Sense pressupostos no hi ha govern
El primer que ha de ser un governant quan té la responsabilitat de governar és ser realista. Viure perpètuament en la il·lusió és un error greu que al final suposa sempre moltes frustracions, per no dir també la possibilitat de cometre grans errors. Tots els països podem somiar ser tal com ens agradaria ser, però sempre acabem sent el que som. I en política, som el que han volgut els electors democràticament. I ara i avui, al govern de Catalunya, els electors no li han donat una majoria suficient per poder aprovar els pressupostos sol; necessita l'ajut d'una altra força política. De fet, la política també és l'art del pacte i dels consens. La llei de pressupostos té una importància cabdal per dues raons; la primera, perquè marca clarament les polítiques que es proposa fer el govern durant un any, i la segona, perquè sense aprovar aquesta llei, no hi ha possibilitats de governar. El fet més recent l'hem tingut en el Principat d'Astúries on el boicot de totes les forces polítiques de l'oposició per pactar els pressupostos amb el govern ha provocat que es tornessin a convocar eleccions després de només sis mesos d'haver-les fet.
Vista la importància d'aquesta llei, i el fet que els pressupostos actuals són necessàriament restrictius, malgrat els discursos, ni el PSC-PSOE ni ERC no han estat en la dinàmica d'ajudar a fer aquest tràmit. I així com puc entendre l'actitud dels socialistes, em costa la d'ERC. En el fons, potser, el que es buscava era aquesta imatge, ben explotada pels dos partits, evidenciant que CiU és captiva del PP. Personalment tampoc m'agrada massa, però políticament la trobo necessària. No m'agrada per la tendència histriònica del lideratge d'Alícia, així que se sent enfocada per una càmera de TV o es mostra davant de periodistes. Sovint els excessos del comportament mostren febleses. Tampoc no m'agrada el seu populisme, perquè un partit que governa a l'Estat espanyol, aquí no es pot mostrar com si fos un partit extraparlamentari. I ho dic per posar l'accent a la reducció de taxes (per tant, d'ingressos) i en l'increment de despeses; quant a aquests pressupostos, tenen una clara obligació: situar el dèficit al 1,3%. Dit això, el més important s'ha salvat: tindrem pressupostos.
La incongruència dels partits i els seus discursos, són a l'ordre del dia, i em fa molta angúnia com són capaços de parlar-nos amb la supèrbia del que es creu coherent i obliden tot el que han fet o fan. Avui a Extremadura hi governa el PP amb els vots dels comunistes, pacte que va suposar expulsar del govern els socialistes. En el País Basc, fa anys que governen els socialistes amb un pacte de legislatura amb el PP, i que va treure del govern el PNB. I més recentment, un pacte de nit entre socialistes i populars reforma la Constitució i en deixa fora tots els partits del consens. I no vull recordar la història recent d'ERC, ben coneguda per tots nosaltres.
En aquests moments difícils, la inestabilitat, els dubtes, les vacil·lacions, al capdavant d'un govern català que té tants i tants problemes, seria la pitjor política i missatge per l'economia. Encara queden molts sacrificis a fer, no hem tocat fons. El camí és llarg i tot i les aparences, no tothom hi està sempre disposat a acompanyar.
