbil, dades...), el primer objectiu és una reducció important de costos lligada a una millora de les prestacions. Finalment, el diàleg inclou també la difusió dels canals de TDT i les emissores de FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la gestió dels serveis de radiodifusió i de les noves infraestructures existents o planificades per la Generalitat.
Aplicacions. L'objectiu principal del diàleg competitiu corresponent a l'aprovisionament i manteniment d'aplicacions de la Generalitat de Catalunya és assolir un model racional que respongui a les prioritats funcionals dels departaments, entitats i organismes de la Generalitat. I aquest model implica la millora en els processos de construcció i manteniment, en la governança (mitjançant la racionalització de la demanda, la reducció de la cartera d'aplicacions a través de la consolidació i la reusabilitat, l'estandardització de hardware, software i plataformes de desenvolupament i la modernització d'aplicacions) i un canvi en les polítiques de compra d'actius i renovació.
Llocs de treball i suport a l'usuari. En el cas del diàleg per l'aprovisionament de llocs de treball i suport a l'usuari, les línies mestres que s'entreveuen com a objectius i alhora mesures de racionalització i foment de la competència suposen la compra innovadora, l'homogeneïtzació per perfils i la virtualització del lloc de treball, d'una banda, i de l'altra, la creació d'un servei transversal d'atenció a l'usuari i una territorialització del suport.
Infraestructura de processament de dades. Amb els mateixos objectius de racionalització i reducció de despesa, el diàleg competitiu per l'aprovisionament d'infraestructura de processament de dades pretén la consolidació de data centers o CPD per aconseguir economies d'escala, estalviar en l'operació i normalitzar les plataformes. També, altres objectes d'aquest diàleg són simplificar l'administració dels servidors mitjançant la reducció de la diversitat tecnològica i fomentar l'eficiència energètica.
Un model anglosaxó
El nou model centralitzat i transversal de la Generalitat, amb el qual aquesta preveu rebaixar 200 milions d'euros anuals la seva despesa en TIC, es basa en l'aplicació de les mateixes palanques d'optimització utilitzades amb èxit tant per grans corporacions com per altres governs d'arreu del món.
Així, aquest model és pioner a l'Estat però està avalat per l'experiència prèvia a països com ara els EUA o el Regne Unit, on la concentració de la contractació ha donat com a resultat una notable reducció de la despesa en TIC i una millora de les eficiències. En aquest sentit, el govern dels EUA està duent a terme la Federal Data Center Consolidations Initiative (FDCCI), mitjançant la qual aconseguirà consolidar prop de 1.000 centres de processament de dades.
Per la seva banda, el govern del Regne Unit ha definit la Government ICT Strategy com a resposta al programa de millora d'eficiència operativa, les principals línies estratègiques de la qual són la racionalització de centres de dades per reduir costos, la simplificació i estandardització del disseny dels llocs de treball a partir de models comuns per millorar la interoperabilitat i oferir un major rendiment a preu més baix i el lliurament sostenible i més eficient de les TIC a un preu inferior.
Des de la seva presentació pública al sector i la societat en general, aquest model ha despertat l'interès de governs d'altres comunitats, com ara el de Canàries, que ja s'han adreçat a la Generalitat per obtenir més informació del que consideren un model idoni per a un moment com l'actual, ja que genera transformació i modernització alhora que permet eficiència i estalvi.
Evitar duplicitats
La despesa en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat de Catalunya ha anat augmentat en els darrers anys fins als 558 milions d'euros de pressupost de l'any 2011, un creixement que no ha anat acompanyat d'una millora de les eficiències sinó més aviat al contrari.
Existeix, doncs, un ampli marge de millora, que implica necessàriament eliminar situacions d'obsolescència tecnològica, reduir la complexitat i duplicitat de sistemes d'informació i dades, la infrautilització dels recursos, el consum energètic i els temps de resposta, entre d'altres, i incrementar els nivells de serveis i el compliment amb la legislació i les normatives.
Actualment, la Generalitat té aproximadament 200.000 llocs de treball (espais físics), repartits entre 5.300 seus i edificis, i disposa de 26 serveis d'atenció a l'usuari (SAU). Pel que fa al programari i aplicacions, l'administració catalana treballa amb prop de 1.800 aplicacions i en 475 projectes. Una altra dada que evidencia la complexitat i sobredimensió de les TIC a la Generalitat de Catalunya són els 40 data centers (CPD) i les 71 sales tècniques de què disposa com a infraestructura de processament de dades.
Finalment, pel que fa als volums de connectivitat i serveis de telecomunicacions, la Generalitat disposa de 5.500 línies xDSL (banda ampla) i 1.000 connexions de fibra òptica (d'alta capacitat). Té 3Gbps de connectivitat a internet, utilitza 84 milions de minuts de veu anuals i disposa de 220 equipaments (antenes) de TDT i FM.