Apreciacions sobre la reforma laboral
Tant la negociació col·lectiva com les successives reformes de l'ordenament laboral avancen cap a la negociació en el si de l'empresa, com una eina facilitadora de la flexibilització interna i com l'instrument adequat per ordenar els aspectes claus de les relacions laborals, com són la distribució de la jornada, la mobilitat funcional i la retribució flexible. Les mesures més significatives introduïdes per la reforma aprovada pel govern recullen el guant llançat per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, eliminant la necessitat que siguin regulades per futurs convenis col·lectius, perpetuant-les en el temps, i desvinculant-les del volum d'ocupació; el poder de negociació dels sindicats es trasllada, no obstant, a la representació unitària de l'empresa o, en el seu defecte, a una comissió democràticament escollida per a l'ocasió, confiant que el control judicial serà suficient per protegir els drets dels treballadors.
Un dels canvis fonamentals de la reforma és la “superobjectivització”, o el que és el mateix, l'eliminació del caràcter finalista de les modificacions d'horari, salari, funcions, etc. i dels trasllats, que segons l'anterior regulació havien “de contribuir a millorar la situació de l'empresa”; així com l'eliminació de la raonabilitat de la decisió d'extingir, suspendre o reduir temporalment la jornada i la presumpció que concorren les causes justificatives si s'ha assolit un acord amb els treballadors.
Els pronunciaments judicials relatius a la valoració de la gestió de l'empresa desembocaven, en no poques ocasions, en la declaració d'improcedència dels acomiadaments per part dels jutges socials, o en la falta d'autorització dels ERO per part de l'administració.
De la mateixa forma s'autoritza la reducció del salari pactat amb els treballadors amb el límit del establert en conveni col·lectiu. I, en principi, l'única circumstància susceptible de valoració judicial quan s'impugnin les modificacions de salari, funcions, horari, etc. seran els criteris de competitivitat i productivitat adoptats per l'empresa.
Juntament amb la reducció en quasi un terç de la indemnització per acomiadament improcedent, destaca la supressió dels salaris de tramitació, principal obstacle en la pràctica per a la utilització de l'extinció per causes objectives i el principal motiu de l'ús inadequat de la fórmula del reconeixement de la improcedència “acomiadament exprés” que seguirà essent excessivament utilitzat per les empreses a causa de la reducció de la indemnització. Així mateix, augmentaran els acomiadaments objectius per faltes d'assistència justificada, en haver-se eliminat la necessitat de provar l'índex d'absentisme de la plantilla. I, per últim, la possibilitat de dur a terme l'acomiadament col·lectiu sense necessitat d'autorització administrativa ni acord amb els treballadors fa preveure un increment de les demandes individuals per acomiadament objectiu.
*Aquest article ha estat elaborat conjuntament amb Helena Maillo Ferrán, sòcia del Departament de Dret Laboral
