“L'agricultura ha de deixar de ser moneda de canvi en els tractats”

Unió de Pagesos celebrarà el proper cap de setmana a Girona el seu XI Congrés, on es debatran els efectes que pot tenir en la pagesia la reforma de la política agrària comuna (PAC).

La renda agrària catalana ha baixat un 38% entre 2001 i 2010. La reforma de la PAC capgirarà aquesta situació?

La idea seria que la reforma de la PAC es fes donant respostes a les realitats que està passant el sector. Quan vam dir a un funcionari europeu: ‘Sap que això ha passat?' va contestar: ‘És veritat que hem fracassat', però no va dir: ‘Com que hem fracassat, deixarem que ho facin uns altres.' Ens diu que com que han fracassat per això proposen una reforma.

Hi ha alguna cosa que us agradi de la reforma que planteja la Comissió Europea?

Hi ha elements que per primera vegada, si s'ordenen correctament, poden acabar servint. Per exemple, que diguin que hi ha d'haver gestió de crisi quan n'hi hagi en un sector. Ara es va a remolc dels problemes. Però no ens agrada que per desencadenar el mecanisme de crisi es necessiti la unanimitat dels estats. Que demanin, con en altres mecanismes, una majoria qualificada, es pot acceptar, però unanimitat no, perquè vol dir que només s'arreglaran quatre sectors, i els altres, la majoria dels nostres, no.

També us queixeu del canvi de càlcul dels ajuts directes...

Ara es vol basar en un altre sistema, que hi hagi un pagament bàsic, pel tema mediambiental, pel verdeig, i els altres siguin unes ajudes opcionals. No és cap invent, sinó acords que Europa té aprovats amb l'Organització Mundial del Comerç. L'agricultura acaba sent sempre una moneda de canvi en tractats internacionals, i el que voldríem és que es fes un tractat que només inclogués l'agricultura i l'alimentació. Així potser jugaríem amb les mateixes normes i de tu a tu. Però, és clar, si hi ha un país que es vol quedar fer el port nou de Xangai o implementar una indústria de serveis en determinat país, i l'única opció que té aquest país per pagar les inversions és exportar la matèria agrària, hi ha un intercanvi entre desiguals, i qui acaba rebent sempre és l'agricultura europea. Per això diem que l'agricultura hauria de negociar-se a banda dels tractats comercials, perquè el mecanisme de la competència no entén que si hi ha més ofertes o baixen el preu a la meitat, en viatges si tens recursos i temps potser en faràs dos, però perquè et rebaixin a la meitat les taronges, les mandarines o la llet no en consumiràs el doble, la capacitat d'ingerir és limitada.

Amb l'acord amb el Marroc també us heu enfilat per les parets.

Sí, perquè es fa una política de contingents que ningú acaba controlant. I un punt en el qual caldria començar a posar els punts sobre les is és que la majoria dels que estan interessats a importar productes del Marroc són empresaris francesos i espanyols que s'han anat a instal·lar allà i per això no volen que es controli el contingent, perquè són gent que tenen interessos en un costat i en l'altre, i el que volen fer és no distingir. A Europa s'hauria de controlar i etiquetar el que es produeix aquí, i el que ve de fora, també. Això que un empresari espanyol instal·lat al Marroc és europeu... no, perdoni, si vostè està instal·lat al Marroc és un empresari marroquí encara que hagi nascut a Múrcia o a Besiers, i, per tant, ha de ser tractat com a tal, no com a europeu. Perquè nosaltres aquí tenim unes obligacions i uns drets. Els tractats haurien de ser transparents: qui controla, com, quin contingent, qui l'ha portat, on el porta..., per no tenir competència deslleial.

Control de qualitat, també?

Si algú inverteix allà és perquè hi veu uns avantatges i hi ha de complir unes obligacions, i si ho fa aquí ho ha de fer d'una altra manera. Si les tomates són marroquines, no diem que siguin bones ni que siguin dolentes, diem que se sàpiga quines són europees i que es controlin, i les que vénen de fora igual, i que s'identifiquin com a tals.

Aquesta setmana heu criticat per insuficient la línia de crèdits bonificats de 30 milions d'euros anunciada pel Departament d'Agricultura i que només hi hagi 1,5 milions per a ajuts per a la bonificació d'aquests préstecs.

Fa un parell d'anys, després del debat del Parlament sobre el pla de xoc, es van posar sobre la taula unes línies de finançament per a diferents sectors en crisi. Els rendiments econòmics no han anat a millor i nosaltres demanàvem una moratòria. El govern posa sobre la taula una nova línia de finançament que no veiem clara, seria millor corregir els instruments que hi havia, però ells van per la línia que demanis un nou crèdit i en tot cas tanquis l'anterior. Això no respon ni a les expectatives ni a la realitat i les necessitats del sector.

Tampoc s'aprofiten els fons europeus per al pla de desenvolupament rural (PDR) perquè la Generalitat no hi posa prou diners.

El PDR, que és una línia de cofinançament que podem aprofitar, no s'està executant. Hauríem d'estar en un 71% d'execució del període 2007-2013, i s'està en el 48%. Resposta del conseller: encara som dels de l'Estat espanyol que tenim més executat, però mal de muchos, consuelo de tontos. Un bon gestor seria el que diria: ja que tenim pocs recursos econòmics, no perdem aquest, que n'hi fiquis un i es pot transformar en quatre en inversió per al sector agrari de Catalunya i l'agroindustrial. Un bon gestor faria que aquestes línies fossin prioritàries, perquè el poc pressupost que tens tu l'ajuntes amb altres, en canvi és molt més difícil tirar endavant les línies que depenen al cent per cent de tu. En canvi, es fa molt d'èmfasi perquè tinguin feina les grans empreses d'obra pública, més que no pas el propi sector. Si fem regadius pensant en l'endemà però no pensem que els pagesos d'avui puguin viure, demà no hi seran per regar.

Dieu que el departament és més d'agroindústria que de pagesia.

Hi ha una tendència a defensar més l'agroindústria que el sector primari. L'agroindústria és la primera potència de l'economia catalana, però no hem d'oblidar que per fer un bon vi es necessiten uns raïms sans, per fer un bon pernil es necessita algú que hagi produït els porcs... una cosa sense l'altra no pot anar. Ara, no s'hi val que un tingui uns rendiments importants i l'altre uns preus de misèria.

També poden portar la matèria primera de fora...

A fer espetecs industrialment també n'aprendran a Hongria, i per això no podem perdre la capacitat productiva que tenim aquí, que és molt bona. Cal poder continuar donant valor a aquest producte final, exportar-lo i poder abastir els set milions de consumidors potencials que tenim a casa nostra, que també és un repte important.

Un altre motiu de queixa és la posició de domini de la gran distribució.

Volem que es compleixi la normativa. Hi ha abús de domini, s'etiqueta incorrectament... En un dels sectors on hi ha més marques blanques, el de la llet, on la gran distribució té una quota de mercat de més del 90 per cent, Catalunya és deficitària i trobem ofertes d'un litre a menys de 35 cèntims. Al Carrefour de Perpinyà no trobes llet per sota de 0,85 i al de Figueres va molt més barata. Les marques blanques no són dolentes, però al final tindrem tota la producció de més baixa qualitat i de més baix preu, i això no va en benefici del consumidor, mentre que va en detriment d'un sector que quan s'acabi ensorrant algú acabarà portant d'algun altre lloc.

Ja ho estan fent, no?

Alguns proveïdors de Carrefour es queixaven aquesta setmana que se'ls obliga a fer venda a pèrdua. Això és il·legal, i si algú ho denuncia les autoritats han d'actuar. Estem per potenciar el comerç de proximitat, les botigues de barri, altres sistemes de distribució, però sabem que les grans empreses de distribució tenen un paper, se'ls hauria de fer complir la llei amb més èmfasi perquè tenen més capacitat d'influència.

Els robatoris al camp disminuirien amb un enduriment del codi penal?

El problema és fer complir la modificació del codi penal que diu que un nombre de furts de poc valor és equivalent a un delicte de robatori: no hi ha un arxiu on comprovar si qui comet un furt ja n'ha fet d'altres. A part d'això, si ningú acabés comprant allò furtat, no s'hi dedicarien, s'hauria de fer una vigilància sobre els que acaben comprant material robat. Tenim molt valor escampat pels camps, sistemes de reg, eines... A vegades és més car reposar el que t'han trencat que el que s'enduen. També demanem que es compti a més del que s'enduen el cost de reposar el material.

Des de la vostra vessant de patronal, com veieu la reforma laboral?

La nostra preocupació és pel que es va fer abans de la reforma laboral. Bàsicament som ocupadors de treballadors a temps parcial perquè quan se'ls va passar del règim especial al general els sindicats obrers i la patronal només es van preocupar que els fixos tinguessin una rebaixa en les cotitzacions perquè es poguessin assumir durant la transició, i el que es va abaixar per a uns es va apujar per a la resta. Hi haurà convenis del camp que en tres anys duplicaran o triplicaran la cotització. S'ha de corregir una cosa que es va fer de pressa i corrents. S'havia fet un esforç molt important de regularitzar, de fer que la gent contractés correctament, i no voldríem haver de tornar a buscar la gent a les places i no tenir-la correctament.

Potser preocupa més l'abandonament de l'activitat per part dels pagesos.

El nombre d'empresaris baixa i ha pujat el d'assalariats perquè abans hi havia el pare i un fill o la dona. Ara, part de la família es dedica a altres sectors de l'economia. S'està morint l'explotació familiar, l'explotada per una família. Ara el pagès és el gestor i contracta altra gent o empreses de serveis. El sector agrari pot donar ocupació a molta més gent si li donen oportunitats, però si es disparen les cotitzacions, no hi ha finançament... la gent acaba dient que ja tirarà amb menys.